h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: L'AJUNTAMENT TORTOSÍ HAURIA DE SABER QUE UNA TERRA SENSE PAGESOS NO TÉ FUTUR.

La comedianta tortosina

25.10.08

L'AJUNTAMENT TORTOSÍ HAURIA DE SABER QUE UNA TERRA SENSE PAGESOS NO TÉ FUTUR.


Que no mos conten sòries
Segona quinzena d’octubre

Recordo de menuda anar a comprar amb ma mare al mercat municipal de Tortosa. Les pageses amb les seues llargues faldes fins als turmells, lo seu mocador al cap, lo seu xal, i invariablement, totes envoltades de l’omnipotent color negre. Assentadetes a la seua cadireta de bova i en filera, anaven oferint los seus productes als potencials compradors que s’ho miraven amb cara de fàstics, per a poguer iniciar el teatre del regateig. Jocs de balances amb pesos, complementats amb grupets de monedes, començaven la negociació. Tot això ja es va perdre fa molt de temps, i tan sols quedava la fira dels dissabtes, que primer davant del Mercat del Peix, i després desterrats al carrer Artur Anguera, al costat del “Parque”, era l’únic moment a on los pagesos podien oferir les seues fruites i verdures directament al consumidor, sense intermediaris.


Però ara, l’ajuntament tortosí, s’ha deixat perdre esta fira. Al·leguen que els pagesos s’han jubilat, però es callen que als jovens pagesos, que volien posar-s’hi, se’ls hi va denegar el permís. Al·leguen que era una competència deslleial als venedors del mercat municipal, oblidant que la competència que més mal li fa al mercat són les grans superfícies comercials i que, sense els pagesos, ells no tindrien la matèria prima per treballar.


Que la pagesia catalana està en crisi, no se li escapa a ningú. Los nostres pagesos han de lluitar contra l’augment dels costos de producció i l’abaratiment dels productes en origen, la qual cosa no es tradueix en lo preu final que paguem los consumidors. Una especulació alimentària, que per molt que s’ha denunciat, continua portant-se a terme amb total impunitat. Les administracions públiques miren cap a un altre costat, mentre quatre especuladors se fan rics a costelles dels treballadors de la terra. I el pagès, sempre a perdre.


Crec que és una llàstima que s’hague deixat perdre una altra de les nostres tradicions. Espero que es rectifique des de l’ajuntament, i si més no, des de la regidoria de cultura, que hauria de vetllar per les nostres tradicions, se pugue reparar este perjudici a un dels sectors econòmics més desfavorits del nostre país.
Una terra sense pagesos, no té futur.

Núria Menasanch i Martí