h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: diciembre 2010

La comedianta tortosina

1.12.10

QUATRE BARRES, QUATRE ESCONS



La vida pega moltes voltes, i la meua va fer un tomb ara fa uns set mesos quan vaig tornar a ser mare per tercera vegada d’una xiqueta a la que li hem posat Cinta en honor a la patrona de la nostra estimada ciutat. Esta ben trobada maternitat, que m’ha omplert de felicitat, és també la raó per la qual no he pogut complir amb los meus escrits.
I no és perquè no haiguen passat coses durant tot este temps. Los temes se m’anaven acumulant al cap, i malauradament no tenien la sortida necessària en paper per falta de temps material per a escriure. Però ara, després de les eleccions, ja no puc esperar més, i torno amb energia renovada i amb la il•lusió que em genera que el meu partit, (RC) amb coalició amb (SI), haigue obtingut una representació parlamentària (4 escons) mai aconseguida abans per un grup extraparlamentàri. 4 escons que per pocs centenars de vots haguéssen pogut ser 5 i així crear grup parlamentari propi. I no ha esta així sobretot per dos factors significatius: El primer, per lo veto que vam tindre al mitjans de comunicació i els intents de calumnia barroera per part dels poder fàctics, i el segon, per la divisió del vot independentista amb Reagrupament, sense el qual haguéssem obtingut entre 7 a 8 escons i hagués entrat el Sr. Hèctor López Bofill que anava cap de llista per Tarragona i que és sens dubte un dels millors actius de solidaritat. I és així, perquè SOLIDARITAT PER LA INDEPENDÈNCIA, és l’únic partit, que al meu parer, mos pot ajudar a sortir d’este pou sense fons en que mos ha posat l’Estat espanyol. Esta coalició de partits encapçalada per Joan Laporta, Alfons Lopez Tena, Uriel Beltran i Toni Strubell és la única que aposta per una regeneració política i que ha celebrat unes primàries entre els seus simpatitzants per a designar als seus caps de llista, un exercici democràtic i de consulta als votants que ja té continuïtat amb la promesa feta després de les eleccions de la creació de la oficina d’atenció a les demandes del ciutadà implantada al territori i la seua oposició frontal als transvasaments i al cementeri (que no magatzem) nuclear que mos volen imposar des de Madrid. La denúncia constant a la hipocresia d’altres que, sense cap pudor es diuen soberanistes, també serà una constant al Parlament de Catalunya: Fa quatre dies que TOTS els partits (inclosa Erc), van votar en contra al parlament per la celebració d’un referèndum pel dret a decidir i el Sr. Mas, ja s’està desdient del seu lema de campanya (el concert econòmic).
Mos esperen dies molt interessants los quals penso viure de primera mà i dels quals penso informar-los a tots vostès puntualment; amb la vista ficada en les pròximes municipals en les que, sense cap dubte, tornarem a donar la campanada.
Per Núria Menasanch i Martí