TORNADA A CASA

Article publicat a l'ESTEl-Que no mos conten sòries

Acabat l’estiu, és hora dels recomptes. Segur que la tornada al dia a dia mos costa a tots més del que volem admetre, però això, com és una qüestió que es repeteix any rere any ja ho tenim per mà. Als menuts potser els hi costarà una miqueta més.
Recordo que quan era menuda les vacances d’estiu pareixia que duressen molt més. Ara, me passen més que volant. Qui més qui menys ha pogut sortir de les quatre parets de casa per a anar al tros o a la muntanyeta, o escapar-se per anar un matí a la platja.
La tornada, però, se pot fer més dura per a tota aquells que al tornar se troben sense faena. L’atur ha pujat a l’estiu, tot i ser un país eminentment turístic, o sigue que ja mos podem preparar per a quan comence la tardor. I és que este país ha estat durant massa temps xuplant de la mamella a costa de la bombolla immobiliària i dels crèdits regalats.
Tots, parlàvem de lo cars que estava la vivenda, de los molts milions que havien demanat per aquí i per allà a fulano i a mengano, la gent se sentien rics per los molts quartos que valien los seus pisos, inclòs s’explicava la llegenda urbana d’aquells que per anar a fumar-se una bona mariscada a la Ràpita havien demanant un crèdit al banc d’estos instantanis. Ara, fins i tot la sardina mos pareix cara. Los nostres pescadors se fan a la mar amb uns preus dels gasoil que superen als de la gasolina, i a sobre, no troben ni tan sols ni la preuada sardina, ni l’anxova, per culpa del canvi climàtic que alguns encara es neguen a evidenciar. Amb la sardina i l’anxova passarà lo mateix que amb l’abadejo, que mentre n’hi havia en abundància ningú en feia cas i que quan a començat a faltar s’ha convertit en una delicatessen. Mos posem les mans al cap cada vegada que omplim lo carro de la compra o posem gasolina al cotxe. Al·lucinem pepinillos quan mos diuen que la carestia de vida tan sols ha pujat unes poques dècimes perquè resulta que quan van inventar-se aquella nova fórmula per a calcular-la se van deixar de ficar la mitat de les coses. Implícitament t’estan dient que lo que estàs pagant no ho estàs pagant. Que això no és una crisi que és una desacceleració econòmica, i que sofrim poc menys esquizofrènia paranoide o que devem tindre un forat a la butxaca pel qual se mos escapen los diners.
En fi, tot i així, los hi desitjo que tinguen una bona tornada a la rutina del dia a dia.

Per Núria Menasanch i Martí