h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: noviembre 2012

La comedianta tortosina

22.11.12

JO, VOTARÉ JUNQUERES!!!


Vivim uns dies apassionants. Les emocions desbocades després de la manifestació de l'11 de setembre s’aboquen a una campanya que per primera vegada explica la realitat d’un país, Catalunya, que ja ha dit prou i que vol ser lliure, per fi.
Esta il•lusió, però es va vore estroncada en la falta d’acord que es va escenificar entre Solidaritat per la Independència i Esquerra Republicana de Catalunya.
Encara recordo com va entrar Solidaritat al parlament, dient que no anaven per les cadires i que una vegada aconseguida la independència, les deixarien buides perquè l’objectiu estaria acomplert. Així a què juguen? Poden més les rancúnies personalistes que l’interés d’una Catalunya independent? Que no se’n recorden de la història del seu nom? Jo els hi recordo: Solidaritat Catalana va ésser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir momentàniament diversos grups polítics, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques.
Lo nostre gran patrici catalanista Francesc Mestre i Noè, solidari, mos deia:
Per lo tant, lluny d’anular als partits polítics se’ls hauria d’ajudar i enfortir, fent esforços per a que anessin a nodrir-los tots els homes d’ideals consemblants. Quan els partits polítics són forts, la mateixa potencia col•lectiva mou a la gent i la condueix pel camí de l’ideal i del patriotisme”.
Una coalició quan hi ha afinitat de sentiments, es sempre justa i molt més si la mou un ideal...”.
I acaba donant una lliçó que des de l’actual Solidaritat hauria de tindre ressò:
“ Han de treballar pel bé comú i servir a la ciutat, mai servir-se d’ella”.
Per això demano a la gent independentista, que voten, que voten pel país, i que voten un dels dos partits que mos poden portar a la independència. CiU o ERC. seria una llàstima que es perdés qualsevol vot independentista i es donés l’excusa als del trust per dir que a Catalunya no hi ha el sentiment que va aflorar l’onze de setembre.
Visca Catalunya Lliure!







19.11.12

L’ESGLÉSIA TORTOSINA ENTRE LA LLIBERTAT I L’ASSIMILACIÓ



La història de l’església tortosina mos diu que en època dels àrabs, Tortosa va conservar les seues llibertats, privilegis, prerrogatives polítiques, socials i religioses. Això incloïa que l’Església catòlica pogués celebrar els seus cultes tranquil•lament. Tortosa, durant esta època, sent un territori independent, va ser capdavantera en les ciències i les lletres, millorant los sistemes agrícoles gràcies als moros. Després , durant molt de temps, la Diòcesi de Tortosa, va estar governada per Prelats i Cardenals eminents i per notables bisbes de Barcelona, traslladats a Tortosa.

Mossèn Cristòfol Despuig, en los seus “Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), demostra sentir-se absolutament català, diu que vol la unitat de Catalunya i li dol que certes famílies, oblidant la llengua mare, parlen en castellà. Lo tortosí, Fra Francesc d’Oliver i de Boteller, President de la Generalitat de Catalunya i Abat de Poblet, va fer tancar les portes del Monestir a Felip II perquè s’anunciava com Rei d’Espanya oblidant que dins de Catalunya tan sols era Comte de Barcelona. Més tard, Mossèn Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, tortosí de naixement, reivindica la llengua catalana quan esta tan sols servia per a “romanços de cego”.

I arribem a principi del segle XX, quan la Diòcesi de Tortosa era profundament anticatalana, encapçalada pel bisbe Dr. Rocamora influenciat pel seu Vicari General D. Antonio Martínez i després per l’anticatalà bisbe Dr. Bilbao. Les agressions a la llengua catalana i a tot lo català les van sofrir en pròpia pell un grup de jòvens capellans catalanistes com eren: Bellpuig, Rius, germans Manyà, i Bertran. Al 1921, Mossèn Manyà i Mossèn Bellpuig foren expulsats de professors del Seminari pel fet de defensar l’ús de la llengua catalana a les esglésies. Així, van finar de la càtedra al millor teòleg que Tortosa havia tingut durant el S.XX. M. Manyà, no va poguer tornar mai al Seminari com a professor, tot i que hi va viure molts anys a la vora, en la seua cèlebre “muntanyeta”. La resta també van rebre garrotades semblants.

Quan, actualment, des del púlpit, s’encoratja a l’assimilació i al deixar de ser qui som a través d’un mal entès unionisme, quan dalt de l’altar s’enarboren banderes que no mos representen, quan als xiquets i xiquetes no se’ls ensenya a resar en lo seu dialecte tortosí, se traeix a tots aquells representants de l’església tortosina que tan van fer per les nostres llibertats i la nostra unió com a poble. La voluntat i les ànsies de llibertat dels tortosins i tortosines i també de la seua església, a la qual sempre han defensat, és el nus d’amor que lliga lo cor i l’ideal, i la prova viva de l’existència d’un poble orgullós de qui és.



A LA RECERCA DE L’AUTÈNTIC ESCUT DE TORTOSA, SENSE LA CORONA I LES PAUMES





Lo ministre de cultura, Sr. Wert, diu que les seues intencions són les d’espanyolitzar als xiquets i xiquetes catalans a l’escola. A n’este bon home, algú li hauria de dir que això ja ho van provar, los seus, durant la dictadura franquista, i no se’n van sortir. Estos intents d’ocultar i desvirtuar la nostra història no són nous. Ja sabem de què parlem los tortosins i tortosines amb lo nostre escut. Un escut tacat injustament amb una corona i unes paumes que no mos representen en absolut, i que són una ofensa per als nostres màrtirs, que van donar la vida durant la Guerra dels Segadors. Com l’excusa que s’està esgrimint, per alguns, de no legalitzar el veritable escut de Tortosa, és la de la falta de costum de vore’l, he anat a la recerca del veritable escut pels carrers de Tortosa, per si esta afirmació es pot mantenir, o no. Una excursió que recomano a tots los meus conciutadans per a poder admirar un escut que sempre ha estat a la nostra vista, i que és tan quotidià per a natros. Jo n’he trobat uns quants, animo a tothom a buscar-ne més:

1) Un escut molt interessant és l’escut que hi ha esculpit en pedra a la nostra Font Gòtica. Punt neuràlgic de la ciutat durant segles, estava situada a la cèntrica plaça de la Font, actualment d’Agustí Querol, més o menys, on està ara “Baratijas”. Des de fa dècades que tots la podem contemplar adossada al Palau Oliver de Boteller, al carrer de la Ciutat. L’escut està sostingut per dos àngels. Mos podem imaginar com era de natural per a la gent fer-la petar al redós d’este escut, mentre s’omplien los cànters i les gerres d’aigua que més tard se carregarien cap a casa.

2) Lo segon escut està a vista d’ull pla, just a l’entrada del Portal del Romeu, per la part de la Catedral. Seria interessant que els nostres regidors, que hi fan allí tants d’actes durant les festes del Renaixement, amb totes les banderes amb l’escut autèntic de la ciutat a vista de tots, dediquessen uns minuts a fixar-s’hi bé en este escut de pedra, testimoni de la història de la ciutat.

3) Lo tercer el podem trobar dins al claustre de la Catedral, simbolitzant al poble, al braç popular de Tortosa, i justament, al poder polític de la ciutat.

4) Gràcies al nostre regidor d’ERC, Josep Felip Monclús, que m’ho va fer notar, l’últim escut del que parlarem, és d’època més recent, de la segona república, i està situat a dalt de tot de la porta d’entrada de l’antic Mercat del Peix, actual “Viena”. No cal dir lo carregat de simbolisme i lo cèntric que està este escut, a vistes de tots.
A Tortosa no hi ha cap escut oficial registrat, per la qual cosa, la torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets en plata, sense res més que la desvirtue, no té cap entrebanc per legalitzar-se. Consentir el contrari, és desfigurar la nostra manera de ser i estar conforme amb la política del Sr. Wert, que no és altra que la de xafar los símbols i atemptar contra la història de la nostra Ciutat, en particular, i de Catalunya, en general.