h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: enero 2015

La comedianta tortosina

16.1.15

REFLEXIONS DESPRÉS DE SENTIR EN MAS

El Sr. Mas diu la veritat. No hi ha hagut una reunió secreta directa Mas-Rajoy. D’altra banda això no ho he dit en cap moment. El problema és que encara no se’ns ha explicat de què es va parlar a la reunió secreta d’abans del 9-N, encara que ho podem intuir. D’altra banda, per molt que li han preguntat, el Sr. Mas es resisteix sempre a parlar d’independència i mareja la perdiu del què es farà després del 27 de setembre, deixant la porta oberta a que després de les eleccions l’estat espanyol pugue desmuntar el procés fent una contraproposta conjunta (PSOE+PP) que passaria per una reforma de la constitució i una recaptació dels impostos per Catalunya de la mateixa manera que ho fan al País Basc. Els que ja estem desendollats de l’Estat espanyol, no mos queda més remei que votar als partits que mos deixen clar que van a favor de la independència de Catalunya. I podem començar ja en les properes municipals. Endavant les atxes! Per Núria Menasanch i Martí

15.1.15

JO TINC UN PLA

No ho oblidaré mai. No oblidaré mai el moment que vaig aconseguir proclamar-me President de la Generalitat de Catalunya. Va ser el dia més feliç de la meua vida. Abans vaig haver de fer la travessia del desert a l’oposició. I mira que ho vaig intentar tot per a aconseguir la meua fita. No em va servir de res aquella nit a Madrid, amb Zapatero, després de que em prometés que li tallaria el cap a en Maragall, i que col•locaria una persona de perfil baix, prometent-me que de ben segur no podria guanyar les eleccions. Montilla va sorprendre a tothom, i jo hem vaig haver d’esperar una mica més. Vam pagar car lo nostre pacte amb el PP. Des d’allavons vaig tindre clar que si hi havia un altre pacte, de cap manera no podia ser explicitat. S’hauria de portar en secret. Com secreta va ser la reunió que vam fer amb l’estat espanyol abans del 9-N. I m’ha anat bé. Tot i que unilateralment vaig prendre la decisió de rebaixar la consulta, no vaig sortir com a culpable, sinó tot lo contrari. L’estat m’ha fet lo favor de presentar-me com a màrtir. Ja ningú se’n recorda de les meues promeses d’unitat del 2013. Les decisions se prendran entre tots els partits sobiranistes! Vaig repetir allavons. Ningú se’n dona compte que uns pocs dies abans baix canviar la consulta per una altra manifestació amb molt menys valor. I això després d’aprofitar, durant tot este temps, el suport d’ERC, fent política de dretes, i venent-me la sanitat pública mentre la desmantello sense escrúpols. Lo que no m’esperava és que després de prendre la decisió unilateral en contra de tots los altres, ERC i la ANC se la fessen igualment seua i acabés sent un èxit. I mira que en vaig posar de traves! A Tortosa les pedanies no tenien punts de votació, los iaios van haver de pujar fins a la muntanyeta de mossèn Manyà per a poder votar, i va haver gent que va arribar a voltar per tot Tortosa fins endevinar el seu punt de votació. Tot i així se’n van sortir, i més de 2 milions 300.000 persones van anar a votar amb la promesa que després, i abans de tres mesos, convocaria eleccions. Les enquestes diuen que guanyarà ERC. I si guanya tinc clar que proclamarà la independència de Catalunya en son demà. Lo meu pla era una llista conjunta perquè així, quan guanyés esta llista, podria continuar boicotejant lo procés. Però Junqueres ja m’ha vist lo llautó, i ja no puc tornar a ensenyar-li la pastanaga. La conferència amb la reiterada promesa d’unes estructures d’estat, a les quals no hi he destinat ni esforços, ni diners, tan sols ha servit per a enlluernar a Forcadell, que s’ho ha cregut. Gràcies a ella he aconseguit que les eleccions se celebren al setembre, però em vaig reservar la data per a mi, i per suposat vaig decidir fer-ho l’últim cap de setmana de setembre. Ara els hi toca als del PP i a Mariano Rajoy moure fitxa i avançar les Generals per a que tot se’n vaigue en orris. I mentrestant jo tinc lo que vull, continuar a la cadira. Qui dia passa any empeny. Espero, però, que no passe com al 31 i que a les municipals CiU no es fume una castanya d’aquelles que fan època! Que no mos conten sòries. Per Núria Menasanch i Martí

I per què?

Un dia trist. Mas ha traït al poble català i una vegada més no ha complit la paraula donada. No entenc que la Sra. Carme Forcadell estigue tan contenta. Salut, Núria Menasanch i Martí