h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: julio 2006

La comedianta tortosina

27.7.06

TESTIMONIS D´UN ASSASSINAT



Davant les últimes notícies sobre el camp' de golg que volen fer a Vinallop, publico este article al bloc que ja va ser publicat ja fa temps a l´Estel per mi mateixa


—Pos, si penses anar a trobar-les ja pots anar en conte. Pensa que allò és propietat privada. Pertany a l´Andorrà.
Lo vent fueteja tan fort que no dixa que cap altre soroll que no sigue el seu, pugue arribar fins a les meues aurelles. Dixo el cotxe aparcat entre els matolls i pujo cap a dalt, olorant camps de frígola i observant com la garriga ofega els margallons.
Dalt del turó, al costat del barranc de Sant Antoni intento trobar restes del crim.
—Pensa que allí —m´havien dit alguns veïns de Vinallop amb la boca menuda —van entrar amb la màquina i fins que no els van parar...
—Però quantes?...
—Quantes ne queden?. No ho sé. Lo que sí que et puc dir és que abans n’hi havia més de dos-centes.
Des de dalt del turó, la panoràmica és impressionant. Lo riu Ebre, pareix que vulgue arribar fins a on soc jo, i just quan ve directe cap a mi, se desvia fent una corba i allunyant-se. Lo Pla de les Sitges, com no podia ser d´altra manera per als ilercavons, és un lloc encimbellat que domina els camps del voltant i el camí fluvial del Riu Ebre. Comunica la costa amb l´interior de la Iberia, la qual, pren lo nom justament del riu, batejat amb Ebre, des de temps immemorials.
Allí dalt, me costa molt trobar les restes d´aquelles sitges, los dipòsits que utilitzaven los ilercavons per emmagatzemar los cereals. Tenen d´estar per a quí. Penso amb gunia. Si n’hi havien més de dos-centes... Al final, descobrixo quatre forats tallats a la roca i coberts de terra i garriga. L´assassinat s´ha portat a terme i ningú ha estat acusat. Les sitges, magatzems comunitaris dels poblats ibèrics han estat enterrats baix de la terra, esperant que alguna veu, fasse l´autopsia de la seua mort i acuse amb lo dit als assassins. Aquells que, no els importa destrossar milers i milers anys d´història per oferir terreny a l´especulació dels camps de golf i de la construcció il·limitada. En llocs, on lo vent farà que la piloteta surte la majoria de vegades disparada cap al barranc. Al baixar del turó, un cartell resa al costat mateix de la carretera. Ni una gota d´aigua. Firmat per la plataforma antitransvasament. Aquell moviment social que ara per ara ha aconseguit salvar lo riu. Aquells que són, de ple dret, los descendents dels ilercavons.

15.7.06

LO TORTOSÍ: TALLER DE RESTAURACIÓ


Article publicat a la revista l´ESTEL- nº 391


Al 1932, lo mateix Pompeu Fabra, al prefaci del seu diccionari mos diu que este ha de ser considerat com:
“...el canemàs del futur Diccionari de l´Institut”
Este diccionari apareix davant la urgència de tindre una eina per a poder treballar tot i esperant la pròxima publicació del gran diccionari que, Mossèn Antoni Maria Alcover ja fea anys que estava portant a terme, gràcies a l´ajut d´altres col·laboradors com lo tortosí, Francesc Mestre i Noè, que, al 1916 en lo seu “Vocabulari Català de Tortosa” mos diu:
“Lo present Vocabulari, no es complert ni dins d´ell s’hi reproduixen les quatre mil i pico de cédules que jo vaig enviar a l´eminent patrici i amic estimat lo cultissim Dr. Mossèn Antoni Maria Alcover per a l´obra del gran Diccionari català, sinó totes aquelles que de moment s´han considerat més necessàries per a l´estudi del nostre llenguatge i les que, a juí d´Estudis Catalans, oferixen alguna característica léxica o filológica prou divergent del català central.”
Com diu la filòloga Angela Buj Alfara referint-se als motius de la no utilització d´algunes paraules que inclós ja apareixient en este primer diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra:
...falta de coneixement o estudi de la pròpia variant; no ensenyament a partir de la pròpia variant de la variant general estàndard; confusió llengua/varietat estàndard; auto-odi i complex d´inferioritat cap a la pròpia parla; ensenyament durant molts anys en una llengua no pròpia, etc.”
Enceto avui este taller de restauració del nostre maltractat Tortosí. Si entre tots tornem a incorporar al nostre vocabulari paraules i expressions que diem de menuts i que ara cada vegada sonen més poc, crec que podrem donar-li al nostre Tortosí, tan escrit com parlat, una bona capa de cera protectora, aconseguint conservar-lo durant molt de temps més.
· Paraula: Sòries, sorier, soriera. : Romanços, romancer, romancera.
Ex.: Ets una soriera perquè sempre vas contant sorieries.
· Verb: Gitar.: Anar al llit o portar-hi un altre.
Ex: Quan haigue gitat al menut, posaré lo sopar a taula.
· Pronom personal feble: Me, Te, Se. S´usen les formes plenes davant de verb començat en consonant.
Ex: Se lloga. Se casen. Com te diuen? Tant me fa

Si teniu alguna paraula al vostre calaix dels records que mos pugue ajudar a la faena de la restauració, o esteu insegurs de si la podeu utilitzar o no, per favor, feu-la arribar a l´Estel i dirigiu-la a l´apartat de: TALLER DE RESTAURACIÓ DEL TORTOSÍ. Mirarem de publicar-la.