h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: DE FORA VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN

La comedianta tortosina

15.10.08

DE FORA VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN


Que no mos conten sòries
Segona quinzena d’agost


A vegades penso que el món s’ha girat del revés. La problemàtica de la immigració n’és un bon exemple.

Quan jo era menuda, cap allà als anys setanta, consideràvem que els únics racistes que hi havia al món eren los nord-americans: Aquells que es vestien de vesta com a les processons de Setmana Santa, però que pertanyien a una sola confraria que anava de blanc, aquells que als pobres negrets los feien saltar la foguera de Sant Joan eternament. Miràvem, a l’únic canal de la tele que hi havia, a Kunta-Kinte com intentava escapar de la plantació on treballava d’esclau, i tots mos agermanàvem amb lo pobre negret, raptat a la força del seu poblat de l’Àfrica. Recaptàvem per al DOMUN amb unes vidrioles que representaven los caps d’un xinet i d’un negret.

Recordo, que un dia a Tortosa va aparèixer un negre. De fet, un tros de negre: Alt com un Sant Pau i negre com l’estalzim. Tots los xiquets i xiquetes de Ferreries (que a aquella època corríem pels carrers) vam afanyar-mos a vore el negre, que era igualet que els de les pel·lícules. Després mo’n vam assabentar que era metge i que havia vingut a passar uns dies a casa d’uns amics de Tortosa que tenien lligams amb l’Àfrica.
Ara, tot ha canviat radicalment. La nostra societat s’ha abocat a viure en un hipocresia constant en la qual has de parar molt de compte del que dius perquè a la més mínima t’acusen de racista. Dir, per exemple, que una persona és de color negre, ja pot donar peu als nous inquisidors per a tractar-te de racista. S’ha de dir que és de color. Als menjadors dels col·legis s’ha de menjar de tot, però s’hi hi han morets se’ls hi ha de canviar el menú per a no donar-los-hi porc, perquè tot i que hem de ser laics a les escoles, mos podrien acusar de racisme. I pareu compte si vos queixeu de la sanitat. Si resulta que el govern inverteix tan pocs diners en la nostra salut que els nostres metges han de treballar com a esclaus per quatre duros, fent més hores que un rellotge després d’haver estudiat un munt d’anys. Si resulta que els nostres metges se veuen abocats a anar-se’n a l’estranger per a viure millor i et queixes de que les seues places són cobertes per metges de fora que ni tan sols passen totes les proves d’homologació. Ja has abocat! Sempre hi haurà algun d’estos inquisidors salvadors de la moral que et vindrà a dir que igual que en l’època medieval sabien trobar la bruixeria que s’amagava baix la pell d’algunes dones, ara han sabut trobar-te lo racisme subcutani que, segons ells, impregna a la nostra societat.

Per Núria Menasanch i Martí

2 Comments:

  • At 2:14 p. m., Blogger Enric Insa i Morales said…

    El racisme esta impregnat en tota la Humanitat sigui aquesta del color o del lloc que sigui, es el resultat de milers i milers d'anys de selecció natural feta a cops de roc o de garrot. El millor remei contra la malaltia racista es el conèixer al nostre veí o veïna de ètnia, color o cultura diferent a la nostra amb el cor a la ma on el respecte mutu sigui la bandera.

     
  • At 9:13 a. m., Blogger Núria Menasanch i Martí said…

    Lo respecte comença en adoptar (encara que sigue mínimament i sense perdre la pròpia identitat) la cultura que t'està acollint.
    Jo, com molts altres catalans, tenim familiars que anys enrere van ser també immigrants, i ells, tot i que se les van passar canutes, van intentar adaptar-se a la societat que els havia acollit.

     

Publicar un comentario

<< Home