LA CAIXA DE PANDORA

Que no mos conte sòries. Primera quinzena de febrer de 2008

Explica la mitologia grega, que Pandora va ser la primera dona (la Eva grega) i que fou creada per Zeus per a castigar a Prometeu, (símbol de la voluntat de resistir-se a l’opressió), ja que este li havia robat lo foc per a regalar-los-hi als humans. A Pandora se li entregà una caixa amb la promesa que no la obrís pas, però Pandora, que era molt i molt curiosa, va pensar que si la entreobria una miqueta i hi pegava una ullada dins tampoc ho notaria ningú, i així ho va fer. Però, ai! Tan prompte com la va obrir van començar a sortir tots els mals que allí hi eren guardats i estos se van escampar per la Terra. Finalment, va aconseguir tornar a tancar la caixa, deixant dins l’única cosa bona que hi havia, l’Esperança.
Pos bé, lo dia 18 de gener, a l’auditori de Tortosa va vindre, acovidat per Òmnium, el Sr. Alfons López Tena a presentar-mos lo seu llibre “Catalunya sota Espanya: l’opressió nacional en democràcia”, amb pròleg d’Hector López Bofill. Així, les Terres de L’Ebre van tindre de primera mà l’oportunitat de presenciar en directe com un nou Prometeu tornava a reobrir, per segona vegada, la caixa de Pandora. I m’explicaré. Resulta que el CES (cercle d’estudis sobiranistes) del qual el Sr. López Tena, naturalment, en forma part, ha presentat públicament les bases per a la llei de consultes populars que regula l’estatut de Catalunya i que els nostres polítics no tenien cap pressa en crear. Lo text recomana que les consultes se puguen convocar per iniciativa popular, vulguen o no los polítics. L’entitat situa el llistó al voltant de les 175.000 adhesions, però hi afegeix que ni el Parlament ni la Generalitat puguen vetar la convocatòria. El CES pensa en la democràcia directa per combatre la galopant desafecció política, que va in crexendo al nostre país.
Lo partit Republicà Català que es presenta a les pròximes eleccions generals amb lo lema: Adéu Espanya! felicita als CES per la iniciativa i considera que una decisió del Parlament de Catalunya a favor de la sobirania ratificada en un referèndum pel poble de Catalunya hauria de ser reconeguda per la comunitat internacional independentment dels obstacles que l’ordenament jurídic espanyol hi pose, i aquest és l’objectiu polític pel qual treballa RC.
Tan sols mos queda esperar, que esta segona vegada, la caixa de Pandora deixe lliure l’Esperança, perquè com tothom sap i el mite grec clarifica: L’Esperança és l’últim que perd l’home.

Per Núria Menasanch i Martí