h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: febrero 2008

La comedianta tortosina

29.2.08

CANVI D'AIRES POLÍTICS




Canvi d'aires polítics
Ara que milito al Partit Republicà Català, veig els meus errors de temps enrera, en que confiava en una força en que l'aspiració del seu cap de llista es ser ministre, partit polític que gosa pactar amb la dreta espanyola. I que hipoteca el futur de Catalunya amb la seva dèria de gobernar a el país veí.Un cop deixada la militància conservadora, decideixo fer un canvi d'aires polítics i passo a militar a la força que mes endavant faria un munt d'enganys, com promoure l'estatutet de 2006, com fer que un andalús arribi a la presidència de Catalunya i un sense límit de detalls que beneficien mes al govern d'Espanya que als interessos del poble català.A Catalunya hem de poder treballar per a aconseguir la plena sobirania i s'ens reconegui d'una vegada, hem de evitar d'un cop que desde Espanya ens gestionin els diners i de rebot se'n quedin 15.000 milions cada any. Per que no podem ser un país com Eslovènia, Macedònia, Dinamarca, Bèlgica, etc.. Un país com cal, un país normal.Tampoc demano la lluna, el que si que requerim es d'una lluita que ja que som prou assenyats i en som molts, hem d'assolir un canvi polític, pero no a Madrid. Aquest canvi ha de ser a Catalunya meu país, el nostre país.Llibertat, Intependència i SobiraniaTres adjectius i un sol país Catalunya.MANEL FORT I CANYELLES Partit Republicà Català (RC).

ICV IMPEDEIX QUE BARCELONA DONI SUPORT A KOSOVO


FAN SORTIR UN REGIDOR PER PERDRE LA VOTACIÓ

E-notícies
El grup de ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona ha impedit que prosperés una proposta d'ERC en suport a la república de Kosovo, a la que els ecosocialistes també donaven suport, i que anava a sortir endavant per l'absència d'una regidora del PSC. L'absència, per malaltia, de la regidora del PSC Montse Sánchez anava a provocar un empat en la votació d'aquesta proposició, ja que els socialistes i el grup del PP sumaven 20 vots, els mateixos que CIU, ERC i ICV-EUiA, el que deixava en mans de l'alcalde, pel seu vot de qualitat, la decisió.Després del torn de posicionament de cadascun dels grups, en el qual ICV ha deixat clar el seu suport a la iniciativa presentada pels republicans, el portaveu ecosocialista ha convidat a sortir a un dels seus companys, apel·lant a la cortesia "parlamentària", perquè la votació no trenqués l'equilibri de distribució de representants en la corporació.

28.2.08

RC ACUSA ESQUERRA DE TRAÏDORS A LA PÀTRIA




El candidat al senat per Barcelona Josep Maria Boix acusa la direcció d’Esquerra de traïdors a la pàtria

28 de febrer 2008En l’acte realitzat ahir a la tarda a Vilafranca del penedès el candidat del Partit Republicà Català , Josep Maria Boix acusa directament a la direcció d’Esquerra de traïdors a la pàtria per permetre la inclusió de les sigles d’Esquerra en la candidatura de l’Entesa que com tothom sap es formada per les formacions espanyolistes PSOE i IU (camuflats sota el nom d’Iniciativa). Llista en la que no s’ha inclòs a la demarcació de barcelona, cap candidat a senador independentista. Boix titlla de botiflers uns dirigents que hipotequen el futur de Catalunya amb pactes i baixades de pantalons successives que fereixen el nom d’una formació política que respecta profundament per tot el que ha fet per Catalunya. Aquesta critica la remarca a la direcció d’Esquerra i no a la militància del partit. En l’acte també hi era present el cap de llista al congrés Josep Boladeras que a mes de corroborar el que ha dit ha aprofitat per fer una crida a la societat catalana a dir prou i a lluitar per una sobirania plena i pròspera de Catalunya.

PER A FRENAR EL BIPARTIDISME

Notícia publicada a E-notícies

PER A FRENAR EL BIPARTIDISME
Proposen la unitat entre CiU i Esquerra a Madrid

El periodista i escriptor Francesc Puigpelat, adverteix en un article a e-notícies que "CiU i ERC s’han guanyat a pols el bipartidisme" i proposa que si volen trencar-lo "ho tenen fàcil". "Els proposo -afirma- una solució. És la següent: que Duran Lleida, Artur Mas, Carod-Rovira i Joan Ridao, apadrinats per Jordi Pujol com a factòtum a prestigi, convoquin una roda de premsa a Madrid. Que escenifiquin la seva entesa i que formulin, ben clara i nítida, una proposta: ERC i CiU han arribat a un acord pel qual els seus diputats es constituiran en minoria de bloqueig a les Corts espanyoles. Si poden, no s’elegirà president ni s’aprovarà cap llei. Condició per aixecar el bloqueig? Publicació de les balances fiscals. Els dos partits sumen 18 diputats, cosa que els permetria complir l’amenaça""Òndia! -continua- Ja veuríeu què de pressa s’acabaria el bipartidisme. ERC i CiU concentrarien tots els focus a Catalunya, i alguns a Espanya. Al debat de dilluns, Zapatero i Rajoy s’hi haurien de referir, i hi hauria alguns minuts dedicats a debatre la proposta d’Unió Patriòtica (PSOE + PP) per frenar el catalanisme. El protagonisme de Duran i de Ridao seria màxim".

26.2.08

"ESTEM AMOÏNATS" EVIDENCIA LA DESPARACIÓ DE LA PARLA EBRENCA.

EL PUNT.
Que paraules com ara /fato/, /jac/, /espill/, /abadejo/ i /granera/ no facen cap al calaix de l'oblit.
Aquest és l'objectiu de l'exposició /Estem amoïnats/, que es va inaugurar dijous coincidint amb el dia internacional de la llengua materna i que és la primera que idea i produïx el Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre.
«Quan sents parlar els nens al carrer la majoria diuen /vermell/ en lloc de /roig/, i pràcticament ningú ja no fa servir la paraula /agranar/»,
explica Mireia Grangé, tècnica del Servei Comarcal de Català de la Ribera, que argumenta que l'exposició ha intentat recollir aquells mots autòctons de la parla ebrenca i riberenca que actualment han entrat en una preocupant fase de desús. La mostra s'estructura en 6 panells i agrupa un total de 30 paraules d'ús habitual que s'estan perdent.
Cada paraula està acompanyada d'una fotografia, la transcripció fonètica, una definició i els llocs on es fa servir.La idea és que siga una mostra itinerant i que s'expose a tots els municipis de la comarca. De moment, es podrà visitar fins al 21 de març a la biblioteca comarcal de Móra d'Ebre.'

22.2.08

FUNDACIÓ ENRIQUETA VILLAVECCHIA


Article publicat a l'ESTEL.Segona quinzena de febrer.
En una societat cada dia més individualista, costa trobar gent que se mogue desinteressadament pels demés. Però existeixen i fan una labor molt important dins de la nostra societat. Algú s’imagina què passaria sense el treball de Càritas, Mans Unides, Lliga contra el càncer...etc? Crec sincerament que les subvencions han d’estar encaminades a promoure entitats sense ànim de lucre com estes, encara que puguen estar relacionades en alguna forma amb l’església catòlica. Perquè aquí lo important és la faena que fan i cap a on van i no d’a on venen. Per això no puc entendre a tots estos que ara critiquen tant les subvencions que rep l’església catòlica i diuen que si guanyen les pròximes eleccions s’ho hauran de replantejar. Justament quan s’estan buscant llocs per a Mezquites i s’estan donant subvencions (que paguem tots) des de la Generalitat a organitzacions religioses no catòliques que no han demostrat que donen cap servei a la comunitat. Com els 90.000€ que ha donat el Sr. Carod Rovira a l’Iman de la branca més radicalment islamista de Barcelona. Este senyor no se n’ha assabentat que esta gent preparaven unes bombes per a fer-les esclatar al metro i a un centre comercial de Barcelona? No sap que hi ha altres entitats musulmanes que no són tan radicals i que es mereixien molt més les subvencions? D’acord, la conferència episcopal espanyola, com solen fer els representants del país veí (Espanya), s’ha passat tres o quatre pobles intentant ficar-se en política. Crec que la més perjudicada pot ser ella mateixa al fer les declaracions que han fet els representants de la seua cúpula, i que molt catòlics se poden sentir inclòs ofesos amb estes declaracions. Però d’aquí a dir que volen traure les subvencions a organismes que està demostrat que ajuden als demés, hi va un bon tros.
Una d’estes fundacions que és digna de menció és la fundació contra el càncer infantil. Enriqueta Villavechia, que ha demostrat la seua eficàcia en lo tractament de càncer de manera integral en la infància. Puc dir que conec casos particulars de xiquets que s’han recuperat d’esta terrible malaltia i que ara poden viure una vida normal. Lo pròxim diumenge dia 24 de febrer, al pavelló de Tortosa i dins del marc del VIII Trofeu de ball esportiu de Tortosa, se celebrarà el IV OPEN TERRES DE L’EBRE els beneficis del qual aniran íntegrament per a aquesta fundació. Qui hi vulgue col·laborar ho podrà fer el mateix dia al pavelló.
Per Núria Mensanch i Martí

20.2.08

60.000 € DE PARLAMENTARI RAS I CURT

Cobrant això al menys se'ls hi pot exigir arribar a hora, no?
notíca publicada a E-notícies
DE PARLAMENTARI RAS I CURT
El sou bàsic de diputat puja a més de 60.000 euros

Cada diputat al Parlament de Catalunya cobra un fixe de 41.865 euros anuals bruts als que s'ha d'afegir els possibles "complements per raó del càrrec", la també possible presència d'un diputat a les diferents comissions existents així com les dietes per desplaçament. D'aquesta manera, un diputat cobrarà 41.865 "d'assignació idèntica". Si a més és president de grup parlamentari, a aquesta quantitat se li ha d'afegir 49.000 euros més. Si és portaveu de grup parlamentari cobrarà 42.000 euros més. Si és portaveu adjunt 1 rebrà 28.000 euros més i si és portaveu adjunt número 2 guanyarà 21.000 euros més. A més, cada diputat rebrà de manera fixa una "indemnització per despeses de viatge i desplaçaments, tenint en compte el lloc de residència".En aquest sentit, els diputats residents a Barcelona ciutat o en els municipis de l’anterior Àrea Metropolitana tindran dret a 20.699 euros anuals. Els residents fora dels municipis anteriors i fins a 80 quilòmetres de Barcelona rebran 26.911 euros anuals i els residents entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona seran indemnitzats amb 28.891 euros. Finalment, els diputats residents a més de 191 quilòmetres de Barcelona rebran 29.136 euros.Les nòmines dels diputats també poden augmentar si figuren a les diferents comissions parlamentàries. Ser president d'una comissió legislativa o creada per llei suposa un ingrés addicional de 10.500 euros, mentre que ser portaveu o secretari d'una comissió es paga amb 5.600 euros i ser portaveu del grup es remunera amb 8.400 euros. Pel que fa a les comissions de seguiment, estudi o investigació, la presidència d'una d'aquestes es paga amb 8.400 euros anuals, mentre que les vicepresidències, secretaries i portaveus guanyen 5.600 euros.(Veure règim econòmic dels diputats i diputades)
RC AMB LA COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya va recordar ahir que fa gairebé un any que van presentar una proposta de resolució al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu d’evitar la instal·lació, en territori català, del cementiri de residus nuclears de tot l’Estat espanyol. La proposta tenia l’aval, en aquells moments, de la majoria d’ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, i tant ICV com ERC van manifestar llavors que assumirien la seva presentació oficial. Així, tres mesos després, i arran d’una petició pública en una assemblea a Móra d’Ebre, ecosocialistes i Esquerra van decidir presentar el text de la proposta al registre del Parlament. Segons la coordinadora, tant ICV i ERC com CiU s’han compromès a aprovar la iniciativa, però la votació encara no s’ha concretat. «Hem esperat molt, fins al punt que ja comencem a dubtar que cap grup del Parlament tingui interès real de votar la proposta, que barraria el pas al cementiri nuclear», diu la coordinadora. El col·lectiu adverteix que la seva paciència té un límit, i reclama que el Parlament rebutgi la instal·lació del cementiri nuclear abans de les eleccions del 9 de març, ja que el nou govern de l’Estat podria accelerar-ne el procés. El Partit Republicà Català considera inacceptable que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es converteixen en l’abocador de residus nuclears dels espanyols. Com a partit farem el que faci falta per evitar aquesta nova agressió espanyola contra Catalunya i contra el nostre territori. Defensem el territori!
PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ

L'absència de Francesc Sancho ha impedit que es votes una resolució a favor de la independència de Kosovo

Notícia pub. a E-notícies
TAMPOC HI ERA JOAN PUIGCERCÓS
Onze diputats de CiU frustren parlar de Kosovo
El ple ha rebutjat aquest matí ampliar l’ordre del dia per incorporar-hi el debat i la votació de la proposta de resolució sobre l’estatut jurídic de Kosovo, una proposta presentada conjuntament a final de novembre pels grups de CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA. El debat i la votació de la petició de CiU d’ampliar l’ordre del dia amb aquest punt s’ha fet al començament del ple. La proposta s’ha rebutjat per 57 vots a favor (CiU i ERC) i 62 vots en contra (PSC-CpC, ICV-EUiA, PPC i Mixt). Els diputats de CiU absents eren, segons ha confirmat e-notícies: el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí; Titon Laïlla -d'Unió de Joves-, Agustí López -alcalde de Sort-, Joan Miquel Nadal -exalcalde de Tarragona-, Carme Vidal, Carles Sala, Dolors Batalla -alcaldessa de Valls-, Joana Ortega -directora de campanya de Duran-, Francesc Sancho -alcalde de l'Ampolla-, Xavier Crespo -alcalde de Lloret- i Albert Batalla, ex president de la JNC.L'absència de diputats de CIU -que era qui havia fet la proposta- i un d'Esquerra -Puigcercós, que ha al·legat "un assumpte prioritari" per justificar la seva absència- en el començament del ple del Parlament ha impedit que es votés una proposta de resolució a favor de la independència de Kosovo, ja que la resta de grups han preferit pronunciar-se en el següent ple de la càmera. El ple, finalment, no ha acceptat (per 57 vots a favor i 62 en contra) la modificació de l'ordre del dia a causa de l'absència d'onze diputats del grup proponent, CIU, així com del conseller de Governació i diputat d'ERC, Joan Puigcercós.Si CIU i ERC, que conjuntament disposen de majoria, haguessin tingut tots els seus diputats a l'hemicicle, 48 i 21 respectivament, l'ordre del dia hagués pogut ser ampliat, el que hauria donat lloc al debat i posterior votació del contingut de la proposta de solidaritat amb Kosovo. El portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha explicat que "l'ocorregut ha estat lamentable, perquè per falta de diputats de CIU no ha prosperat la petició d'aquest propi grup per a ampliar l'ordre del dia".

18.2.08

Kosova i Catalunya



La classe política espanyola, ja sigui de dretes o d’esquerres, és tan previsible com un ascensor. Només has de prémer un botó i pugen o baixen tant com vulguis. L’únic que els diferència de l’ascensor és que l’ascensor és útil. N’hi ha prou que neixi o que s’albiri el naixement d’un nou Estat perquè repeteixin la cantarella de sempre: “el cas no és comparable amb Catalunya o el País Basc”. Aquesta és tota la seva argumentació. Cosa lògica, per altra banda, tenint en compte que el nacionalisme espanyol sempre ha anat més ben servit de força bruta que d’arguments. Però bé, mal que pesi als nacionalistes espanyols i als dependentistes catalans –i els pesa, i tant que els pesa-, Kosova ja és un nou Estat d’Europa. I no pas com un fet aïllat, sinó com una baula més –després de Montenegro- del conjunt d’emancipacions encadenades que han d’arribar. Potser no ens adonem, però el cert és que som contemporanis d’una època que suposarà l’eclosió de molts nous estats, una eclosió que canviarà radicalment els mapes del món, en general, i d’Europa, en particular, i que marcarà el declivi imparable d’hegemonies com l’espanyola que es creien eternes. Serà precisament fruit d’aquests processos d’autoafirmació nacional que Flandes, Escòcia, Catalunya i Euskal Herria esdevindran nous estats europeus en un termini inferior al d’una generació.Mentrestant, això sí, amb la cerrazón que el caracteritza, l’espanyolisme continua repetint les velles frases del seu manual imperial. Ho ha fet María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera espanyola, quan ha dit que la situació de Kosova “no és en absolut comparable amb cap situació d’aquest país” -ja es veu que dient “aquest país”, la senyora Fernández té molt clara la plurinacionalitat de l’Estat- i ho ha fet el Partit Popular quan, sense el més mínim sentit del ridícul, ha qualificat d’“error” la independència kosovar i ha dit que fer un paral·lelisme entre aquest nou Estat i els pobles català, basc i gallec denota una “ignorància preocupant”. El que és preocupant, tanmateix, és la incapacitat del PP i del PSOE per veure que hi ha processos que es poden alentir, però no aturar; i, sortosament, la nova configuració d’Europa és inaturable. Es comprèn, per tant, que el president rus, Vladimir Putin, hagi tret de polleguera Espanya quan ha demanat a la Unió Europea que sigui conseqüent i que doni suport a la independència de Catalunya i del País Basc. Putin, fred com el gel, ha fet allò que més irrita Espanya: recordar-li que té la cua de palla. Ara convindria que el Parlament de Catalunya felicités Kosova per la seva decisió. Arribarà el dia en què necessitarem el seu reconeixement.
Víctor Alexandre

LA INDEPENDENCIA DE KOSOVO ALARMA TANT PSOE COM PP

Art. Publicat a E-noticies
AMBDÓS HI ESTAN EN CONTRA


La independència de Kosovo, que serà efectiva aquest diumenge, ha encès totes les alarmes en el PSOE i el PP, que s'han afanyat a marcar distàncies respecte al cas espanyol. La vicepresidenta del Govern central, María Teresa Fernández de la Vega, ja va afirmar divendres passat després de la reunió del Consell de Ministres que el que passa als Balcans "no es en absoluto comparable con ninguna situación de este país" i que l'Executiu "no es partidario de las declaraciones unilaterales de independencia". El Ministeri d'Afers Exteriors fins i tot va cirdar a consultes a l'ambaixador rus després d'haver establert semblances amb Catalunya i el País Basc. El president del PP, Mariano Rajoy, ha deixat clar també que "estoy en contra de que Kosovo declare unilaterlamente la indpendencia" i que "pido al Gobierno de España que esté a la altura de sus circunstancias i si es así lo apoyaremos"

16.2.08

Gaza, el silencio de los corderos


José Antonio Martín Pallín
El Periódico
Si las cosas no cambian, no será necesaria la fuerza de las armas para desencadenar la tragedia. Tan insoportable conducta producirá inevitablemente sus frutos provocando un desastre humano ante la pasividad de naciones que se dicen civilizadas y sensibles respeto de los derechos humanos.
El 16 de octubre de 1940 el gobernador alemán para Polonia selló un área de Varsovia en la que habitaban unos 350.000 judíos. Se cerró el acceso exterior con alambres de púa, construyéndose un muro de tres metros de altura y 18 kilómetros de largo. El aislamiento, la sobrepoblación, la escasez de alimentos y medicinas fueron la causa de numerosas enfermedades y muertes.
El 22 de enero de 1942, los líderes nazis decidieron en la conferencia de Wannsee el exterminio de los judíos europeos conocido como "solución final". El líder del Consejo Judío de Varsovia se suicidó dejando una nota en la que escribió: "No puedo soportar más todo esto". Según los datos de que se dispone, el número de suicidios fue muy elevado.
Este episodio constituye uno de los estigmas que han marcado la infausta memoria de las autoridades nazis. Tuvieron que responder de tanta ignominia en los procesos de Nuremberg y en otros muchos que se celebraron al finalizar la guerra. Están en los libros y en los documentales a disposición de quien desee informarse del genocidio cometido.
El Consejo de Ministros de Israel, antes de seguir adelante con su política contra la Franja de Gaza, rodeada de un muro y con dos respiraderos al Norte y al Sur, debería ver los documentales y leer los libros para tomar conciencia de la insoportable dimensión de su barbarie. Esta conducta solo es posible si se goza de un fuerte respaldo internacional y del silencio cómplice de algunos medios de comunicación que, sin ocultar la gravedad del conflicto, no valoran en su totalidad la tragedia que está viviendo una población de un millón y medio de habitantes hacinados en una extensión de 360 kilómetros cuadrados.
No se puede justificar esta conducta, con el pretexto del lanzamiento de unos cuantos cohetes caseros que efectivamente pueden ocasionar daños materiales y humanos, pero que no pueden explicar ni legitimar la desmesurada desproporción de la respuesta bélica por tierra, mar y aire. Alguien debe parar esta inhumana y degradante situación que constituye una vergüenza para el espíritu humano y los principios de la justicia universal. El Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, convocado de urgencia, fue testigo, una vez más, de las maniobras de la diplomacia norteamericana, que no estuvo sola en la tarea de disfrazar la tragedia humana, presentándola como un conflicto menor con una organización terrorista que ha ganado limpiamente las elecciones en la zona y a la que no se le ha dado oportunidad de hacer política.
El primer fogonazo de la desesperación se ha visto en la puerta sur de Rafah, frontera con Egipto, que ha saltado más ante la presión humana que ante el efecto de la dinamita. Los soldados egipcios, afortunadamente paralizados por la tragedia, no han impedido el paso de multitudes que buscaban alimentos, medicinas y bienes de primera necesidad. ¿A qué espera la comunidad internacional para reaccionar? ¿Podemos evadirnos del conflicto, englobándolo dentro de la lucha total entre el bien y el mal? ¿Alguien puede mantener, sin sonrojo, que nos encontramos ante una cuestión de orden público, cuya solución corresponde a la potencia ocupante?
Estamos viendo cuáles son los remedios que se utilizan. Bombardeos indiscriminados que ocasionan bajas civiles, justificadas con la perversa teoría del riesgo que asumen los no combatientes por encubrir o no repudiar a los que consideran, sin pruebas ni juicios contradictorios, objetivos de los asesinatos selectivos, declarados admisibles por el Tribunal Supremo de Israel, si bien con matizaciones farisaicas.
La asfixia en el gueto de Gaza es total. Ni luz, ni combustibles, ni alimentos, ni medicinas, y sin la posibilidad de exportar los productos agrícolas, a los que no se deja traspasar las lindes marcadas. No funcionan los hospitales, es difícil mantener abiertas las escuelas y la miseria generalizada despierta inevitablemente el odio a un agresor que de manera tan brutal exterioriza su desprecio por los derechos humanos más elementales.
¿Puede la Unión Europea mantener relaciones con un país que, además de todos los excesos reseñados, conculca un principio básico de su estructura fundacional como es el de la libre circulación de mercancías? Conociendo los antecedentes de anteriores debates del Consejo de Seguridad y el continuo ejercicio del veto por parte de la Administración norteamericana, esperamos que la política exterior de la Unión Europea no siga la senda indigna que está marcando la potencia ocupante y su protector internacional.
Si las cosas no cambian, no será necesaria la fuerza de las armas para desencadenar la tragedia. Tan insoportable conducta producirá inevitablemente sus frutos provocando un desastre humano ante la pasividad de naciones que se dicen civilizadas y sensibles respeto de los derechos humanos.
Haciendo alguna variación a uno de los poemas de Ángel González, podemos decir con él que de los cientos de muertes que me habitan, esta de hoy es la que menos sangra, es la que viene silenciosa minuto a minuto, hora a hora, hasta que la luz del día huye hacia el oeste, esperando un nuevo amanecer de muerte, angustia y miseria humana.
La fuente: El autor es magistrado emérito del Tribunal Supremo. Su articulo fue publicado previamente por el diario El Periódico, de Catalunya.

14.2.08


13.2.08

Cap programa per a Espanya



Aquests dies, durant les entrevistes , trobades i reunions que fem arreu del territori per explicar a aquells que ens ho demanen quin és el projecte polític del Partit Republicà Català, ens trobem algunes persones que, de bona fe, ens demanen quin és el nostre programa per a les eleccions espanyoles, i que es queden una mica astorades quan els responem que per a Espanya no tenim cap programa, ni ara ni mai. Com ja vaig dir en un article anterior, nosaltres no volem gestionar Espanya, no és el nostre país i, per tant, no ens preocupa quina política cultural han de tenir tenir els ciutadans espanyols, ni el seu programa de medi ambient, ni com han d’administrar ni la seva policia ni els seus exèrcits, ni els seus jutges. Són els seus i, per tant, ja s’ho faran.Tampoc no ens interessa transformar aquest Estat, que no és el nostre, perquè sigui més còmode per als catalans: ni volem que a les casernes de la Guàrdia Civil en territori català hi onegi la senyera, perquè el que volem és que aquest cos no català marxi del nostre país; ni ens treu la son que al Congres i al Senat espanyols s’hi pugui parlar en català, perquè el que volem és que més aviat que tard, amb l’assoliment de la nostra sobirania, ja no sigui necessari que els nostres representants electes hagin d’anar a les Corts espanyoles a perdre-hi el temps; ni ens fa cap falta tenir diputats i senadors catalans que dediquin un minut de la seva feina a votar si l’exèrcit espanyol ha de ser present al Líban, a l’Afganistan o a l’altra punta de món, perquè ja ens donarem per satisfets si, senzillament, les tropes espanyoles abandonen Catalunya; ni ens cal participar en debats eterns sobre els trens, les autovies o les autopistes de Lleó, Burgos, Langreo o la Rioja, perquè ens conformarem si arriba el dia que els catalans haguem de deixar de pagar autopistes a casa nostra per anar a la cantonada, o puguem agafar trens que no s’espatllin perquè l’administració espanyola no hi inverteix ni un euro des de fa anys, o tenim la possibilitat d’agafar un avió per fer un vol intercontinental sense haver de fer escala obligatòriament a Madrid per imposició d’AENA.És a dir, ni volem gestionar l’Estat dels espanyols, ni ens és necesari que els espanyols ens entenguin ni ens acceptin ni ens comprenguin ni ens estimin. Tan sols aspirem a tenir-hi una relació entre iguals i perquè això sigui possible només hi ha una manera: que ells tinguin el seu Estat i que nosaltres tinguem el nostre. O sigui, que el 50% de la feina ja està feta; ara ens toca a nosaltres enllestir l’altre 50%. Mentrestant, l’objectiu del Partit Republicà Català en aquestes eleccions espanyoles és possibilitar que tots aquells catalans que no vulguin quedar-se a casa el 9 de març perquè no volen facilitar amb la seva abstenció o el seu vot en blanc que els espanyols continuïn decidint per nosaltres, i tots aquells altres que no vulguin tornar a votar aquelles formacions polítiques que a l’hora de la veritat, quan han començat a tocar poder, s’han acomodat al sistema juridicopolític autonòmic espanyol tinguin la possibilitat d’optar per un vot rupturista i trencador: el vot a les candidatures de RC. Quin programa tenim per a l’Estat espanyol en aquests comicis? És molt senzill i fàcil de memoritzar, només té 11 lletres: Adéu Espanya!

8.2.08

LA CAIXA DE PANDORA


Que no mos conte sòries. Primera quinzena de febrer de 2008


Explica la mitologia grega, que Pandora va ser la primera dona (la Eva grega) i que fou creada per Zeus per a castigar a Prometeu, (símbol de la voluntat de resistir-se a l’opressió), ja que este li havia robat lo foc per a regalar-los-hi als humans. A Pandora se li entregà una caixa amb la promesa que no la obrís pas, però Pandora, que era molt i molt curiosa, va pensar que si la entreobria una miqueta i hi pegava una ullada dins tampoc ho notaria ningú, i així ho va fer. Però, ai! Tan prompte com la va obrir van començar a sortir tots els mals que allí hi eren guardats i estos se van escampar per la Terra. Finalment, va aconseguir tornar a tancar la caixa, deixant dins l’única cosa bona que hi havia, l’Esperança.
Pos bé, lo dia 18 de gener, a l’auditori de Tortosa va vindre, acovidat per Òmnium, el Sr. Alfons López Tena a presentar-mos lo seu llibre “Catalunya sota Espanya: l’opressió nacional en democràcia”, amb pròleg d’Hector López Bofill. Així, les Terres de L’Ebre van tindre de primera mà l’oportunitat de presenciar en directe com un nou Prometeu tornava a reobrir, per segona vegada, la caixa de Pandora. I m’explicaré. Resulta que el CES (cercle d’estudis sobiranistes) del qual el Sr. López Tena, naturalment, en forma part, ha presentat públicament les bases per a la llei de consultes populars que regula l’estatut de Catalunya i que els nostres polítics no tenien cap pressa en crear. Lo text recomana que les consultes se puguen convocar per iniciativa popular, vulguen o no los polítics. L’entitat situa el llistó al voltant de les 175.000 adhesions, però hi afegeix que ni el Parlament ni la Generalitat puguen vetar la convocatòria. El CES pensa en la democràcia directa per combatre la galopant desafecció política, que va in crexendo al nostre país.
Lo partit Republicà Català que es presenta a les pròximes eleccions generals amb lo lema: Adéu Espanya! felicita als CES per la iniciativa i considera que una decisió del Parlament de Catalunya a favor de la sobirania ratificada en un referèndum pel poble de Catalunya hauria de ser reconeguda per la comunitat internacional independentment dels obstacles que l’ordenament jurídic espanyol hi pose, i aquest és l’objectiu polític pel qual treballa RC.
Tan sols mos queda esperar, que esta segona vegada, la caixa de Pandora deixe lliure l’Esperança, perquè com tothom sap i el mite grec clarifica: L’Esperança és l’últim que perd l’home.

Per Núria Menasanch i Martí

Antidemocràtica desició del President

No diuen que el Parlament de Catalunya representa a tots los catalans? No mos vam indignar amb los espanyols perquè no van respectar l'estatut sortit del parlament de Catalunya?
DESPRÉS DE LA VOTACIÓ DE L'AVE
Montilla referma que no faran cas del Parlament
El president de la Generalitat, José Montilla, ha volgut destacar que “el Govern assumeix i assumirà plenament la seva responsabilitat i els seus compromisos” després que el Parlament rebutgés dijous el traçat de l'AVE pel centre de Barcelona. Montilla a fet aquestes declaracions a Tarragona, on ha presidit l’acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic del Camp de Tarragona. “Sovint observo en algunes forces polítiques –i em preocupa- canvis erràtics de posició en temes importants i sensibles, sobre els quals s’havien assolit acords de consens després d’un llarg procés de diàleg i de treball” ha assegurat. “Quan s’ha assumit un compromís, quan s’ha acordat la millor solució per a un problema, i és una solució de consens –ha afirmat- no es pot anar canviant de posició, ni pels calendaris electorals, ni en funció de si tens o no tens la responsabilitat de governar. El president s’ha mostrat taxatiu en afirmar que això és “molt poc coherent i molt poc seriós”, a més de ser “dolent per al progrés del nostre país i restar credibilitat a les institucions i a la política en general”. I, en aquest sentit, ha rebutjat el “tacticisme de curta volada, que només pretén guanyar temps” i que considera que “és el pitjor enemic de la planificació estratègica que Catalunya necessita perquè Catalunya no pot anar perdent el temps”. Després d’escoltar les conclusions del Pla Estratègic del Camp de Tarragona que s’han presentat, el cap del Govern català ha recalcat que el resultat “constitueix una bona targeta de presentació pel Camp de Tarragona que aspirem a construir” i que ara “recau sobre nosaltres mateixos l’exigència i l’eficàcia en la programació, la projecció i l’execució de les infraestructures necessàries per al nostre creixement”. El president ha assegurat que el pla “estimula una col·laboració entre els agents públics i els privats, que és essencial per promoure un desenvolupament integral del territori” i “demostra la capacitat de la Mesa Socioeconòmica del Camp per enfortir la capacitat institucional de la segona àrea metropolitana de Catalunya”. També ha dit que “assenta les bases d’un procés de concertació d’interessos, entre la Generalitat i els agents públics i privats tarragonins, sobre una sòlida base comuna”. Tenint en compte el canvi de model productiu que Catalunya ha d’afrontar, el president Montilla ha demanat assumir el pla “a partir d’una visió proactiva de l’evolució social, econòmica i territorial del Camp; a partir de l’impuls d’instruments de planificació estratègica, que apostin per la transversalitat i el treball en xarxa; i amb una clara exigència a les institucions i una ferma disposició al partenariat público-privat”. “El Camp de Tarragona ha de guanyar una posició cada cop més sòlida en el mapa de els regions urbanes europees” ha afirmat el cap de l’Executiu. Per a aconseguir-ho, ha posat especial èmfasi en les properes infraestructures que el Govern durà a terme –com la posada en servei de l’autovia Reus-Alcover i la licitació de l’estudi informatiu del Tram-Camp- i ha assegurat que aquestes, juntament amb l’aprovació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona “han d’evitar possibles segmentacions entre el litoral i l’interior”.

5.2.08

El Partit Republicà Català (RC) presenta públicament les seves candidatures a les eleccions del 9 de març.




El Partit Republicà Català (RC) presenta públicament les seves candidatures a les eleccions del 9 de març davant el monument en honor al general Moragues de Sant Hilari

3 de febrer 2008El Partit Republicà Català (RC) ha presentat aquest diumenge 3 de febrer davant el monument en honor al general Moragues de Sant Hilari les seves candidatures al Congrés i al Senat per les quatre circumscripcions catalanes per a les eleccions espanyoles que se celebraran el proper 9 de març. RC concorrerà a aquests comicis sota el lema “Adéu Espanya!” i té com a objectiu aplegar els vots de tots els catalans nacionalment conscients que volen trencar amb l’Estat espanyol i que no volen que els seus representants participin en la gestió d’Espanya, a diferència del que han fet fins ara totes les altres forces parlamentàries catalanes. La candidatura al Congrés per Barcelona està encapçalada per Josep Boladeras; Josep Lluís Arbós és el cap de llista per Girona; Manel Fort, per Tarragona, i David Valls, encapçala la candidatura per la circumscripció de Lleida. Pel que fa al Senat, el Partit Republicà Català presenta un sol candidat per cada demarcació. A Barcelona, el candidat serà Josep Maria Boix; per Girona el candidat és Josep Maria Armengol; Jordi Figuerola és el candidat per Tarragona, i Ivan Condés, el de la circumscripció de Lleida (podreu trobar la resta de candidats i uns breus currículums al web www.adeuespanya.cat). El Partit Republicà Català, que ha elegit el monument al general Moragues per fer la presentació pública de les seves candidatures, amb l’objectiu de reivindicar l’esperit de lluita d’aquest heroi català de la Guerra de Successió i palesar que el combat contra l’Espanya borbònica encara és avui dia plenament vigent, fa una crida, en aquestes eleccions, especialment als votants sobiranistes que anteriorment havien optat per altres organitzacions polítiques que els han decebut a no tornar a donar el seu vot a aquestes formacions que quan aconsegueixen quotes de poder, en lloc d’apostar per la pròpia sobirania, es converteixen en còmplices del govern espanyol de torn. RC també vol evitar que els votants independentistes s’inclinin per l’abstenció o pel vot en blanc perquè, a l’hora de la veritat, això només serveix per facilitar el triomf de les opcions espanyoles i espanyolistes. Tots els candidats de RC es van comprometre davant els assistents, en el cas que sigui elegits el 9 de març, a “no anar a Madrid a gestionar Espanya, sinó a anar-hi tan sols per dir als espanyols que ja en tenim prou i que volem disposar d’un estat propi, ja que la nació catalana no ha d’estar subordinada als interessos de cap altra”.