CANTE NOU, AIGUA FRESCA

Que no mos conten sòries. Publicat a la revista l'Estel.
1ª Quinzena d’octubre de 2008


És un rumor, no, un clam. Ho sens dir al veí, a l’amic, al conegut. Per les Terres de l’Ebre és, després de parlar del temps, un dels recursos més utilitzats per a entaular conversació.
— Ja ho has anat a vore?
—Encara no...
—Pos ja fas tard.
—Tan avançada està la cosa?
—Lo sifó, ja es pot vore, que serà molt més gran que el de l’Ampolla. Est aigua pot arribar fins a Andalusia, si s’ho proposen.
—Però, no s’acaba a la Sènia?
—Això diuen, però la canonada ja estarà feta i acabada a portes de Castelló. I com que els hi sobrarà un munt d’aigua...
—Però l’aigua no és per als pagesos de la vora del canal?
—Esta és l’excusa. Però els pagesos ja tenen los seus propis pous i no hi pensen renunciar per una aigua que els hi costaria tres vegades més cara de la que tenen ara. Tot ha sigut un enganya bobos. S’han posat a apuntar concessions com a xurros, concessions que per altra banda saben perfectament que no es demanaran, i així tindran l’excusa per a dir que els hi sobra aigua. Igualet, igualet, que van fer ara amb lo transvasament cap a Barcelona des de la canonada que arriba a Tarragona. En lo con què, que ara, ja tenen lo permís de l’estat de traure aigua per casos de emergència. De fet, est estiu, los valencians ja es preparaven l’excusa de l’emergència per sequera.
—Com ho saps?
—Home, com ho sé... Que no saps que aquí tenim la sort, encara que a vegades penso que la desgràcia, de poguer vore lo canal 9 valencià? Què potser no has escoltat los telenotícies d’est estiu? La sort ha sigut que per allà a baix s’estan inundant, com los hi va passar als de per allà a dalt...
—Ja podem dir que tenim algun àngel que mos ajuda per allà a dalt al cel. Però, i la gent? No es manifesten? No diuen res? Què passa?
—Juguen a cansar al personal. Però no se’n sortiran. Tornarem a manifestar-mos. Hem de tindre molt clar que hi depèn lo futur dels nostres fills. Renovarem les energies. Farem fort l’esperit. Tornarem a lluitar! CANTE NOU, AIGUA FRESCA!

Núria Menasanch i Martí