12 SANGONERES
Que no mos conten sòries (l'ESTEL)
1ª Quinzena de novembre de 2008
Fa tan sols uns quants segles, la medicina utilitzava les sangoneres per a fer sagnies als desventurats malalts. Estos cuquets grisos, de la família dels anèl·lids, pretenien curar tota mena de malalties fent la faena que sabien fer millor, xuclar la sang, la qual es pensava que portava tota mena d’impureses. Normalment, no cal ni dir-ho, el malalt l’acabava dinyant, i en molts casos, més per culpa del remei que no per la malaltia.
1ª Quinzena de novembre de 2008
Fa tan sols uns quants segles, la medicina utilitzava les sangoneres per a fer sagnies als desventurats malalts. Estos cuquets grisos, de la família dels anèl·lids, pretenien curar tota mena de malalties fent la faena que sabien fer millor, xuclar la sang, la qual es pensava que portava tota mena d’impureses. Normalment, no cal ni dir-ho, el malalt l’acabava dinyant, i en molts casos, més per culpa del remei que no per la malaltia.
Al segle XII, lo Delta de l’Ebre en estat pantanós, ple d’aiguamolls i de fang, era l’hàbitat natural d’estes bestioles. Los que allí hi treballaven, presoners de guerra, pirates i delinqüents de tota mena, no hi anaven pas a curar-se de possibles malalties, com qui va al balneari de Cardó, no. Les mossegades de les sangoneres se repetien una vegada i una altra mentre purgaven los seus crims als camps de treball i feien una mica habitable la zona. Duraven, més aviat, poc.
Ara, estes terres estan malaltes. Sí senyors, malaltes! Cal dir-ho amb totes les lletres. A part de les centrals nuclears i de tota la porqueria que hi han abocat any rere any, per allà a dalt, a Flix, han portat anys i panys, abocant substàncies cancerígenes al riu. El partit que governava allavons, CiU, va callar, i els d’ara, ho han esbombat perquè s’hi han vist obligats si volien donar aigua a dojo per allà a les barcelones. S’omplin la boca dient que han posat uns filtres caríssims al sifó de l’Ampolla, per a que la gent de Tarragona (capital) pugue estar tranquil·la. Però no n’hi ha prou per a la capital de Catalunya. Han de tindre més garanties. Conseqüència de tants anys contaminant lo riu: la gent està caient com a mosques. Estic segura que el tant per cent de malalts de càncer que hi ha per les Terres de l’Ebre, és molt més alt que a la resta del país. I no és que a natros mos haiguen fet d’una pasta diferent i haguéssem sortit defectuosos, no, és que mos han estat embotint tota mena d’immundícia al nostre cos.
L’única gran inversió que podem esperar per estes terres, no és pas que mos porten l’AVE, com a la resta del país, la gran inversió que mos faran és descontaminar el pantà de Flix! Després no podran dir que no fem res per curar a la gent! Però.... i si la cosa se mo’n va de mare? Si ha passat lo que ha passat amb les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, què no mos pot passar, ara? Haurà pensat algun il·luminat. Allavons, (s’haurà preguntat), com curar al malalt?
12 sangoneres mos ajudaran a curar al malalt. Xuclaran la sang de la vida. Vinallop mos farà d’hospital. Cap allà més a dalt del riu, ja s’espavilaran tot solets. I si al final lo pacient se mos mori, més se’n van morir a l’època de l’antigor!
Lo riu és vida, no als transvasaments!
Per Núria Menasanch i Martí
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home