h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: mayo 2009

La comedianta tortosina

26.5.09

ENSENYAMENT, A TRAVÉS DE LA SRA. ROJAS, VOL SUPLANTAR ALS PARES



Salta com una bomba la dimissió en bloc de la direcció i del consell escolar de l’IES J. Bau després que ensenyament denege una nova línea d’ESO. Est any, al Bau, hi ha hagut una matriculació extraordinària que ha fet que 26 alumnes que volien cursar l’ESO allí, quedessen fora. Quan passa això, ensenyament reparteix els alumnes pels centres que sí que tenen plaça, però resulta que l’altre centre públic, l’IES Ebre, també ha tingut una matrícula excepcional i està amb totes les línees plenes. Això demostra que tant a un centre com a l’altre s’està fent una molt bona faena. Però la Sra. Rojas, directora de la delegació territorial d’ensenyament i a més professora en plantilla de l’IES Ebre ha aixecat la llebre de la rancúnia i del ressentiment decidint unilateralment que la nova línea la crearà a l’IES Ebre, en contra de la voluntat dels pares que veuen com se vulnera un dels seus drets més fonamentals. L’article 26 de la declaració Universal dels Drets Humans proclama que “els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d’educació que hi haurà de donar als seus fills”. La senyora Rojas ja té fama de no escoltar a ningú. Jo no he tingut lo plaer (?) de tractar-la, però molts pares m’havien comentat, ja fa temps, que entrar al seu despatx a demanar una mica de comprensió cap a la educació de sons fills era exposar-se a que et titllés com a mínim de racista, quan no de tonto per no saber, com ella sap, lo que més li convé al teu fill. I és que esta forma de pensar tan stalinista que considera que el poble és tonto i que no pot decidir per la educació de sons fills, ja cansa. Com que ells ho fan tan bé! La funció pública ha d’estar al servei dels ciutadans i no a l’inrevés, que per això paguem los nostres impostos! Vull ser jo qui decideixe sobre els meus fills, encara que tingue el perill d’equivocar-me; i si no que els pareixen ells!
La última noticia quan escric això, és que la Comissió d’Escolarització de Tortosa, convocada per la mateixa Sra. Rojas, ha votat en contra de la decisió d’ensenyament. A esta comissió hi ha representats l’Ajuntament, la Delegació, els Centres Públics i Privats, i sobretot les AMPES. Tot i que la decisió no és vinculant, els pares han pogut, per fi, donar la seua opinió i ara estan portant a terme una recollida de firmes per a que la línea es face al BAU.

13.5.09

COMUNICAT DE PREMSA DEL C.N. TORTOSA

Davant les darreres notícies, informacions, comunicats, explicacions i altres tipus de manifestacions, envers la NO obertura de la piscina municipal exterior de 50 mts a l’estiu, la Junta Directiva del Club Natació Tortosa, vol fer saber i diu el següent:
  • 1º.- A mitjans d’abril se’ns informa per mitjà del gerent de la empresa Tortosasport (Patronat d’esports) de l’Ajuntament de Tortosa, de la no obertura de la piscina de 50 mts a l’estiu. El motiu era les cates a realitzar per fer l’informe i per iniciar les obres en les dates previstes.Ens donen les següents alternatives:a) 2 carrils en la piscina coberta de 14 a 16,30 h.b) Tota la piscina de la pedanía de Bitem de 14 a 16,30 h.c) A més de l’esmentat en l’apartat a i b, de 21,30 h a 23,00 h a la piscina coberta.La mesura ens resulta insuficient, i ens costa d’entendre el motiu que al·leguen. Expressem la nostra voluntat de reunir-nos amb l’alcaldia, Regidor d’esports i persones amb responsabilitat en aquest tema.Un cop a la reunió, se’ns informa que s’han de fer de manera urgent unes cates geològiques per a prospecció del terreny i que un cop analitzades, s’ha d’incloure l’informe al projecte executiu, per tal de presentar-ho tot complet i donar pas al seguit d’actuacions que tinguin com a resultat l’inici de les obres, en el període previst de primers d’octubre, manifestant que com més es retardin aquestes cates, més trigaran a iniciar-les i tenint cadascú la seva responsabilitat davant del fet si s’arribés a produir.Donades aquestes explicacions entenem i comprenem el fet, encara que ens resulti difícil d’assimilar-lo.Se’ns proposa intentar entrenaments a Reus durant la setmana per entrenar en piscina de 50 mts i tres carrils a la piscina coberta de 14,00 a 16,30 h, o la de Bitem.Davant de tot plegat, i el nostre tarannà i els reptes que tenim al mes de juliol, no trobem adequat el desplaçament a Reus ni l’entrenament a Bitem, donat que aquesta piscina no compleix els mínims requisits.
  • 2º.- El nostre club, té enguany la màxima i històrica fita de varis campionats de Catalunya, Espanya i per primer cop Europeus. Mai s’han aconseguit resultats millors des de la seva creació.Tenim 19 nedadors en les diferents competicions:a) Campionats de Catalunya: Alevins, infantils, junior i absolut.b) Campionats d’Espanya: Infantil, junior i absolut.c) Campionat Europeu amb la Selecció Espanyola Junior a Praga.Totes aquestes competicions són amb piscina de 50 mts. No n’hi ha cap en tot l’entorn, la més propera està a Reus. Naturalment ens sentim molt perjudicats.A més, tenim prop de 90 nedadors, els quals a l’estiu i en concret al mes d’agost, solen baixar a la xifra de 50 nedadors, amb el que ni de bon tros tenim espai suficient.Només demanem el mes de juliol per entrenar-hi adequadament, renunciant i sacrificant la resta com calgui.
  • 3º.- Val a dir que l’Ajuntament de Tortosa, en tot moment i fins ara, ha tingut amb nosaltres un tracte més que correcte, considerant-lo per la nostra part de satisfactori. Ara bé, no sabem si amb els resultats que s’estan obtenint des de fa unes temporades ençà, amb l’esforç dels nostres nedadors i amb la bona eficiència dels nostres tècnics, tenim el reconeixement a l’alçada dels mateixos, fet que estenem a altres organismes de diferents mitjans.
  • 4º.- Estem molt il·lusionats amb el nou repte d’una piscina gran que ens permetra poder entrenar amb condicions com tots els altres clubs (segons les seves promeses) També tenim idees i projectes per a la nostra ciutat i amb l’ajut de tothom per tenir una major implicació en un esport com la natació.Però tenint el que tenim s’han aconseguit uns èxits sense precedents: Campionats de Catalunya, d’Espanya, participar en torneigs europeus representant a Tortosa, Catalunya i Espanya, mínimes nacionals, etc. En un esport tant i tant dur com aquest i tant competitiu.
  • 5º.- Per tot plegat, diem que no estem en contra de fer qualsevol tipus d’actuació que beneficiï l’avançament o l’execució de les obres en el seu temps, tot el contrari, i que volem col·laborar en el que faci falta amb el nostre Ajuntament i l’empresa Tortosasport.

Només demanem que es respecti l’esforç de tota una temporada dels nostres nedadors, que amb la seva feina del dia a dia en condicions precàries, entrenant cada dia fins a les 23,00 h, han arribat on han arribat, i que tot just aquest mes de juliol, s’ho juguen tot. I per tant, la Junta directiva té la obligació moral de defensar-ho i els cal buscar solucions adients per respecte als mateixos.Cosa que esperem que el nostre Ajuntament ens proporcioni.

La Junta Directiva del Club Natació Tortosa

12.5.09

LA COMISSIÓ D’ESCOLARITZACIÓ HA VOTAT EN CONTRA DE LA DESICIÓ D’ENSENYAMENT



S’acaba de saber que la comissió d’escolarització de Tortosa ha votat en contra de la decisió de la senyora Marian Rojas de negar-se a crear una nova línea al Bau per a crear-la, sense que hi haiguen prous preinscripcions a l’Ebre.
Esta desició no és vinculant, però dins d’esta comissió hi estan representats l’Ajuntament, la delegació d’ensenyament, els centres públics i concertats i sobretot les AMPES. És on els pares poden fer sentir la seua veu i han exercit este dret. S’han negat en redó ha acatar una decisió injusta que no té en compte el dret dels pares a elegir la educació dels seus fills.
Ara, tan sols queda que l’actual directora de la delegació d’ensenyament a les Terres de l’Ebre, Sra. Marian Rojas, que ha portat este tema tan malament, sigue conseqüent i dimiteixi.

RC S'UNEIX A REAGRUPAMENT.CAT


L’executiva del Partit Republicà Català (RC) va acordar per unanimitat instar els seus militants i simpatitzants a adherir-se a l’associació Reagrupament.Cat a partir del dilluns 11 de maig. Alhora, es va aprovar la convocatòria d’un Congrés Nacional Extraordinari pel dissabte 13 de juny, "en el qual es debatrà la proposta de l’executiva de sumar-nos al projecte unitari de reagrupament".Si el Congrés Nacional així ho ratifica, es culminarà un procés que fa ja tres anys va endegar el Partit Republicà Català (RC) amb el seu document “Per la unitat d’acció de l’independentisme català” i que va donar fruit a la Conferència de Debat Independentista del 7 de febrer d’enguany, en què s’advocava per aquesta unitat. Tanmateix, des de RC esperem que "més partits, grups i associacions s’integrin en aquest moviment independentista liderat per Joan Carretero amb l’objectiu d’articular una majoria al Parlament que pugui proclamar de manera democràtica la independència de Catalunya com a nou Estat dins la UE".En aquest sentit, el secretari general de RC, Carles Bonaventura, ha dit: “crec que el nostre partit fa el pas que li tocava fer i que molta gent ens demana. Des del dia del naixement del Partit Republicà Català vam dir que els partits són tan sols instruments per assolir uns objectius. El nostre primer objectiu és la independència, i ara es donen les condicions per assolir-la mitjançant un nou projecte polític unitari, obert i transversal. Això és el que nosaltres hem defensat sempre i no tindria sentit restar-ne al marge per qüestions partidistes. Per tant, en el nostre congrés del juny defensarem sumar esforços amb la proposta de Joan Carretero per donar autèntic sentit al que significa el mot “reagrupament” en l’àmbit independentista.”

QUI TÉ POR A JOAN CARRETERO?



Per mesurar l'impacte que ha tingut Joan Carretero en el mapa polític català n'hi ha prou de parar atenció en els atacs que rep. Mentre era militant d'Esquerra, alguns partits polítics i la legió d'articulistes panxacontents d'aquest país l'utilitzaven per burxar en la ferida interna republicana de la mateixa manera que els grans clubs de futbol es freguen les mans davant els conflictes interns dels seus adversaris. Però les coses han canviat. Carretero ja no és membre d'Esquerra i en l'horitzó s'albiren canvis electorals que poden minvar el tall de pastís que alguns consideren vitalici. Un dels primers, per bé que el més suau, a ensenyar les ungles ha estat CiU, a través de David Madí, dient que Carretero "és fora de la realitat". Doncs si Carretero és fora de la realitat no cal amoïnar-se per ell, oi, senyor Madí?
En una línia molt més barroera, com correspon a un individu que va exercir de director de comunicació de Presidència de la Generalitat amb les mateixes maneres que el cap d'una secta satànica fins a l'extrem d'amenaçar periodistes desafectes al PSC-PSOE tot dient-los "estás muerto", hi trobem el tertulià Toni Bolaño. Esfereït davant la gairebé segura impossibilitat d'un tercer tripartit i agraït per l'amor que la direcció republicana professa al Partit Socialista, Bolaño escup sobre Carretero a RAC1: "Catalunya no paga traïdors. Ja està bé que aquest senyor que no és ningú, que va perdre un congrés, que són cuatro y el cabo, a sobre sigui presentat com la gran alternativa de país per alguns mitjans de comunicació. Ho sento, però això em sembla Yo, Bruto". Ves per on, si una cosa ha demostrat el tripartit ha estat el seu fracàs espectacular com a alternativa de país i com a alternativa a CiU. De fet, la seva gestió ha estat tan nefasta, tan humiliant i espanyolitzadora per a Catalunya, que ha aconseguit que el tan criticat regionalisme de CiU sembli l'espasa de Braveheart al seu costat. Per a Bolaño, però, el traïdor no és la direcció d'Esquerra, que ha utilitzat sense escrúpols el vot independentista per afavorir l'espanyolisme del PSC-PSOE, sinó aquell que gosa denunciar-ho.
Hi ha més veus que ataquen Carretero, tanmateix. De fet, la llista és tan llarga que fa força patxoca. La dependentista Mar Jiménez, per exemple, afirma que "Carretero és un personatge insignificant que gaudeix d'unes cotes de protagonisme inaudites". Fixem-nos en la coincidència entre Bolaño i Jiménez: per al primer, Carretero "no és ningú" i per a la segona "és insignificant". Però, si és insignificant, com és que la senyora Jiménez li dedica un article? L'Avui deu anar molt sobrat de diners per llençar-los remunerant articulistes que parlen de coses insignificants. És el que fa, des del mateix diari, un noiet molt arrogant i ambiciós anomenat Bernat Dedéu que signa els articles com a "filòsof i músic", tot i que com diu Sebastià Alzamora, "no tinguem el plaer de conèixer cap obra de la seva autoria en cap d'aquestes dues severes disciplines de l'esperit". Segons el noiet, Carretero fa "numerets mediàtics". És una molt filosòfica sentència, sí senyor, però també un xic paradoxal venint d'algú que cada setmana, des de l'esmentat diari, fa el numeret mediàtic de transformar un espai de 1800 caràcters en la buidor més absoluta. Amb tot, Carretero pot estar tranquil. És molt eloqüent que els dependentistes i els qui volen la independència l'any 3000 s'ajuntin per anar contra ell. Amb això demostren dues coses: una, que són el mateix; i dues, que només algú intel·lectualment petit unifica esforços per lluitar contra la insignificança.
Víctor Alexandrehttp://www.victoralexandre.cat/

9.5.09

ESTALINISME DESCARAT DE LA DIRECTORA DE SERVEIS TERRITORIALS D'EDUCACIÓ, SRA. MARIAN ROJAS

El claustre i el consell escolar del centre
L'IES Joaquim Bau té prou espai per obrir-hi la línia denegada per Educació
http://www.elpunt.cat/barcelona/article/2-societat/5-societat/35293-lies-joaquim-bau-te-prou-espai-per-obrir-hi-la-linia-denegada-per-educacio.html
9/05/09 02:00 - Tortosa - GUSTAU MORENO

La direcció de l'IES Joaquim Bau de Tortosa, així com el consell escolar del centre, van ratificar ahir la seua dimissió en bloc, després que el Departament d'Educació els haja denegat una línia més d'ESO, i forçant que 26 alumnes es matriculen a l'IES de l'Ebre. El fins ara director, Joan Serra, va llegir un manifest en què la comunitat educativa del centre reclama la dimissió de la directora dels serveis territorials d'Educació, Marian Rojas, a causa de la seua «incapacitat» per resoldre una errada en la planificació. Per la seua banda, Rojas va defensar «l'equitat» de la mesura, ja que fomentarà «l'equilibri» de l'oferta educativa de Tortosa.
El director de l'IES Joaquim Bau, Joan Serra, va detallar ahir que l'origen del conflicte, que ha culminat amb la dimissió en bloc de l'equip directiu i del consell escolar, és la denegació d'una línia més d'ESO per part dels serveis territorials d'Educació. Amb aquesta mesura, no podran matricular-se al centre 26 alumnes que havien escollit l'IES Joaquim Bau com a primera opció en la preinscripció, «tot i el dret d'elecció de les famílies». A més, Serra va remarcar que el centre té prou espais per encabir al setembre un nou grup de primer: per les obres que s'han de fer per dignificar l'escola de cuina (amb quatre aules noves), i també perquè a final d'aquest curs s'alliberaran una o dues aules (per la baixada de la matrícula que va haver-hi fa sis anys). En aquest sentit, la direcció de l'IES Joaquim Bau va lamentar que Educació haja decidit habilitar la nova línia a l'IES de l'Ebre, l'altre institut públic de Tortosa. «No només no es té en compte l'autonomia dels centres, sinó que s'ha obviat que els dos instituts tenim projectes educatius diferenciats, i el dret constitucional d'elecció que tenen les famílies», va concloure.
Serra va assenyalar que la decisió d'Educació ha generat «molta frustració» al centre, que havia aconseguit uns registres importants de preinscripció fruit «del treball conjunt de tota la comunitat educativa». Així, el director dimissionari va afirmar que havien decidit renunciar als seus càrrecs pel «compromís adquirit» amb els alumnes preinscrits i les seues famílies. «No volem prendre els 26 alumnes a un altre institut, ja que són estudiants que volen vindre a l'IES Joaquim Bau com a primera opció», va recordar. Serra va afegir-hi que Educació no els ha donat l'oportunitat de negociar, que la dimissió de l'equip directiu és «en ferm», i que «per coherència» la presentaran «totes les vegades que faci falta». D'altra banda, Serra va assegurar que no entenia les raons donades per Educació, «equilibri, equitat i cohesió de l'oferta educativa», ja que l'IES Joaquim Bau té ara uns 900 alumnes, mentre que l'IES de l'Ebre en té uns 1.300. «El més coherent, i més tractant-se de 26 alumnes, seria que Educació creés la nova línia al centre on hi ha la demanda, ja que l'IES de l'Ebre té la matrícula completa», va remarcar Serra.
Rojas manté la decisió
GUSTAU MORENO
La delegada d'Educació, Marian Rojas, es va mantenir ahir ferma en la seua decisió d'atorgar la nova línia d'ESO a l'IES de l'Ebre, en detriment de l'IES Joaquim Bau. En declaracions a ACN, Rojas va dir que la mesura pretén garantir «l'equilibri i la cohesió» de l'oferta educativa, i evitar que alguns professors puguen perdre la plaça a Tortosa, si en el futur es perden línies. Rojas, que va rebutjar la dimissió de l'equip directiu de l'IES Joaquim Bau, va anunciar que convocarà una reunió de la comissió d'escolarització, així com trobades informatives amb els pares dels alumnes afectats. En aquest sentit, un dels pares va explicar que l'origen del conflicte és una errada de càlcul d'Educació en el període de planificació. El mateix pare va revelar que la direcció els va dir que la decisió està motivada per «equilibrar» el percentatge d'alumnes nouvinguts dels centres, ara més elevat a l'IES de l'Ebre.
La senyora Marian Rojas hauria de saber que el dret que tenim los pares a legir centre és un dret constitucional. Potser sí que la senyora Rojas s'ha cregut amb dret de decidir ella abans que els pròpis pares el futur dels nostres fills. I és que quan estàs dalt de tot ben apotronat a la cadira costa molt abaixar els ulls i no creure que el poble no pot decidir per ell mateix.

AL 2010, CATALUNYA POT PROCLAMAR-SE INDEPENDENT!


Que no mos conten sòries
Núria Menasanch i Martí



Los esdeveniments s’encavalquen un rere l’altre i ja estàs fent públic lo manifest de Sant Jordi 2009 en que la majoria de forces sobiranistes, entre elles el meu partit (Partit Republicà Català), van signar la unitat d’acció per a aconseguir la proclamació d’una Catalunya lliure; que el Sr. Carretero, de Reagrupament.cat, el fins ara sector crític d’Esquerra Republicana de Catalunya, diu que plega d’esquerra i que ja n’està fart de tanta submissió a l’estat espanyol per part d’un partit que ha perdut fins i tot la C de Catalunya i que ja se les està empescant per a tornar-se a baixar els pantalons en lo tema del finançament.
Però què diu lo manifest de Sant Jordi 2009? Vos transcriuré les paraules del Sr. Carles Bonaventura, secretari general d’RC:
“El manifest que porta per títol “Compromís per la independència nacional de Catalunya”, en el qual es fa una crida directa al conjunt dels sobiranistes catalans a presentar-nos tots junts sota una sola sigla en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya previstes per l’any 2010 i a proclamar la independència del nostre país des de la cambra catalana tan bon punt s’aconsegueixin un mínim de 68 diputats independentistes”.
I molts es preguntaran: I això és legal? Ja mos ho deixaran fer els unionistes espanyols? Es podrà fer pacíficament? I es normal que mos ho preguntéssem perquè la gent està acostumada a que els únics que poden fer i desfer a n’este país de pandereta són estos vividors que tenim per polítics que tan sols miren pel bé de la seua butxaca i mai los hi passa res. Continuo amb paraules del Sr. Bonaventura:
“Estic convençut que el nostre partit sabrà estar a l’altura d’aquest repte apassionant i des d’avui mateix anuncio el nostre compromís a continuar treballant per fer possible aquesta candidatura unitària de l’independentisme, que aconsegueixi tornar a engrescar els centenars de milers de catalans sobiranistes que elecció rere elecció s’han anat quedant a casa farts d’una classe política covarda, submisa i sotmesa a l’actual marc juridicopolític espanyol, que ha convertit l’exercici del servei públic en el seu “modus vivendi” i que ha traït les esperances de tots aquells que en el seu dia els van fer confiança.”
Crec sincerament que si mos unim tots, ho podem aconseguir. L’objectiu ja està definit: 2010: 68 diputats independentistes, unitat d’acció amb un objectiu comú, aquell que fa cridar al final a tots los patriotes catalans: Visca Catalunya lliure! Visca la República Catalana!

6.5.09

AVUI, PROPOSTA DE REFERÈNDUM AL PARLAMENT



El proper dimecres 6 de maig es presenta a la Mesa del Parlament de
Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana que es
convoqui un referèndum d'autodeterminació per al dia 12 de setembre de
2010. La ILP estarà avalada permès de 10.000 persones que demanaran
que sigui admesa a tràmit.

Davant la pregunta que molts ens fem Per a què servirà?, he pogut
trobar una resposta en l'article de l'Enric Canela al Bloc Gran del
Sobiranisme:

Per a què servirà? Aquesta pregunta se la fan molts independentistes.
La resposta és ben clara. Inicialment serà un termòmetre que mesurarà
la implicació sobiranista dels nostres polítics professionals. Veurem
si l’accepten o no a tràmit.


Ens podem trobar amb uns representants que valorin que el Parlament,
escollit pels ciutadans de Catalunya és l’únic garant legítim dels
interessos catalans i mantenir en mans del Parlament de Catalunya la
decisió final o bé supeditar-se una vegada més al poder colonial en
contra del que creu una important part de la nació catalana.


Aquesta serà una decisió transcendent ja que demostrarà quins grups
polítics ens mereixen confiança i quins no hem de votar ja sota cap
circumstància.



http://caldesplugues.blogspot.com/2009/05/el-6-de-maig-es-presenta-la-ilp-per-al.html



TOTHOM AL MAMUT DEL PARC DE LA CIUTADELLA A LES SIS DEL VESPRE!!!

5.5.09

ERC, L'INDEPENDENTISME DE L'ARA NO TOCA

"L'independentisme fora d'ERC o és extraparlamentari o fa el joc a Convergència". Aquestes han estat les declaracions de Josep-Lluís Carod-Rovira als mitjans de comunicació després que Joan Carretero publiqués el seu famós article al diari Avui i es donés de baixa del partit en ser expedientat per la direcció per haver-lo escrit. Carod, com el conjunt de la cúpula d'Esquerra, és víctima del despit, i el despit fa dir coses molt galdoses. Sempre fot que algú et deixi perquè ja no ets ni l'ombra del que vas ser, perquè t'has degradat fins al patetisme i perquè t'has convertit en allò que sempre havies criticat. No tothom està preparat per escoltar la veritat, és clar, i encara menys per reflexionar-hi amb voluntat de millora. El més fàcil -i el més immadur- és defensar-se titllant el crític de mentider. I això és el que fan Carod, en particular, i Esquerra, en general: "No sols no és veritat que siguem lletjos, sinó que som més macos que ningú". I es queden tan amples.
Hi ha afirmacions, però, que produeixen vergonya aliena, i aquesta n'és una. D'entrada, és llastimós que algú s'atribueixi l'exclusivitat d'un espai que no és propietat seva. Ja sé que per dissimular el seu pensament Carod s'empara en la semàntica -al Parlament, certament, no hi ha cap més partit que s'autoproclami independentista-, però és evident que l'amoïna l'aparició d'una força menys claudicant que la seva que li pugui prendre no sols els votants indignats per aquesta claudicació sinó la parcel·la de poder que gràcies a ella ha aconseguit. Això, però, és només una cortina de fum per amagar l'autèntica i desoladora realitat: ara com ara, al Parlament de Catalunya, no hi ha cap força política, cap ni una, que treballi per la independència nacional. Hi ha una força, això sí -cada cop més feble-, que ha trobat en el mot "independència" un esquer diferencial. Així, mentre CiU, PSC-PSOE i ICV usen, respectivament, l'ambigüitat, el federalisme i l'ecologisme per amagar, també respectivament, la indefinició, l'espanyolisme i el conformisme, els actuals dirigents d'Esquerra han trobat en el mot independència la pastanaga que els permeti eternitzar-se en l'escardalenc poder català. I per aconseguir-ho, ves per on, es veuen obligats a fer el mateix discurs que tan criticaven de CiU: el de l'immobilisme. Avui són Carod, Puigcercós i companyia els qui diuen que la independència "ara no toca", que ara el que toca és la "pluja fina", les "polítiques socials" i la "gestió del dia a dia". Ara són ells els qui titllen d'eixelebrats, d'extremistes i de radicals els qui blasmen la submissió. El cert, però, és que mai com ara Catalunya no havia deixat de ser una nació per convertir-se en una vulgar comunitat autònoma espanyola. Mai, abans, cap president espanyol no havia sortit al balcó del Palau de la Generalitat a celebrar la "seva" victòria ni s'havia passejat per Catalunya repartint quatre euros com si fos a Villar del Río, l'esperpèntic poble castellà escenificat per Berlanga on els habitants es disfressaven d'andalusos per rebre l'Ajuda Americana. Mai, abans, Catalunya no havia estat presidida per un espanyolista obligat a recórrer a un curs accelerat de Digui Digui per amagar que no parlava la llengua del país després de gairebé quaranta anys de residir-hi.
No hi ha cap col·lectivitat que pugui fer polítiques socials sense capacitat per gestionar els seus propis recursos; no hi ha cap ésser humà que pugui dir si és de dretes o d'esquerres sense saber qui és, i per saber qui és necessita ser lliure. Lliure per poder ser, lliure per poder decidir, lliure per poder viure.
Víctor Alexandrehttp://www.victoralexandre.cat/