h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: febrero 2011

La comedianta tortosina

18.2.11

CEMENTERI NUCLEAR


COMUNICAT DE PREMSA

El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya.
En relació a la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó el conseller Recoder declara “...que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.

Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que "...quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem".
Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.
Dimecres va ser Duran i Lleida qui va obrir la veda assenyalant que el Govern de la Generalitat de Catalunya podria canviar de criteri sobre el cementiri nuclear. Aquestes declaracions van anar seguides el divendres per les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, quan en ser preguntat en una entrevista radiofònica sobre la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó va declarar “que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”. A més, el mateix divendres també es va conèixer que CiU, no només no ha resolt l’expedient obert a l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, per presentar el municipi com a candidat a albergar el cementiri nuclear, sinó que l’ha ratificat com a cap de llista convergent a les properes eleccions municipals.
Tots aquests fets i declaracions d’alts dirigents de CiU i la ratificació de Rafael Vidal com alcaldable, mostren quines són les intencions de CiU, que es contradiuen amb les declaracions d’Artur Mas, tant durant la campanya electoral com durant els primers dies del seu mandat, en el sentit que el seu govern treballaria per recuperar la credibilitat de les institucions a través de la coherència en la praxis política.
Cal recordar que Convergència i Unió va impulsar, recolzar i votar favorablement dues resolucions del Parlament, al 2008 i al 2010, en contra de la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, així com la majoria de mocions aprovades en 150 ajuntaments, 12 consells comarcals, i dos diputacions. A més, tant en la campanya electoral a les passades eleccions al Parlament de Catalunya com desprès, dirigents de CiU de les Terres de l’Ebre com els Srs. Bel, Pallarés, Martí, i dirigents nacionals com els Srs. Duran i Lleida, Pelegrí, Felip Puig, Recoder, Homs i el propi Artur Mas, avui President de la Generalitat, es van mostrar ferms i contundents en fer respectar l’acord del Parlament en contra del cementiri nuclear.
Ara, posant per davant altres interessos aliens als del territori i el país, CiU s’oblidaria dels compromisos adquirits i de la coherència política, i a la primera de canvi claudicaria davant el govern espanyol tot acceptant el cementiri nuclear a Catalunya.
La CANC demana serietat i compromís al Govern de CiU elegit fa dos mesos escassos pels ciutadans de Catalunya. Quina dignificació de la política i quina exemplificació fan, si en dos mesos passen de proclamar el respecte per allò que aprova el Parlament, a la submissió i rendició davant el govern espanyol? Quina credibilitat del Govern ofereixen davant la ciutadania, si membres del mateix Govern en dos mesos canvien els seus compromisos i, després de declarar-se contraris al cementiri, ara accepten claudicar davant Madrid i no donar compliment al mandat del Parlament?
Catalunya no acceptarà aquest comportament de CiU, i no s’empassarà aquella frase tan gastada que diu: “que la culpa és de Madrid, i que Catalunya no hi té competències”. El Vice-President Rubalcaba i el Ministre d’Industria Miguel Sebastián ho han deixat ben clar: El cementiri no és posarà sense acord i consens, i anirà allà on sigui acceptat per un Govern autonòmic.
CiU sembla que ja ha donat el primer pas per acceptar-lo i els ciutadans de Catalunya saben que si el cementiri nuclear ve a Catalunya, serà perquè la Generalitat ha donat el seu vist-i-plau a Madrid.
La CANC i els grups de ciutadans que li donen suport demanen al Govern de CiU que siguin conseqüents amb el seu posicionament contrari al cementiri i la seva votació al Parlament de Catalunya, que els obliga a que facin la seva feina i treballin per impedir que el cementiri nuclear vingui a Catalunya no donant el consentiment a Madrid.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 15 de febrer de 2011
Més informació: Sergi Saladié, Tel. 657.84.31.72

15.2.11

Ja sabem què van negociar el Sr. Mas i el Sr. Zapatero a Madrid.


dimarts 15 de febrer de 2011
COMUNICAT DE PREMSA: El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya.

En relació a la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó el conseller Recoder declara “...que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.

EL SR. MAS TÉ EL COVE, PERÒ EL PEIX NI HI ÉS NI SE L'ESPERA



La gent de CiU estava molt contenta l’endemà de les eleccions, ja tornaven a tindre el poder a les seues mans.
Quan una sentència es va carregar la immersió lingüística es van fer els suecs. La idea era fer passar els dies i mirar cap a una altra banda. Aquí, a les nostres terres, ja mos va bé que s’ensenyen idiomes com lo Castellà i l’Anglès, ja que els nostre fills parlen a tot hora en català. Però, a la resta de Catalunya? Si allí no parlen lo català a les escoles, és que ja no el parlaran a cap altre lloc!
Com hereu del pujolisme, el Sr. Mas se disposava a passar unes quantes dècades més amb la política de peix al cove, implorant engrunes de pa als nostres amos i senyors de Madrid. Però, ai! Al cap de pocs dies, quan s’havia de pagar la nòmina als funcionaris i es va posar mà a la caixa, tan sols hi van traure teranyines. Allavons, tot van ser corredisses i laments. Ai, que mos han dixat escurats! Se’ls sentia plorar per les cantonades. Solució màgica: tot i que vam criticar el tripartit per fer-ho, tornarem a emetre bons de la Generalitat per a poguer tapar forats. Acte seguit mos venen los espanyols i mos diuen: xiquets! Això de les autonomies s’ha d’acabar. No vos pensésseu que tornarem a dixar que els conciutadans vos donen, amb los seus estalvis, allò que natros primer vos robem i després no vos retornem.
Com se va digué sentir lo recent aclamat President de la Generalitat davant de la impossibilitat de seguir les passes del seu mentor i antecessor al tron, Sr Pujol? I per a acabar-ho d’arredonir, lo Sr. Pujol (això sí, a 40 anys vista), diu que a Catalunya tan sols li queda, o desaparèixer com a nació, o aconseguir la independència i ser un país lliure.
Quina solució li troben los polítics a tot això? No és en cap cas abaixar-se el sou ells mateixos, això no. La solució és clara, que paguéssem més los de sempre, los de baix, per a que ells continuen vivint en una utopia permanent intentant que des de Madrid mos retornen una mica d’allò que mos roben cada dia, sense voler vore que sense este espoli perpetu Catalunya seria econòmicament el quart estat d’Europa.
I com podem pagar més? Pos ja s’està ataüllant: Copagament sanitari, pensions privades, assegurances mèdiques privades, fent-mos pagar fins i tot per anar per carretera nacional, la universitat deixarà d’estar subvencionada...etc, etc. Al final mos faran pagar fins i tot per a respirar!
Mentrestant, les ajudes a les famílies, que els hi pertoquen per llei, no arriben, les inversions en sanitat promeses desapareixen (Hospital de Tortosa), los trens pareixen cafeteres ambulants, no es cobreixen les baixes dels professors en l’ensenyament, redueixen dràsticament les beques a l’estudi i d’investigació, la llei de la dependència no es compleix, mos abaixen les pensions...etc, etc.
Sr. Mas, que no veu que té el cove però que el peix ni hi és, ni se l’espera?


Per Núria Menasanch i Martí