QUI NO TÉ FAENA AL GAT PENTINA

Que no mos conten sòries
2ª quinzena de novembre de 2008


1938. Lister, lo general republicà, no s’ho va pensar dos vegades i a més de cremar-li lo llagut al navegant que tantes vegades los havia ajudat, se va afanyar a volar los ponts de Tortosa, i amb ells, lo pont dels Muts o de la Cinta... Lo pont de barques, ja feia unes dècades que s’havia cremat i ara, just al mateix lloc on antigament se feien los canvis i les transaccions econòmiques de la capital, just al mateix lloc on antigament hi havia una de les portes més riques i ornamentals de la ciutat, hi havia lo pont de la Cinta, batejat per la societat tortosina com dels Muts (perquè ningú no sabia qui l’havia finançat). Era, en este moment, el més antic de la ciutat. Ara, ja feia temps que no es feia pagar per passar-hi. La iniciativa privada va fer el pont i va cobrar taxes durant molt de temps a tothom que el volia travessar, era això, o travessar el riu amb la barcassa que sortia vora la Casota. Lister s’assegurava que els nacionals no entressen, i trobessen la barrera natural del riu, però Tortosa començava una escalada de destrosses que no va tindre aturador en molt de temps. Los bombardejos dels rebels anticatalans (franquistes), van fer blanc a l’eixample tortosí, a la Catedral, a l’església del Roser, al barri de pescadors, etc, etc. i Tortosa va perdre i perdre, fins quotes impensables, patrimoni històric que ja mai més podria tornar a recuperar. Després, “los que hallaron la gloria...etc,etc...” van plantificar un monument al mig del riu, just a la columna que encara quedava en peus, de l’antic pont dels Muts. Alguns testimonis gràfics i altres testimonis orals, han observat que tot i que ara tothom és antifranquista, quan se va fer la inauguració del monument, los carrers de Tortosa anaven plens com un ou. Tothom cridava “Viva Franco” i cosetes per l’estil. Són coses que no s’acaben d’entendre però van ser així.
L’experiència que jo tinc del monument, és de vore’l cada dia al travessar el pont per anar dins Tortosa, ja que a Ferreries, sempre ho hem dit així, com si encara, l’antiga porta d’entrada a la ciutat encara es tanqués per les nits per a deixar a bon raser tota la ciutat emmurallada. No em desagrada el monument. Forma part dels records de la meua infantesa i penso que pot ser un atractiu turístic més per a la ciutat. Una ciutat que viu d’esquenes al riu des de fa molts anys, amb un passeig fluvial que a banda i banda fa pena, i que a lo que menys acovida és a passejar. Ara hi ha alguns que diuen que el volen tombar. No m’agrada la idea. Prefereixo que es reforme, que com ha dit molt bé el Sr. Forcadell, es transforme en un monument a la Pau, i també estaria bé que es pogués construir una passarel·la de vianants i bicicletes que arribés fins al monument i connectés les dos ribes del riu per la banda de Remolins. Que torne la il·luminació del monument i que li renten bé la cara i ja està. No crec que sigue tan complicat. I tot lo demés són sorieries que no van a cap lloc. Qui no té faena al gat pentina.

Per Núria Menasanch i Martí