h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: PENJANT D'UN FIL

La comedianta tortosina

15.9.09

PENJANT D'UN FIL



Que no mos conten sòries
Per Núria Menasanch i Martí
Setembre de 2009

Lo primer contacte que he tingut amb les festes d’enguany ha estat en motiu del pregó a càrrec dels Quicos i de la presentació de pubilles i pubilletes. Per cert, un encert recordar la condició d’igualtat amb los pares, marits, i germans, de la qual en plaïen les dones a Tortosa des dels temps de Berenguer IV. Condició que no es donava a la resta de Catalunya. L’Ordre de l’Atxa mos va ser concedida per defensar la ciutat, clar que no mos quedava altre remei si no volíem que els nostres propis hòmens (com ja ho havien decidit) mos matessen ans de lliurar-mos als moros.

Però en fi, després d’anar a buscar lo programa oficial a l’ajuntament com si anéssem a buscar llepolies, m’he trobat cara a cara amb lo cartell: Unes espardenyes penjant d’un fil. La fotografia, tot s’ha de dir, està molt ben tirada, i el disseny exquisit, però, tan prompte la vaig aguaitar me vaig preguntar a què em recordava aquella foto. Després de donar-li unes quantes voltes hi vaig caure. Francesc Mestre i Noè ho explica a les seues “Contalles crepusculars tortosines” i el dibuixant Llop ho il·lustra perfectament. I és que resulta que a Tortosa la instal·lació de la telegrafia elèctrica es va inaugurar al 1853 i conta que la instal·lació de la primera estació telegràfica al carrer d’en Carbó, va ser rebuda per la població amb protestes, sobretot dels veïns, ja que temien ser més vulnerables als llamps. Però l’anècdota en qüestió és la de aquell pare que tenint al fill vivint a València i veient passar els fils, va enfilar-se fins a dalt del tot del pal del telègraf per a lligar-hi unes espardenyes de l’hòstia noves de trinca amb una nota: de part del teu pare. Com diu Mestre, “És de temps immemorial la idea i el desig de l’home de comunicar-se, per mig d’avisos, a llarga distància. Los hòmens primitius se valien de senyals convinguts, bé movent los braços, alçant canyes o ramatges o fent volar draps o banderes. Los grecs començaren a utilitzar les foguerades per a transmetre avisos...” .

Bé, veien com mos tenen d’abandonats els nostres governants amb lo tema de les comunicacions, que com van dir molt bé els Quicos, ja vam perdre els trens de Val de Zafàn i el Carrilet, i que ja no es que es vulgue aconseguir que tornen estos trens, si no que a n’estes terres lo que es vol és que ja no perdéssem cap més tren. Mirant com funciona de bé la TDT i com la majoria de la gent s’ha quedat amb un pam de nas al no poguer vore determinat partit de futbol. Potser sí que en lloc de corredor mediterrani (que a lo millor es farà però que el verem passar de llarg sense aturar-se), per a poguer comunicar-mos amb València i Barcelona haurem de començar a penjar espardenyes d’un fil... Potser el cartell no anava tan desencaminat.