MÉS VAL PREVENIR QUE CURAR: LO SOM I SEREM

Art. publicat a la revista Estel.
Hi han moltes classes d’accidents domèstics dins a la llar, però darrerament, un, que em té molt preocupada, és l’abandó per part dels progenitors de la tasca en cultivar i reforçar la cultura catalana dins de l’àmbit familiar.
I per què no? Això, també ho podríem elevar a la categoria d’accident infantil!
Una societat consumista on, els valors de la lectura, la història del propi país, los valors humans, la literatura en majúscules, etc. són abandonats envers game-boys, consoles, videojocs, televisió–brossa i demés perles. On, tot este saber, que proporciona el que diem cultura general, se deixa en mans de l’escola sense preocupar-se, des de casa, d’incentivar-lo.
Este “accident infantil” està provocant la pèrdua de la Cultura General Catalana en majúscules. Se proporciona un coneixement institucional sense rumb, que pot portar al jovent d’avui en dia a perdre, a més a més, tota la identitat pròpia del país i a no estimar les seues rails.
Este “accident domèstic”, que s’està produint a l’interior de moltes famílies catalanes, està agreujat per la política que, des de dalt, s’està duien a terme darrerament referent sobretot al tema identitari.
Què vol dir que, com que la gent catalanista no suma prou, hem de renunciar a vore els nostres ideals complerts? Per què mos diuen los sinyors de ERC al govern, que per a obtenir millores socials, hem d’abandonar la R i la C? Què vol dir, que ara per ara, no hem som prous?
Què s’ha fet el som i serem? On estan los símbols del nostre país, a la boca o al cor?
Los pares mos haurem de posar les piles i intentar que els nostres fills, aconsegueixen la cultura necessària per a que es desenvolupen com a persones i com a catalans. Si no la obtenen de l’escola, los hi hem de donar des de casa. La necessiten. Està en les nostres mans que així sigue.
En una societat que puja abandonada a la sort d’unes institucions que funcionen d’esquena al poble, una política educativa com esta, on cada vegada prendrà més força l’ensenyança del castellà, on se mos diu que cultura catalana és lo mateix que cultura castellana, l’accident que poden arribar a tenir els nostres fills, pot arribar a ser mortal per a estos xiquets i xiquetes i per a Catalunya.