h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: julio 2008

La comedianta tortosina

4.7.08

DECLARACIÓ DE TORTOSA

L’11 de juliol de 1708, ara fa 300 anys, la ciutat de Tortosa era conquerida
per l’exèrcit francocastellà de Felip de Borbó, que un any abans havia
guanyat la batalla d’Almansa i havia iniciat la conquesta del País Valencià
i Lleida. Oberta la porta del sud i dominada Tortosa, el mateix exèrcit va
ocupar, passats uns quants anys de contínues lluites, Barcelona (l’11 de
setembre de 1714) i Mallorca (el 3 de juliol de 1715).
Segle i mig després, Tortosa tornava a ser protagonista; aquesta vegada
de l’inici de la refeta: el maig de 1869, republicans federals de Catalunya,
el País Valencià i les Illes Balears, i també d’Aragó, convocats per Valentí
Almirall, es reunien a Tortosa i subscrivien l’anomenat Pacte de Tortosa,
en el qual reivindicaven la necessària col•laboració entre tots els
territoris que havien format part de l’antiga Corona d’Aragó.
Tortosa, a mig camí entre València i Barcelona, entre Perpinyà i Alacant,
al davant de la costa de les Balears, hauria de ser un punt de trobada
entre tots els nostres territoris. En aquest sentit, l’any 1976, el Congrés
de Cultura Catalana (aquella magna iniciativa cívica que va saber
superar les fronteres administratives i restablir la col•laboració entre
les nostres terres) la va declarar cruïlla dels Països Catalans.
Tortosa, capital històrica d’una terra on es parla una forma del català
que s’estén a banda i banda del riu Sénia, des de l’Ametlla a Alcalà de
Xivert, és la prova més convincent de la unitat de la llengua catalana.
Tortosa és també la seu d’un bisbat que, des de temps de Jaume I, abastava
les terres catalanoparlants del nord del País Valencià, i que encara
avui s’estén per les comarques valencianes del Baix Maestrat i els Ports.
Tortosa és, per tant, l’eix central i vertebrador d’una història comuna,
i pot ser-ho també d’un futur possible.
És per això que, en acomplir-se els 300 anys dels fets de 1708, volem
reivindicar per a la ciutat de Tortosa aquest paper central de cruïlla
i de punt de trobada, amb una mirada posada en el futur comú dels
nostres territoris.
Tortosa, 5 de juliol de 2008
DECLARACIÓ DE TORTOSA

2.7.08

300 ANYS D'OCUPACIÓ BORBÒNICA A TORTOSA


Que no mos conten sòries.
1ª quinzena de juliol de 2008



A Tortosa el 15 de juliol de 1708, després d'un setge des del mes de juny, van entrar els 30.000 soldats comandats pel Duc d'Orleans, i van escampar per tota la ciutat, aquell terrorisme militar tan gastat per les castelles.

La Federació Llull, de la que en forma part Òmnium cultural celebrarà el proper dissabte dia 5 de juliol a Tortosa, los actes de commemoració dels 300 anys de la caiguda de la ciutat a mans dels borbons, acte que s’inclou dins de la campanya:

300 anys. Caminant cap al futur. 1707-1714 / 2007-2014”.

A les 12.30h. Hi haurà una descoberta d’una placa conmemorativa a la Plaça del mercat del Peix.

A les 13h. signatura de la declaració de Tortosa a la Catedral de Tortosa. 14.30, al Pavelló Firal, dinar dels Països Catalans (Arrossada popular)

i a les 18h. un altre cop a la plaça del mercat del Peix mos tornarem a trobar per a tancar la trobada amb la confecció d’un mapa gegant dels Països catalans i actuacions de colles populars i un concert d’ARAMATEIX.


El gran patrici tortosí, Francesc Mestre i Noè, que va aconseguir traure el fidelíssima...etc de l'escut de Tortosa i que va aconseguir que es posés el nom d'un carrer de Tortosa als màrtirs de 1640, sabia molt bé com les gastaven los borbons.

Ell va escriure lo següent poema:


Als herois fills de Tortosa


Si bé roden los segles la història no us oblida,
Los vostres fets heroics seran sempre immortals,
Donàreu per la pàtria lo cor, l’alè, la vida,
Vosaltres sou los únics que heu tancat la ferida
Que obriren a Tortosa perduts fills deslleials.Darrera la cobdícia, buscant honres estranyes,
Deixaren les de casa superbs aduladors,
Homes sens fe ni pàtria, sens cor, passió, ni entranyes,
Besaven mans odioses cegats en ses hassanyes
Pel brill de l’or que encisa herència de traïdors!Vosaltres despreciàreu l’honor estrany, riquesa;
La fe de vostres avis al Juny no va esclatar,
I al crit de Déu i pàtria! La flama fou encesa,
Més ai! Aquesta flama fou aviat sotmesa,
Per l’ardit mercenari del repugnant tirà!La sang que vessàreu en nostre cor no corre,
Encara sentim migrança, encara no us oblidem,
Mentre la pàtria ens cridi i l’orbe no s’ensorri,
Vostre record heroic no penseu que s’esborri,
Al crit de Via fora!
Germans vos venjarem.