h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: marzo 2007

La comedianta tortosina

31.3.07

FER EL RIDÍCUL


Fer el ridícul
Data de publicació: 30/03/2007
Carles Bonaventura
Fer el ridícul
Diuen que els polítics es poden equivocar o poden encertar-la, el que no poden fer mai és el ridícul. I a Catalunya els nostres representants ja fa massa temps que el fan. A veure si ens entenem, si les relliscades i les ximpleries les cometessin els líders de les formacions polítiques d’obediència espanyola, doncs encara em plauria; crec que a hores d’ara tots enyorem Maragall, en Pasqual vull dir… El que és inacceptabe, el que no ens podem permetre de cap de les maneres és que les bertranades, les frivolitats… vagin a càrrec dels dirigentes polítics que representen el nacionalisme, el sobiranisme, l’independentisme… o digueu-li com vulgueu; perquè, llavors, ja no són ells o els seus grups els únics que fan el ridícul, sinó que és tot el poble de Catalunya el que el fa. I això no pot ser, ens hi juguem massa. Quan els bascos estornuden, tot l’Estat es constipa; els espanyols els respecten. Als catalans, en canvi, ja fa temps que no ens té por ningú. I ara, a sobre, fem riure. Ja s’ha vist amb el nou Estatut.El darrer episodi sobre el dret a l’autodeterminació ha estat definitiu. Ja no es tracta tan sols de denunciar la manera frívola i improvisada amb què un dirigent d’Esquerra va treure la proposta: un cap de setmana de calçotada, sinó tot el que ha vingut a continuació: la incapacitat de CiU i d’ERC de posar-se d’acord al Parlament per aprovar una proposta a favor d’aquest dret fonamental i bàsic per a qualsevol democràcia o l’adulació de Carod a Montilla en el ple de la cambra catalana. Hi ha coses amb les quals una nació sense estat no pot jugar i una és el dret a l’autodeterminació, l’exercici del qual és el seu més important instrument d’alliberament.Esquerra no pot sortir a la palestra mediàtica tan sols perquè s’acosten les municipals i cal marcar territori oferint alegrement la presidència de la Generalitat a qui convoqui un referèndum d’autodeterminació quan fa quatre mesos va fer president d’aquesta mateixa Generalitat un dirigent d’un partit que hi està radicalment en contra. No pot oblidar-se de la nit al dia del discurs amb el qual ens ha bombardejat –i gairebé insultat– els últims mesos: “polítiques socials”, “bona gestió de govern”, “lleialtat institucional”, “entesa amb el govern espanyol” i “aparcar el debat identitari”, i proposar sorpresivament la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació pactant amb aquells als quals ha dit el nom del porc reiterades vegades els darrers anys. Les coses no es poden fer així, perquè estem jugant amb drets massa importants i, també, perquè ens convertim en la riota de l’Estat.Cal fer un referèndum d’autodeterminació i segur que un dia el farem, posant-nos d’acord tots els que hi estem a favor: partits polítics, sindicats, societat civil en general… i Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides hauran de respectar el seu resultat, no pot ser de cap altra manera; però, sisplau, jubilem abans tota aquesta generació de polítics fracassats, oportunistes i submisos a la fe hispànica, perquè amb ells estem condemnats al fracàs. Fem foc nou.Carles Bonaventura i CabanesPartit Republicà Català (RC)

30.3.07

CANDIDATURA INDEPENDENTISTA A TORTOSA


El PRC proposa "candidatures independentistes" per Internet

El Partit Republicà Català (PRC) ha decidit estendre la seva "campanya a favor de teixir una Xarxa d'Ajuntaments per la Independència" a Internet.
Els propers dies es podran veure en diferents mitjans de comunicació digitals uns banners publicitaris a través dels quals totes aquelles persones que vulguin presentar una "candidatura de caràcter independentista en el seu municipi amb l'objectiu de portar al ple de l'Ajuntament una moció a favor de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació ho puguin fer mitjançant la sigla del Partit Republicà Català".
El Partit Republicà Català ha presentat aquesta iniciativa perquè considera que "l'actual llei electoral, basada en les llistes tancades i les imposicions ideològiques marcades des de les direccions dels partits coarta la llibertat d'elecció dels ciutadans i posa el llistó molt alt a les formacions polítiques que no disposen d'una maquinària electoral potent, la qual cosa impedeix que entri aire nou a les institucions i afavoreix la manca de transparència en la gestió política.
Tot plegat fa que la gent s'allunyi dels col·legis electorals i es quedi a casa". A més el PRC ha manifestat la seva voluntat que "davant l'exemple de mediocritat i de falta de seriositat que ha tornat a oferir aquests dies la classe política catalana, el Partit Republicà Català fa una crida als ciutadans de Catalunya a participar en aquesta proposta innovadora i a donar la sorpresa el 27 de maig".
La formació liderada per Agustí Soler pronostica que "mentre no hi hagi llistes obertes, el Partit Republicà Català donarà el màxim de facilitats a tots els ciutadans sobiranistes i independentistes perquè puguin presentar-se com a independents en les seves llistes a tot arreu on sigui possible i oferirà les seves sigles a aquells col·lectius i casals organitzats que tinguin interès per ser presents al consistori de la seva població, amb l'única condició que es respectin uns plantejamens polítics mínims. Alhora, la Xarxa d'Ajuntaments per la Independència també pot obrir-se a les candidatures independents".

Catalunya mereix la llibertat



Comunicata de UNC.

Quant a l'oferta feta per Esquerra a CiU de governar conjuntament a la Comunitat Autònoma de Catalunya si la coalició regionalista accepta fer un referèndum d'autodeterminació, UNCat llança el següent missatge al sobiranisme català:


  • -L'oferta d'Esquerra només es pot entendre com un intent d'aquesta formació de perdre menys vots en les properes eleccions municipals com a conseqüència de la seva defecció en la defensa dels interessos de Catalunya i dels seus pactes de govern amb el PSOE i Izquierda Unida, formacions espanyolistes que tenen la seva raó de ser en el nostre país en la privació dels drets de la nació catalana.

  • -Aquest engany preelectoral s'emmarca dins d'una política basada en la utilització i la manipulació dels ciutadans per interessos partidistes, i representa la continuïtat d'una manera de fer que va viure el seu moment culminant en les passades eleccions autonòmiques, quan les formacions que integren el tripartit van ocultar un pacte que feia temps que estava escrit.

  • -Fer valer el dret d'autodeterminació del poble català és quelcom molt important que requereix propostes serioses, i no declaracions de cara a la galeria que només serveixen per omplir titulars de premsa i no obren el camí cap al reconeixement d'aquest dret.

  • -És contradictori que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sigui una condició necessària per pactar amb CiU, quan, en canvi, es regala el poder a un PSOE que espanyolitza impunement des del govern el nostre país.

  • -Quant a la resposta de CiU, no és d'estranyar tampoc la seva contesta covarda, pròpia d'una organització regionalista que mai no ha fet bandera de la plena llibertat de Catalunya.

  • -Per tot això, UNCat insta els sobiranistes catalans a no caure en els enganys de la classe política regionalista i acomodada al jou espanyol, i a treballar des de tots els àmbits, amb constància i perseverància, per la independència de Catalunya. La fermesa en la defensa dels nostres drets, a tota hora i no només quan convé, és essencial a l'hora de valorar a qui hem de donar el nostre suport per liderar l'independentisme. Catalunya es mereix més; els catalans mereixem la llibertat.

Unitat Nacional Catalana

- 28 de març de l'any 2007.

29.3.07

ESQUERRA SE FA ENRERA DESPRÉS DE NEGOCIAR AMB CIU

FELIP PUIG EXHIBINT EL PAPER ACCEPTAT
INICIALMENT PER Erc.


Noticia de E-noticies
VENDRELL NO COMPAREIX DAVANT LA PREMSA
Esquerra es fa enrera després de negociar amb CiU

El reconeixement del dret a l'autodeterminació no ha aconseguit unir als dos partits nacionalistes malgrat els esforços de CiU de consensuar una resolució amb Esquerra.

Els diputats de la federació nacionalista Felip Puig i Toni Castellà han negociat amb Xavier Vendrell un text transaccional entre la proposta de CiU i la d'ERC abans del ple.
El text, segons CiU, acceptava el primer punt d'Esquerra llevat una al·lusió a la reunió entre Mas i Zapatero del gener del 2006 i incloïa un segon punt segons el qual "el Parlament de Catalunya manifesta la necessitat d'exercir sense excepció totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d'autogovern de Catalunya, inclosa l'exercici efectiu en referèndum del dret d'autodeterminació del poble de Catalunya, d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament", entre d'altres.
La versió de CiU és que Xavier Vendrell s'ha avingut, en un primer moment, a votar la resolució canviant si posaven "exercir" en comptes de "contemplar", però que després de consultar-ho amb la direcció s'ha fet enrera sense gaires explicacions.
Felip Puig ha mantingut aquesta versió en una roda de premsa al faristol del Parlament en la que ha insistit que la resolució votada al final per ERC és "un brindis al sol".
El portaveu d'Esquerra, Joan Ridao, en unes declaracions a peu dret als passadissos del Parlament ha negat la versió de CiU, però no ha aportat més dades sobre les eventuals negociacions entre Felip Puig i Toni Castellà d'una banda i Xavier Vendrell de l'altra.
Fonts oficials d'Esquerra han insistit també que la presumpta negociació "és rotundament fals", però Vendrell ha descartat comparèixer en roda de premsa.
Al final ERC ha votat la seva proposta que considera que "la via autonomista quedarà en un atzucac" si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut i exposa que "el poble de Catalunya ha d'exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea". La resolució ha estat votada només pels 21 diputats republicans i tota la resta (113) en contra.
La federació nacionalista, com ja havia anunciat, ha retirat la seva.
La portaveu adjunta d'ERC, Anna Simó, ha justificat durant el ple que no arribessin a un acord amb CiU perquè "Convergència i Unió ens ha plantejat de transaccionar-la i de reformular-la, entre d'altres coses si traiem el text que evidencia la rebaixa de l'Estatut del 30 de setembre. Això no ho podem pas acceptar. La nostra és un tot i no té sentit si la desintegrem o la reformulem. Qui vulgui sumar-se a una alternativa, que la voti. Si vostès tenen una altra alternativa, si arriba el moment, plantegin-la en aquest Parlament i parlem-ne i debatem-la".

ERC REBUTJA FER FRONT COMÚ AMB CIU SOBRE L'AUTODETERMINACIÓ

Ara sí que l'han pifiat estos de ERC!
Què potser el text presentat per CIU no era quasi idèntic al presentat per ERC, obviant la crítica a CIU?
Què potser no van ser ells qui van presentar la propsta de referèndum?
Pos allavons, perquè no l'han votada?
Tot era preocupació tàctica del partit. Molt pensar en lo poder i molt poc en lo pais.
Adeu Erc! Mai més vos tornaré a votar. Heu jugat amb los meus sentiments i això no vos ho puc perdonar!

E-noticies
ERC rebutja fer front comú amb CiU sobre l'autodeterminació
Esquerra ha rebutjat fer front comú amb el partit que lidera Artur Mas, en una esmena transaccional molt semblant a la proposta de resolució que ha presentat el portaveu d'ERC, Joan Ridao. Segons fonts convergents, ERC ha declinat donar suport a aquest últim text. CiU considera que "davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional declari nuls alguns articles de l'Estatut vigent", el Parlament de Catalunya "manifesta la necessitat de contemplar sense excepcions totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d'autogovern. En aquest sentit, el grup parlamentari de CiU també inclou "l'exercici efectiu en referèndum del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya, per poder fer efectiu el dret democràtic a decidir sobre la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea".

28.3.07

L’ESQUIZOFRENIA D’ERC




Definitivament Erc està malalta. Pateix esquizofrènia. Ridao fa un atac directe al PSC i proclama l’independentisme, i Carod diu, lo mateix dia: servitud completa a Montilla.
Diagnòstic: Personalitat múltiple.
Tractament: Deixar de fer el ridícul i abandonar les cadires per a treballar pel país.


E-notícies

El vicepresident del Govern i president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha garantit, en nom del seu partit, "l'estabilitat" de l'Executiu, malgrat la proposta sobre l'autodeterminació. Carod -després de Montilla, Mas i Saura- ha intervingut per a defensar les al·legacions de l'advocat a l'Estatut, perquè "és una sentència totalment desestimatòria del recurs", i retreure a Mas la "resposta catalana que vostè va protagonitzar el mes de gener de l'any passat", en al·lusió a la reunió amb José Luis Rodríguez Zapatero a l'Estatut.Carod ha insistit que "no se li girarà feina com a president, almenys durant una temporada, perquè Esquerra garanteix l'estabilitat d'aquest Govern". El vicepresident s'ha referit, aleshores, a les remors de veus des dels escons de CiU, tot celebrant "la seva sensibilitat democràtica", i reiterant que és "un Govern legítim, encara que a vostès no els agradi". Mas, en el seu torn de rèplica, ha manifestat que "les darreres paraules del senyor Carod segur que han tranquil·litzat als votants d'Esquerra" i ha destacat que "el mateix dia que vostè donava cobertura a l'advocat de l'Estat, aquell mateix dia el senyor Ridao va dir exactament el contrari". "En què quedem?. Jo estic d'acord amb ell que no li hem de fer cas", ha afegit.

CRIDA A ERC. PER FAVOR, SI SOU DE VERITAT INDEPENDENTISTES, VOTEU A FAVOR DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ!


CRIDA A ERC. PER FAVOR, SI SOU DE VERITAT INDEPENDENTISTES, VOTEU A FAVOR DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ!


Avui dia 28 de març de 2007, CIU, al parlament de Catalunya, ha fet una proposta a ERC per a que vote a favor del el dret a l’autodeterminació del poble català.
CIU ho va fer a Madrid, fa pocs dies, donant suport a la proposta d’ERC de proposar referèndums d’autodeterminació des de Catalunya.
Sigue per cols sigue per bledes, mos trobem davant de una situació històrica per a Catalunya.
Per favor, ERC, des d'este humil bloc, vos vull fer una crida a unir-vos a esta proposta d’autodeterminació, si sou veritablement independentistes, ho heu de fer!

27.3.07

NOTA DE PREMSA DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR


NOTA DE PREMSA DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR

LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR IMPULSA LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE
SIGNATURES PER RECLAMAR EL DRET DELS PARLAMENTS DELS PAÏSOS CATALANS A
CONVOCAR REFERÈNDUMS I PREPARA UNA RESPOSTA A POSSIBLES NOVES INGERÈNCIES
EN CONTRA DE CATALUNYA. CONSIDERA QUE AQUESTES CAMPANYES HAN DE SER
ÀMPLIES, PLURALS I TRANSVERSALS I DEPASSAR QUALSEVOL CONJUNTURA POLÍTICA
O
QUALSEVOL LÒGICA PARTIDISTA

La Plataforma pel dret de decidir (PDD) va presentar el proppassat 18 de
febrer una campanya que promou la recollida de signatures per reclamar el
dret dels Parlaments dels Països Catalans a convocar referèndums. Aquesta
campanya, en aquests moment, s’està duent a terme a través de nuclis
locals de recent creació i també d’altres col·lectius, com és el cas de
Sobirania i Progrés.

Davant de la situació política actual, la PDD considera que:

1. Una campanya de recollida de signatures per a reclamar la possibilitat
de convocatòria de referèndums per part dels Parlaments dels Països
Catalans ha de ser àmplia, plural i transversal i ha de depassar
qualsevol
conjuntura política particular o qualsevol lògica partidista.
2. Aquesta campanya de recollida de signatures haurà d’ajudar a
sensibilitzar la societat catalana sobre la necessitat de poder exercir
el
dret de decidir.
3. La situació present dóna la raó als posicionaments de la PDD,
recollits
en el seu comunicat del 21 de juny de 2006 (que trobareu a
http://www.tenimeldretdedecidir.org/), en relació al continu atzucac que
representa la via autonomista pel poble català.
4. Cal preparar la societat civil catalana per a donar una resposta clara
i contundent davant d’una possible nova ingerència, en aquest cas en
forma
de sentència del Tribunal Constitucional. Segons el parer de la PDD,
aquesta resposta haurà de ser, com sempre, per a reclamar el dret de
decidir del poble català.

En el marc de les accions que la PDD està realitzant per donar a conèixer
i organitzar la campanya de recollida de signatures i per a comentar la
situació que pot causar la possible sentència del TC, la Plataforma
s’està
reunint també amb entitats, sindicats i partits polítics que, en el
moment
de la manifestació del 18 de febrer de 2006, no s’hi van adherir.
Treballa, per tant, per a continuar ampliant l’espai social i polític que
reivindica que “Som una nació i tenim el dret de decidir”.


Per a més informació premsa@tenimeldretdedecidir.org

PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ-Nota de premsa


Nota de premsa del Partit Republicà Català en la qual hi estic completament d'acord. Quin ridícul més espantós que va protagonitzar ahir Esquerra. A una enquesta a la Vanguardia, preguntant si es volia un Referèndum de Autodetermonació, la gran majoria a dit que sí. Un altra enquesta que pregunta pel ridícul de Esquerra, també ha dit majoritariament que sí. Van en caiguda lliure.


El Partit Republicà Català (RC) considera que la proposta de Xavier Vendrell sobre l’autodeterminació es fa de cara a la galeria i amb intencions clarament electoralistes per intentar frenar a la desesperada el descens en les expectatives de vot d’Esquerra

Arran de l’anunci fet pel membre de la direcció d’Esquerra Xavier Vendrell aquest cap de setmana en el sentit d’oferir la presidència de la Generalitat a Artur Mas si aquest es compromet a celebrar un referèndum d’autodeterminació en aquesta legislatura, el Partit Republicà Català vol fer les següents consideracions:
1.– La convocatòria d’un referèndum per la independència és un tema molt seriós i Vendrell fa un flac favor a tots aquells que defensem, des de fa temps, la celebració d’aquest plebiscit a Catalunya utilitzant-lo frívolament i en funció de conjuntures electorals.
2.– Si tanta importància dóna ara ERC a aquest plebiscit, l’hauria d’haver situat com a condició irrenunciable a l’hora d’establir els pactes de govern després dels comicis de l’1 de novembre, cosa que no va fer en cap moment i que fins i tot va menystenir en benefici del seu discurs demagog sobre les “polítiques socials” i la lleialtat al sistema constitucional espanyol.
3.– Sospitem que els darrers estudis d’opinió que situen Esquerra com la formació política que més baixa en expectatives de vot –de 2,8% a 2,0% en l’últim baròmetre del CIS– tenen molt a veure amb aquest anunci desesperat de Vendrell, que té com a intenció recuperar l’electorat independentista que ERC perd.
4.– La soprenent proposta d’Esquerra posa de manifest que el creixement del Partit Republicà Català, en bona part a partir d’exmilitants i exvotants decebuts d’ERC, i especialment de la campanya “Envia-li al President!”, que ja ha fet arribar milers de postals al president de la Generalitat per reclamar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, han fet forat en l’electorat independentista i sobiranista d’aquest país i, per altra banda, han accentuat la crisi interna d’Esquerra i l’enfrontament d’alguns sectors descontents amb la seva actual direcció.
5.– Que la proposta d’Esquerra a CiU l’hagi fet un personatge de segona fila i amb una credibilitat totalment nul·la com Xavier Vendrell i no hagi partit de cap dels dos líders del partit és una clara demostració que no té cap grau de fiabilitat.
6.– Si la proposta llançada per Esquerra fos seriosa, no s’hauria d’haver fet improvisadament i davant la premsa amb l’objectiu d’aconseguir titulars fàcils, sinó que s’hauria d’haver negociat amb discreció amb altres forces polítiques i amb la societat civil catalana per després portar-la al Parlament de Catalunya perquè fos aprovada pel ple i, un cop fet aquest pas, convocar el poble català a un plebiscit, que és la via que defensa el Partit Republicà Català. Esquerra, en canvi, el que ha fet és ridiculitzar per oportunisme i per simple afany de protagonisme l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Secretaria d´organització nacional i comunicació RC
Barcelona, 26 de març del 2007

26.3.07

La xiulada a Montilla al concert de Lluís Llach arriba 'Youtube'


E-noticies:
El president de la Generalitat, José Montilla, va ser escridassat durant la seva arribada al concert que el cantautor català, Lluís Llach, va oferir com a cloenda a la seva carrera musical damunt dels escenaris. En aquest vídeo penjat a youtube s'aprecia com el que comença sent una xiulada acabada convertint-se en una escridassada general, amb crits de "fora Montilla". Tot i l'esbroncada, el president va gaudir de l'espectacle i en declaracions al programa El club de TV3, va manifestar que de la carrera de Lluís Llach es quedava amb "qualsevol dels seus concerts, especialment en la època de la Transició".
Ho podeu vore i sentir clicant aquí:

LA RATLLA-Per Cales Bonaventura i Cabanes


La ratlla

El dissabte 17 de març vaig ser a Besièrs, ciutat del Llenguadoc –tot i que a TV3 probablement en dirien francesa i es quedarien tan amples–, on se celebrava una mobilització a favor del reconeixement de la llengua occitana i, per extensió, de totes les llengües minoritzades per l’Estat francès.

La manifestació va aplegar unes 20.000 persones, una xifra que dóna a entendre que la lluita a favor de les realitats nacionals i culturals des de sempre perseguides pel jacobinisme francès avança i creix cada vegada més.

Que 20.000 persones es manifestin a uns 250-300 quilòmetres anant cap al nord a favor d’una llengua germana de la catalana, com és l’occitana, que a més és reconeguda a l’Estatut de Catalunya perquè és la llengua que es parla a la Val d’Aran, hauria de ser una notícia que qualsevol mitjà de comunicació català hauria de destacar. Doncs bé, la majoria d’aquests mitjans, el cap de setmana passat, només van tenir ulls i orelles per a una altra manifestació: la que convocava la feixistada espanyolista a Pamplona contra el procés de pau a Euskal Herria. No em feu dir ara de memòria els quilòmetres que separen les terres catalanes de la capital navarresa, però, comptat i debatut, Bèsiers geogràficament, culturalment, lingüísticament i històricament és molt més a prop de Catalunya que Pamplona.

Tot i això, hi ha un factor a tenir en compte: entre Catalunya i Besièrs hi ha una ratlla que entre Catalunya i Navarra oficialment no hi és: la ratlla fronterera.

Independentment del que marqui l’actualitat, i en aquest sentit cal reconèixer que la passejada “rojigualda” de la llopada “pepera” per la capital navarresa era una notícia de primer ordre, un mitjà de comunicació català com TV3 no pot obviar una mobilització de milers de persones a favor del reconeixement de l’occità, i també del català, pel simple fet que això passi en un estat que no és l’espanyol, o és que la Televisió Nacional de Catalunya és simplement una cadena autonòmica espanyola, que tan sols ha de parlar del que és actualitat a Espanya, de quatres temes domèstics catalans i de les guerres que hi ha pel món i prou?Relacionat amb això, crec que és positiu creuar ratlles frontereres de tant en tant, sobretot la dels Pirineus, per compovar la seva artificialitat i, sobretot, per descobrir que aquest univers espanyol amb què ens bombardegen cada dia a la Catalunya Sud tan sols fent un viatge de pocs quilòmetres cap al nord desapareix totalment per ser substituït per un altre univers, el francès, igual de poderós i igual d’agressiu; per sota, però, si parem atenció, veurem que sobreviuen les cultures de sempre, les realitats nacionals que avui serien de primer ordre si no haguessin estan esclafades per estats nació artificials unilingües, uniculturals i uninacionals creats per la força de les armes.

L’Europa d’avui no serà l’Europa real fins que els seus dirigents sàpiguen corregir els errors del passat, que han donat lloc a ratlles fronteres basades en guerres, tractats injustos i enllaços dinàstics que han amagat les nacions reals, unes nacions que, malgrat els anys que han passat i malgrat la persecució de què han estat objecte, volen formar part d’aquesta Europa que fins ara no els ha tingut mai en compte.


Carles Bonaventura i Cabanes.Partit Republicà Català (RC).

20.3.07

ERC HA COMENÇAT LA CAÇA DE BRUIXES




Sincerament crec que a ERC ho tenen tot lligat i ben lligat. Ara han vingut a fer la llista municipal aquí a Tortosa. Una llista imposada des de Barcelona.


Despuracions, depuracions i més depuracions, tan a la Generalitat com a les municipals. Carretero ho te més negre que l'estalzim!






Puigcercós cessa un dels signants del manifest de Carretero

El Govern ha decidit cessar el director general de Funció Pública, Joan Plana, tres mesos després del seu nomenament. Segons informa l'Avui, Plana ja va treballar a la conselleria de Governació quan l'encapçalava Joan Carretero, durant el govern de Pasqual Maragall, i el nou tripartit va optar per tornar-lo a nomenar.Des de la conselleria han explicat a Plana que ja no hi compten perquè les prioritats del departament en aquesta legislatura han canviat i perquè hi ha diferències d'"encaix" a l'equip. Plana considera que durant el seu mandat s'han negociat lleis fonamentals amb l'Estat i que, d'ençà que el van nomenar, la conselleria "ha fet un esforç per definir un model de funció pública nacional". Plana recorda l'aprovació del Llibre blanc de la funció pública .


Segons Plana, que remarca que no se'n va precisament content perquè ell no ha presentat pas la dimissió, aquestes prioritats podrien haver canviat ara. "No vull pensar que el meu cessament té res a veure amb les meves simpaties per Joan Carretero", apunta Plana. L'alt càrrec, nomenat el 30 de novembre, és un dels signants del primer manifest de l'exconseller republicà, Manifest-Esquerra.cat. I no amaga la seva simpatia pel contingut del manifest del corrent que ara impulsa Carretero, crític amb el paper d'ERC al govern.


Sosté que seria positiu que la formació posés en marxa un procés de debat intern.

16.3.07

Culpen el Govern català del tancament de TV3 al País Valencià

Tots los medis de comunicació, mos estan portan gens subtilment a un debat fals sobre la dicotomia política espanyola PP-PSOE.
Este debat és completament estèril per a Catalunya. Qui és lo nostre enemic? Qui han estat los darrers ministres d'industria? Lo Joan Clos, Felipe Gonzalez, José Montilla, son del PP o del PSOE? Qui mos està dien que l'estatut lo desplegaran sobre mínims? Que la qüestió del finançament, infraestructures...etc no està del tot definida? Qui ho diu tot això? Qui imposa la tercera hora del castellà invaint competències de la Generalitat? PP o PSOE?


noticia publicada a E-noticies
Els portaveus de la Federació Llull, formada per Òmnium Cultural (OC), Obra Cultural Balear (OCB) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV), han retret a la Generalitat de Catalunya la seva "escassa defensa de la llengua en tot el territori" per no "implicar-se en res" per evitar el futur tancament de les emissions de TV3 al País Valencià i no apostar per l'aparició d'un canal múltiple pel Principat, les Illes i València.

Per il·lustrar les seves crítiques cap al Govern, el secretari de l'ACPV, Eliseu Climent, ha recordat com l'actual vicepresident, Josep Lluís Carod-Rovira, es va tancar al Ministeri d'Indústria quan el Govern de Felipe González també va tractar de censurar TV3 a València.

Tot i això, tant Climent com Jordi Porta, president d'Òmnium, i Jaume Mateu, dirigent d'OCB, han assenyalat al Ministeri d'Indústria, que dirigeix Joan Clos, i a la Generalitat Valenciana com a principals responsables que TV3 pugui deixar d'emetre a territori valencià.

La nova amenaça sobre la televisió catalana va arribar quan l'anterior ministre d'Indústria, José Montilla, va accedir a que el senyal analògic de TV3 a les comarques valencianes acabés a mans del canal La Sexta, traslladant les emisores de la Corporació Catalana al format digital, només accesibles a través de la coneguda TDT, una tecnologia que encara trigarà anys a arribar a ser implantada.

Una situació "intolerable", en paraules de Jordi Porta, qui considera que, d'aquesta manera, "es crea una situació ridícula, en la qual no es permet la televisió en una llengua compartida per tot un territori".
Així, la Federació Llull "exigeix al Ministeri d'Indústria espanyol que compleixi amb les seves promeses i no es desentengui de la decisió final", decisió que actualment és en mans de la Generalitat Valenciana de Francisco Camps (PP), que es decideix a tancar "per la força" les torres i els centres d'emissió de TV3.

15.3.07

MANIFEST “PEL CATALÀ A L’ESCOLA”

Comunicat de la plataforma pel Dret a Decidir:

Des que les Corts espanyoles van aprovar la Llei orgànica d’educació el 2006, el Govern de l’Estat treballa en la redacció de diferents decrets que n’han de regular el desplegament mínim a totes les comunitats autònomes. En aquest context, darrerament ha aparegut la publicació del Reial decret d’ensenyaments mínims per a l’educació primària.

Aquest Reial decret ens demostra com, una vegada més, el Govern espanyol no té en compte les diferents realitats lingüístiques i models escolars que hi ha a l’Estat i opta per una política uniformitzadora amb la introducció d’una hora més de llengua castellana. En especial, l’Estat ignora el model d’escola catalana en llengua i continguts adoptat al Principat durant els últims trenta anys, amb el consens i el suport de la societat civil, i la persistència de les dificultats que impedeixen l’extensió de l’ús social del català.

El model d’escola triat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya a partir de 1978 -que abraça l’educació infantil, la primària i la secundària- és avalat per tota la comunitat educativa i ben reconegut per diversos organismes internacionals, gràcies als bons resultats assolits. D'aquí que no tingui cap sentit que el decret d’ensenyaments mínims limiti els objectius i els mètodes que aquest model d’educació propugna.

La immersió lingüística és el procediment pedagògic i didàctic que possibilita que els alumnes de llengua familiar altra que la catalana s’incorporin al model educatiu propi per desenvolupar-se amb les mateixes capacitats que la resta i evitar que la llengua sigui motiu de discriminació. En aquest sentit, la normativa ministerial emanada de la LOE afecta negativament els programes d’immersió lingüística, atès que en trenca la coherència pedagògica i social.

Avui, la necessitat de no cedir terreny en la presència i l’ús del català a l’escola és especialment important. D’una banda, l’ús del català com a llengua vehicular d’educació minva considerablement a l’etapa de secundària en relació amb la de primària (només el 51% dels centres del Principat fan totes les classes en català) i, per tant, també en disminueix l’ús en la relació entre els alumnes, les famílies i el professorat. De l’altra, la societat catalana és una comunitat d’acollida que està rebent una gran afluència d’alumnat nouvingut i necessita, per tant, que l’escola sigui més que mai una eina de cohesió i d’inclusió socials.

Per tot això, les organitzacions sotasignades fem una crida a la comunitat educativa i a tota la societat catalana per:


· Rebutjar el Reial decret d’ensenyaments mínims per a l’educació primària i la imposició d’una tercera hora de castellà.

· Reclamar la capacitat dels representants elegits en els territoris de parla catalana de poder decidir, sense invasions competencials de l’Estat, tot allò que afecta els horaris i currículums en l’aprenentatge de llengües.

· Reclamar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya el compliment integral del model d’escola catalana, tant en l’educació infantil com en l’educació primària i secundària.

· Renovar el consens a favor del català com a llengua d’ensenyament i aprenentatge i de cohesió social.
· Donar suport al professorat que ja ha manifestat la seva insubmissió a la normativa.
· Encoratjar a desobeir el Reial decret esmentat i mobilitzar-se fins a la seva derogació.






Països Catalans, març de 2007

Renfe provoca la primera topada entre Puig i Puigcercós



És tan penós que Puig, ara,se declare sobiranista com que Puigcercós se declare home de partit, sense ofici ni benefici, i com se fa palés amb les seues declaracions, sense saber parlar, eh?



Noticia publicada a E-noticies:
El portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, i el conseller de Governació, Joan Puigcercós, que es declaren ambdós sobiranistes, han protagonitzat la primera topada parlamentària en aquesta legislatura arran de les rodalies de Renfe.

Puig ha preguntat al conseller quins són els motius que el van portar a cridar a la desobediència civil, instant els ciutadans afectats pel mal servei de Renfe a no pagar. I com és que després del correctiu -i ja és el segon, senyor conseller- del president de la Generalitat, va tornar al cap de poques hores de nou a provocar aquesta actitud? Segueix pensant el mateix? S'hi ratifica aquí, en el Parlament? Creu que aquesta és la millor resposta? Sap el senyor conseller que potser ahir un ciutadà, potser innocentment, fent-li cas, va provocar un retard de més d'una hora i mitja en una de les línies de rodalies i de regionals del país? Quin creu que hauria de ser el comportament d'un conseller del Govern de la Generalitat davant d'una crisi com aquesta?

Puigcercós, en el seu torn de resposta, s'ha limitat a dir que "aquest conseller es ratifica a expressar el malestar de milers de ciutadans de Catalunya pel mal servei dels trens de rodalies".

Aleshores, Puig li ha retret que "la veritat és que la seva crida a la desobediència, senyor conseller, creiem des de Convergència i Unió que és un signe evident -patètic però evident- de la nul·la influència del Govern català sobre el Govern espanyol, i en concret d'Esquerra Republicana sobre el Partit Socialista i el PSOE. Un Govern que pot incidir en les decisions ministerials no necessita recórrer a aquestes estratagemes. D'altra banda, li volem recordar que nosaltres interpretem que com a conseller del Govern de Catalunya ha transgredit de manera flagrant el principi de legalitat que vostè va prometre fer complir quan va assumir el seu càrrec. Sincerament, veiem i observem que Esquerra encara no ha entès què vol dir tenir responsabilitats de Govern. Sí, francament, o actuen d'una manera molt frívola o apel·lant a la responsabilitat es passen de frenada, o criden a la insubmissió i a no pagar o porten la seva mala entesa responsabilitat de no provocar aldarulls ni conflictes fins al límit de la irresponsabilitat de no prendre decisions compromeses per defensar l'autogovern i els interessos del país. "La veritat és que després d'haver «marcat paquet» -com vostè va recordar s'enfonsa en el ridícul fins i tot com a secretari general, senyor conseller, d'Esquerra Republicana donant instruccions per impedir que el Govern espanyol expliqui als ciutadans de Catalunya...

Puigcercós ha passat llavors al contraatac perquè "vostès han aprovat deu pressupostos generals de l'Estat, i les rodalies de Catalunya estan com estan. I estan així, eh? I vostè..., de què parlo perfectament perquè sóc de Ripoll i conec perfectament l'estat d'una línia de tren com és la Barcelona - Puigcerdà. Coneixem perfectament quin és l'estat dels trens de rodalies. Vostè, durant deu anys..., vostès a Madrid van fer altres coses. Segurament. Segurament molt interessants per a una minoria però no per a la majoria que utilitza el tren cada matí a rodalies a Catalunya, o una línia com la Lleida - Manresa. En aquests darrers tres anys jo li puc explicar els projectes que s'han despertat en matèria de rodalies i segurament no és prou, i segurament l'execució per part del Govern espanyol no és la que volem, eh?, perquè no tenim els instruments per obligar-los a complir del tot. Però, miri, la pressió que s'està fent des del Govern de Catalunya i la feina és constant. En els darrers quatre anys s'han llevat projectes d'infraestructura com la línia el Papiol - Mollet, una nova línia des de Sants a l'aeroport de Barcelona, el cinturó orbital ferroviari a barba, el desdoblament de la línia Barcelona - Vic, el desdoblament de la línia Arenys - Blanes, una nova línia Cornellà - Castelldefels o els accessos ferroviaris del port. Escolti, això en tres anys".

14.3.07

LA LLISTA DE ERC A TORTOSA



No podia ser d’altra manera.
Després de la declaració d’intencions de l’alcaldable de ERC, lo sinyor Ricard Fores sobre quins han de ser els canvis que es produeixin a la ciutat de Tortosa:

“Canvi programàtic però no d’Alcalde. Sabater continua quatre anys més”

Després de triar este gran eslògan que mos confirma totalment la seua aposta per la continuïtat del govern actual:

“L’esquerra que t’escolta”

Ara, la última és la imposició per part de Barcelona (o sigue de la cúpula del partit) d’una llista formada per gent desconeguda però clarament pro-socialista, sinó ho són directament:

“segon de la llista de UGT imposat pel Sinyor Vendrell”

Des de fora, les coses se veuen molt més clares i, encara que no pensava que arribessen a n’este extrem, si ho penso fredament, era la consequencia lògica:

“Montilla Presidente de la Generalitat”

Tot això no fa més que confirmar que la meua baixa del partit (molt abans de que es parlés de cap llista municipal), ha estat una decisió encertada.
Una classe política cada vegada més allunyada del sentir del poble que, cada vegada més, s’allunyarà de les urnes dient la ja famosa frase:

“Ja vos ho fareu!”

TV3 deixarà d'emetre al País València

ERC no s'havia fet amb la televisió sacrificant a canvi Educació en l'últim repartiment de poltrones?
Tots veieu Canal 9 per aquí, no? Què potser no entenem lo català-valencià natros? O és que hem fet un curset en massa d'estos d'estranger que mos volien subvencionar fa poc?

Noticia publicada a E-noticies

TV3 no emetrà pel País ValenciàEl canal de televisió de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (CCRTV ) deixarà d'emetre al País Valencià per una ordre de tancament. Aquesta suposa "l'atac més important al nostre espai comunicatiu, el qual s'havia consolidat al conjunt de l'àmbit lingüístic des que el 1984 s'iniciaren les emissions de TV3 a les comarques valencianes", segons Òmnium Cultural. Amb aquesta decisió "es posa en perill la cohesió comunicativa assolida per la nostra comunitat cultural arran les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a tots els territoris de parla catalana".Per aquest motiu, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural (ÒC) i l'Obra Cultural Balear (OCB) -entitats integrants de la Federació Llul- oferiran una roda de premsa per informar de la situació, i avançar "les iniciatives previstes per garantir el dret a la lliure informació en la nostra llengua al conjunt del domini lingüístic".

13.3.07

"Espanya ens menysprea constantment"

Ja sé quin llibre segur que em compraré este Sant Jordi! Que haiguen de vindre de fora a contar-mos unes quantes veritats...
Si l'escola no ensenya el catalanisme polític ni la base fundacional d'este pais, natros tenim la responsabilitat de, des de casa, ensenyar-los-hi als nostres xiquets i xiquetes, per a que la cultura catalana no desapareixe d'aqui unes poques generacions.

Noticia publicada a E-noticies
Gabancho denuncia "el preu de ser català"
L'escriptora Patrícia Gabancho, que ha publicat 'El preu de ser catalans' ha denunciat, en una entrevista a El Periódico, que "Espanya ens menysprea constantment, però si algú se'n farta i planta cara, tots a tremolar".
L'escriptora també respon amb un irònic "¡quina por!" quan la periodista Imma Muñoz li planteja que les seves declaracions poden ser interpretades com "un atac a Espanya".Gabancho, nascuda a Buenos Aires el 1952, alerta que "la cultura catalana de franja baixa, de consum, no té mercat i l'alta ha perdut prestigi", producte, al seu parer, de "la la conjunció de la modernització esapnyola, a partir dels anys 80, amb la campanya acarnissada i militant de la política espanyola contra els nacionalismes perifèrics. La cultura catalana es considera part d'aquest nacionalisme, enlloc de l'expressió natural de Catalunya". "S'ha arribat a l'aberració de dir que escriure o cantar en català és identitari. Fer-ho en castellà a Espanya, és clar, no ho és", afegeix l'escriptora, que el 1980 ja va publicar Cultura rima con confitura al voltant de la cultura catalana. Gabancho lamenta, d'altra banda, que "Catalunya està tan acomplexada que no gosa ensenyar bé què és perquè no l'acusin d'adoctrinar els nens".
En aquest sentit, l'autora de 'El preu de ser catalans' explica que "l'escola no ensenya el catalanisme polític ni la base fundacional a aquest país. I si no expliques això, no s'entén què som ni la reivindicació de la llengua". "Llavors, el català passa a ser només la llengua del profe, i, per tant, els adolescents prefereixen el castellà", resumeix.A més, l'escriptora defineix cultura catalana com "allò que el mercat espanyol no compra. Allò que compra, tot i ser nascut a Catalunya, és espanyol". "El mercat espanyol no vol cultura catalana i no assumeix el que en ve, tot i que estigui traduït al castellà. Els números ho demostren", sosté Gabancho, que oposa aquest fet al de que "la cultura espanyola sortida a Catalunya, com els Estopa, no té problemes per difondre's". L'autora també revela que ha descobert al "Corte Inglés" que "les antologies de Serrat tenen una versió sense cançons en català perquè hi ha llocs on si n'hi ha no les compren".Finalment Gabancho aposta per "només literatura catalana, en català" a la Fira de Frankfurt, a més de reivindicar "el preu de ser català". "Allò que un espanyol té de sèrie, nosaltres ho hem de reivindicar. I jo entenc que esgota, i que la gent digui 'escolti, jo em vull relaxar, tant me fa si és català o espanyol'... però aquesta actitud és suïcida. És una decisió que ha de prendre la societat catalana; ho deixem còrrer, i llavors en dues generacions s'acaba el problema, o prenem mesures perquè les coses canviïn", sentència.

La PDE crida tota la societat a mobilitzar-se pel cabal ambiental


Ebrencs 13-03-07

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) vol rearmar la mobilització social i política del territori, per reivindicar el règim hídric que la setmana passada va aprovar la comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. El col·lectiu va advertir que la proposta, que ha elaborat la comunitat científica, difícilment tindrà el suport del govern de l'Estat, tenint en compte la negativa de Madrid a renunciar a les obres i els projectes de regadius previstos a l'Aragó.

Segons una de les portaveus de la PDE, Susanna Abella, la proposta de cabal ambiental proposada per la comissió és «tècnicament assumible», ja que es pot complir en un 75% dels anys sense haver d'executar obres addicionals. Així, Abella va recordar que la proposta científica d'aquest cabal ambiental per a l'Ebre se situa dintre d'una forquilla entre 7.305 i 12.783 hectòmetres cúbics a l'any, en funció de les variacions del règim hidrològic i del règim de pluges.
Però la proposta, que té el suport explícit del govern de la Generalitat, podria convertir-se en lletra morta pels compromisos que el govern de l'Estat ha assumit amb les obres i regadius del Pacte de l'Aigua de l'Aragó, al curs mitjà de l'Ebre. De fet, aquesta és la resposta que el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va rebre del secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano. L'alt càrrec va dirigir una carta a Tomàs en què també argumentava que les propostes contra la regressió del Delta resultarien inútils en vista dels efectes del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. «Li vam dir que el canvi climàtic, a les Terres de l'Ebre, es combat amb més aigua i més sediments», va remarcar Tomàs, que també va lamentar que els regadius de l'Aragó siguin intocables. En aquesta línia, Tomàs va lamentar l'«apatia política» que hi ha al territori en vista de la situació, i va encoratjar la societat ebrenca a mobilitzar-se.

De fet, la PDE ja ha convocat una assemblea pel 21 d'abril vinent a Tortosa.

12.3.07

El RC promou un Sant Jordi contra el decret de castellà




Carles Bonaventura, membre fundador del Partit Republicà Català assegura que el pròxim dia de Sant Jordi s'ha de convertir "en un dia de lluita per la llengua, un dia contra el decret de la tercera hora de castellà a primària, un dia per demanar, també, la dimissió del conseller Maragall".
En un article a El Punt, Bonaventura repassa "diversos membres del tripartit podrien encarnar en la seva persona la imatge de desorientació de l'executiu català".El primer és Josep-Lluís Carod-Rovira, del que assegura que "fa setmanes ens volia convèncer que saber castellà és 'una gran oportunitat per als catalans' -una gran oportunitat perquè la nostra llengua s'extingeixi, no?- i que poc abans deia en una ràdio que li semblaria fantàstic que els Jocs del 2016 es fessin a Madrid -uns jocs que segur que finançaríem des de Catalunya!". El segon membre del tripartit que rep les crítiques del dirigent del RC és Joan Puigcercós. D'aquest considera que "també feia punts en el rànquing de despropòsits amb la seva hissada i arriada de bandera en temps rècord a Governació i, més recentment, amb les directrius sobre l'ús de la corbata". I tampoc s'oblida de Saura i de "les seves idees sobre la legalització de tota mena de drogues i la seva constant minimització dels assalts en cases".Però el que surt més malparat és Ernest Maragall, conseller d'Educació, que apart de de manar la seva dimissió diu que és "el conseller que més bé representa la submissió d'aquest govern, la seva anacionalitat i el seu menyspreu pels senyals d'identitat propis de Catalunya". En aquest sentit, Bonaventura manifesta que "ja sabíem que la família Maragall no tenia precisament gaire devoció pel fet nacional català, per la nostra llengua, pels nostres símbols i pel nostre imaginari col·lectiu, però, per si en quedava algun dubte, el decret de la tercera hora de castellà a primària imposat pel govern espanyol ens ha fet conèixer l'autèntic Ernest Maragall; ens ha permès confirmar quines són les seves fidelitats, evidentment no pas amb la llengua catalana sinó amb el govern del PSOE i la ministra del ram".
Esta gent de partit que, com a Tortosa, prioritzen lo partit davant dels propis ideals, faran que Catalunya, sinó mos revoltem, vaigue en caiguda lliure. Los enemics son molts, però AI! dels que es diuen amics i tan sols van a per la poltrona!

MÉS VAL PREVENIR QUE CURAR: LO SOM I SEREM

Art. publicat a la revista Estel.
Hi han moltes classes d’accidents domèstics dins a la llar, però darrerament, un, que em té molt preocupada, és l’abandó per part dels progenitors de la tasca en cultivar i reforçar la cultura catalana dins de l’àmbit familiar.
I per què no? Això, també ho podríem elevar a la categoria d’accident infantil!
Una societat consumista on, els valors de la lectura, la història del propi país, los valors humans, la literatura en majúscules, etc. són abandonats envers game-boys, consoles, videojocs, televisió–brossa i demés perles. On, tot este saber, que proporciona el que diem cultura general, se deixa en mans de l’escola sense preocupar-se, des de casa, d’incentivar-lo.
Este “accident infantil” està provocant la pèrdua de la Cultura General Catalana en majúscules. Se proporciona un coneixement institucional sense rumb, que pot portar al jovent d’avui en dia a perdre, a més a més, tota la identitat pròpia del país i a no estimar les seues rails.
Este “accident domèstic”, que s’està produint a l’interior de moltes famílies catalanes, està agreujat per la política que, des de dalt, s’està duien a terme darrerament referent sobretot al tema identitari.
Què vol dir que, com que la gent catalanista no suma prou, hem de renunciar a vore els nostres ideals complerts? Per què mos diuen los sinyors de ERC al govern, que per a obtenir millores socials, hem d’abandonar la R i la C? Què vol dir, que ara per ara, no hem som prous?
Què s’ha fet el som i serem? On estan los símbols del nostre país, a la boca o al cor?
Los pares mos haurem de posar les piles i intentar que els nostres fills, aconsegueixen la cultura necessària per a que es desenvolupen com a persones i com a catalans. Si no la obtenen de l’escola, los hi hem de donar des de casa. La necessiten. Està en les nostres mans que així sigue.
En una societat que puja abandonada a la sort d’unes institucions que funcionen d’esquena al poble, una política educativa com esta, on cada vegada prendrà més força l’ensenyança del castellà, on se mos diu que cultura catalana és lo mateix que cultura castellana, l’accident que poden arribar a tenir els nostres fills, pot arribar a ser mortal per a estos xiquets i xiquetes i per a Catalunya.

La literatura catalana gairebé desapareix dels instituts

Art publicat al E-noticies

La literatura catalana no passa el seu millor moment. Ni en l'ensenyament secundari obligatori (ESO) ni en el batxillerat.
Segons un informe que han elaborat els professors Jaume Aulet i Pere Martí, l'estudi de la literatura a les aules ha «retrocedit» els últims anys i gairebé ha «desaparegut» en les proves de selectivitat, segons publica El Punt. El dictamen, que s'ha fet per encàrrec del Col·legi Oficial de Doctors Llicenciats en Filosofia i Lletres, dóna algunes solucions coincidint amb la renovació dels currículums que prepara Educació. Per exemple, que es faci una assignatura específica de literatura catalana, separada de la matèria de llengua catalana.
Aquest no és el primer cop que un grup d'experts posa de manifest la delicada situació d'aquesta matèria a les escoles.Per Jaume Aulet, en aquests moments «les lectures no es treballen des de l'òptica de la literatura i caldria una consideració major i tornar a una matèria específica, com passava quan es feia BUP». En aquest sentit, en l'informe es posa un exemple qualificat d'«extrem». En un llibre de text de l'editorial Barcanova es presenta un poema de Clementina Arderiu amb vuit preguntes adreçades als alumnes, cap de referida a la literatura. Un aspecte que també destaca l'estudi és que, contra les recomanacions del Departament d'Educació, hi ha una «manca de coordinació» entre les assignatures de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura, fet que, segons els autors del treball, porta a «repeticions innecessàries» a l'aula.L'ensenyament de la llengua catalana asfixia l'estudi de la literatura? El professor del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Aulet i el catedràtic de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès Pere Martí creuen clarament que sí. Segons un dictamen que s'ha enviat al Departament d'Educació i que està previst presentar públicament abans de l'estiu, la literatura catalana passa un mal moment, sobretot perquè l'assignatura de llengua i literatura només té en compte la primera part, la llengua.Una dada reflecteix el poc valor que se li atorga en l'actualitat. Segons una enquesta que han contestat trenta professors, la nota que treuen els alumnes en literatura es compta molt poc. Un 27,5% de mitjana contra el 73% que es dóna a la llengua. «En molts centres docents la literatura gairebé ha desaparegut de les aules o es converteix en un aspecte complementari», es diu en el document. Segons els autors, en les proves d'accés a la universitat (PAU) la literatura «queda exclosa de manera flagrant i sistemàtica», la qual cosa fa que els professors la bandegin durant el batxillerat. El mal ús que els instituts fan de les biblioteques és una altra de les conclusions. Segons el treball, la «manca de biblioteques escolars amb professionals que la dinamitzin cada vegada és més evident». «Encara ara -afegeix- la biblioteca és en gran mesura l'espai on va a parar l'alumnat que ha estat castigat i expulsat de l'aula.» El treball també assenyala alguns aspectes positius, com la selecció de lectures que s'ha fet els últims cursos. Però el problema és el mateix, agreujat els últims anys per l'arribada d'alumnes immigrants que desconeixen el català, combinat amb la disminució dels hàbits lectors dels alumnes i un baix nivell de català dels autòctons. Segons el treball, els «baixos nivells lingüístics de l'alumnat, accentuats amb l'augment de la immigració, fan que els departaments dels centres prioritzin l'estudi de la llengua». Així mateix, el treball remarca que cal més formació adreçada als professors en didàctica de la literatura, ja que la majoria dels docents són especialistes en llengua.El treball també posa damunt la taula que els últims anys hi ha hagut una «disminució radical» del nombre d'alumnes que fan l'assignatura optativa de literatura catalana a batxillerat, i que molts instituts ja no ofereixen l'assignatura de literatura universal perquè té poca demanda. La preocupació per la situació de la literatura no és nova. Tot i que l'assignatura de llengua i literatura és obligatòria en cadascun dels cursos d'ESO i batxillerat i hi ha una matèria optativa, molts experts consideren que el seu estudi està sota mínims. Els últims anys s'han produït manifestacions en el mateix sentit. El treball d'Aulet i Martí en fa un resum, i també es fixa en el marc normatiu vigent. Una de les manifestacions més recents va ser del Consell Assessor de la Llengua a l'Escola, que va expressar a l'octubre la necessitat de «preservar de manera urgent un espai curricular per a la literatura». En el mateix sentit es van expressar l'any 2005 al Parlament el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, en nom de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Jordi Castellanos, i Lluïsa Julià, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

9.3.07

EL RC EMPLAÇA HUGUET A NO FER EXCEPCIONS AMB IKEA


El RC emplaça Huguet a no fer excepcions amb Ikea

E Partit Republicà Català va entregar al Registre del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa una carta dirigida al Presisdent José Montilla i al Conseller Josep Huguet, titular del Departament en que es reclama "el compliment immediat de la Llei de Política Lingüística, la legislació administrativa i la legislació catalana en matèria de drets dels consumidors per part de la multinacional sueca IKEA".Com és sabut, aquesta empresa fa nou anys que incompleix la legislació pel que fa a l'ús de la llengua catalana i només després de rebre moltes queixes de ciutadans - encapçalades per la Plataforma per la Llengua - per la seva actitud lingüística, IKEA va signar finalment l'any 2006 un conveni amb la Generalitat de Catalunya en que es compromet a dur a terme de forma progressiva un pla de normalització lingüística que té com a objectiu final complir la Llei de Normalització Lingüística. És a dir, "el Govern de al Generalitat ha tolerat que IKEA ajorni el compliment de la llei". La carta adreçada als dos membres de Govern també recorda que "la Llei de Política Lingüística és, ara per ara, l'únic instrument legal de protecció de la llengua catalana a Catalunya i, per això trobem inadmissible que el Govern de la Generalitat accepti cap tipus d'ajornament ni excepció en el seu compliment i encara considerem més greu que permeti a una empresa que rep tota mena d'ajuts de l'administració catalana qualsevol tipus de menyspreu cap a la nostra llengua doncs, incomprensiblement i, malgrat les moltes queixes rebudes, IKEA ha tornat a enviar enguany el seu catàleg a les llars catalanes en castellà". Des del Partit Republicà Català hem constatat que "el cas d'IKEA no és un cas aïllat i és un exemple més del capteniment del Govern d'Entesa pel que fa a la llengua catalana: el Govern actual no té cap mena de voluntat política d'impulsar el català en l'àmbit comercial. Així ho ha manifestat el conseller Joaquim Nadal que - arran de la reacció d'algunes companyies aèries, que han aconseguit aturar els expedients que se'ls havien obert per excloure la llengua catalana dels seus impresos comercials - ha dit que s'animarà "per la via del convenciment" a complir la Llei de Política Lingüística, renunciant així a iniciar nous expedients sancionadors. Per tant, entenem que el Govern d'Entesa no farà res per a defensar els drets dels consumidors catalans a rebre informació comercial en la seva llengua i deixarà a la bona voluntat de les empreses el compliment de la LPL".

7.3.07

Avuí dimecres a les 19.30, presentacions de llibres.

Aeditors
Us invita el dimecres, 7 de març, a les 19.30h a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Carrer de la Mercè, 6, a la presentació dels llibres:

De la mà de la meva filla. Albert Guiu
Aeditors / El riu de lletres / 80 pàg. / pvp. 8 €.
ISBN10: 84-935190-4-9. ISBN13: 978-84-935190-4-9
Aquest poemari és una llarga elegia que posa en paraules el dolor inexpressat que l'àvia de l'autor va arrossegar tota la vida per la pèrdua d'una filla menuda. Albert Guiu, a través dels grisos d'una vella fotografia, recupera un sentiment clos i íntim, que l'àvia s'havia endut a la tomba, i que només un poeta és capaç d'invocar.

La terrissa dels iaios. Elena Espuny
Il·lustracions d'Alex Ferrer.
Aeditors / El riu de lletres / 48 pàg. Pvp. 6 €
ISBN10: 8493519-5-7. ISBN13: 978-84-935190-5-6
La terrissa dels iaios ensenya, al llarg d'un conte il·lustrat amb 25 dibuixos, les formess, els noms i els usos de la terrissa tradicional de les comarques de Tarragona, als centres del Vendrell, Montblanc, Miravet, Benissanet, La Galera… La visita d'una xiqueta a casa dels seus avis, que viuen a pagès, la posa en contacte amb un món on tot funciona d'altra manera.

Manifest comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels
Aeditors / 80 pàg. / 9,00 €
ISBN10: 84-935190-6-5. ISBN13: 978-84-935190-6-3
Podem rellegir Marx com un clàssic? La resposta és que, quan ha passat més d'un segle i mig des de la seua aparició (1848), hem de llegir el Manifest Comunista com un clàssic de la literatura política. Fins i tot, com un clàssic de la literatura en general, perquè és innegable el seu poder literari. Ens enfrontem amb un text amarat de vehemència messiànica i densitat intel·lectual, d'estil brillant i depurat, amb paràgrafs curts i frases que han esdevingut aforismes de general coneixement.

Petits poemes en prosa. Charles Baudelaire
Aeditors / 168 pàg. / 9,00 €
ISBN10: 84-935190-2-2 ISBN13: 978-84-93519-2-5
Cinquanta poemes breus recullen i sintetitzen el pensament de Charles Baudelaire, rebel, sense límits, sense cap altre nord que la Bellesa. Qualsevol camí és bo, el vi, la poesia o la virtut, en la recerca apassionada de sobreeixir del Temps i de la Realitat. Baudelaire assoleix l'objectiu, amb escreix, en aquest petit tresor en prosa.
A càrrec de Xavier Vega, director dels Serveis Territorials de Cultura a Les Terres de l'Ebre.

6.3.07

ELS SIS-CENTS MIL VOTANTS SEGURS D'ERC


Estic completament d'acord amb este article. Però què potser els dirigents d'ERC no hi estan? Ells, sabien molt bé el que feien quan van fer a Montilla president de la Generalitat.


Art de Víctor Alexandre
Els sis-cents mil votants segurs d’ERC


Una vegada, després de les eleccions del 2003, parlant de la situació política del país, un dirigent d’ERC em va dir: “Tenim sis-cents mil votants segurs, ara hem d’anar a buscar-ne més”. No el vaig contestar, m’ho deia tan convençut que em va saber greu decebre’l. Compartia amb ell, com és lògic, l’objectiu expressat en la segona part de la frase –no hi ha creixement sense votants-, però em deixava astorat que fes una lectura vitalícia del vot de sis-centes mil persones. No cometré la indelicadesa de recordar els vots segurs perduts en les darreres eleccions, però sí que em sento obligat a demanar a aquest partit que pel seu bé i el del país abandoni la docilitat i la renúncia com a praxi política. Pel que sembla, ERC no s’adona que la molt bona gestió de Carod a l’Índia s’ha vist entelada per negligències de caràcter simbòlic. És cert que els qui ara retreuen a Carod que usés el cotxe oficial amb l’estanquera i que es deixés acompanyar sistemàticament per l’ambaixador espanyol –o n’hem de dir tutor?-, són els mateixos que callaven quan Jordi Pujol s’allotjava a les ambaixades espanyoles. Però no és del passat d’aquesta gent, del que parlem, sinó del present d’ERC. I ERC no sembla ser conscient de fins a quin punt humilia els seus votants quan renuncia a recórrer la llei de la dependència, una llei que envaeix en un 70% les competències del govern de Catalunya. No li preocupa, a ERC, que la gent es pregunti com pot liderar la independència aquell que ni tan sols és veu amb cor de defensar una escardelenca autonomia?El descrèdit més mediàtic, però, ha estat l’afer de la bandera espanyola a la seu de Governació. “És la llei”, s’excusa ERC. I mentre la compleix a ulls clucs, ens recomana que fem el contrari negant-nos a pagar el bitllet de Renfe. Curiós, si més no. Però el cert és que hi havia una altra manera de demostrar al país que Governació continuava en mans d’Esquerra, i era responent amb aquestes paraules l’ordre del delegat del PSOE a Catalunya: “Et recordem, molt honorable Montilla, que tu i el teu partit heu perdut les eleccions. De fet, no les heu guanyades mai. Mai. Això vol dir que no és Catalunya, sinó Esquerra, qui t’ha fet president i que no hi haurà bandera espanyola a Governació. I ara, si tens valor, expulsa’ns del Govern?” Però, és clar, Esquerra està tranquil•la, té sis-cents mil votants segurs.

5.3.07

Crida als independentistes a "sortir de l'armari"

Joel Joan i altres actors, a la manifestació del 18 de febrer.

Hi estic completament d'acord amb Joel Joan. Però encar hi afeigiria una altra cosa quan diu lo de CIU. I ELS DE ERC TAMBÉ! I és que els sous són los sous...

art.publicat a e-noticies
L'actor Joel Joan, membre de la plataforma Sobirania i Progrés, afirma en una entrevista a l'Avui que "volem un Estat. I el volem d'aquí a deu o quinze anys.
No tenim cap més manera d'avançar. Catalunya és a punt d'entrar en un col·lapse. D'aquí a poc ja no seran quatre dies de caos a Renfe, sinó que la qüestió de la immigració serà galopant i l'educació s'ha de revisar de dalt a baix.
No volem un país d'hotels on els rics vinguin a passar les vacances, sinó un país ric d'idees i de talent".L'actor afirma també que "la independència és inassumible d'un dia per l'altre. És un procés llarg, individual i psicològic.
Es tracta d'anar sortint de l'armari. És el que hem anat fent els independentistes al llarg de les nostres vides" i que en queden "molts" d'independistes a l'armari. "I ho saben, i se'n fan creus. No s'ho volen creure. Parlo fins i tot de gent del PP.
Perquè els convergents ja ho saben, que són independentistes, però el sou els bloqueja. El procés serà llarg i no ha de causar cap frustració. Ara hem de poder convocar referèndums per decidir si volem tenir autobusos blaus o vermells, si volem ser catalans o espanyols. El referèndum és una eina de la democràcia tan bàsica com ho és menjar per a l'organisme. És tan demencial que no tinguem aquesta eina!"

2.3.07

VII TROFEU CIUTAT DE TORTOSA

JORDI FABÀ I ASTRID VIDIELLA. 1er Class. Adult I B.
Classifiquen a la següent categoria de ball Adult I A



OPEN TERRES DE L´EBRE MENORS 25 ANYS
1er Class.
NICOLAS GARCÍA-MASHA TURLUPOVA
Tortosa
OPEN TERRES DE L´EBRE JUVENIL
1er Class.
ROLAND JUAN-MARIA FONTANET
Aldover
Més informació sobre les classificacions de les parelles ebrenques a Club de Ball Esportiu RITME

Carretero creu que ERC no avança "cap a la independència"


Jo, lo que crec, tot hi que m'he afiliat al seu moviment, és que dins de ERC, no pot aconseguir mai la independència. Ho tenen tot molt lligat i ben lligat a ERC, ja se'n han encarregat d'embutir gent que tan sols pensa amb la E, durant estos últims anys.
La única sol·lució és que se'n surte i entre al Partit Republicà Català, que per cert, està tenin un crèixement impresionant estos darrers mesos.

noticia publicada a e-noticies
Carretero creu que "aquest és el país on la mediocritat és la virtut més gran"L'exconseller de Governació, Joan Carretero, ha estat entrevistat a TD8, on ha reconegut que, tot i que "no m'independitzaré mai d'ERC" ja que "és la millor eina que té Catalunya", sí que "pretenc canviar el rumb de la direcció, busquem ser majoritaris", a través del web "reagrupament.cat", que ja té més de "20.000 entrades". "Volem constituir-nos com a corrent intern perquè ho recullen els estatuts d'ERC", ha afegit Carretero, a més de manifestar que "jo no sóc polític ja que estic retirat de l'escena". L'exconseller s'ha queixat perquè "aquest és el país on la mediocritat és la virtud més gran" ja que sempre s'assenyala al que "discrepa". "Els únic que se'ls hi diu que renunciïn a la seva llengua som els catalans, i a més, ho acceptem", ha denunciat en aquest sentit.Per Carretero "la direcció d'ERC està fent les coses diferents de com hauria", ja que "ens estem equivocant, no avancem cap a la independència". "Tots es pleguen massa al PSC, no només Puigcercós", ha puntualitzat, a més de defensar que si "si ERC vol anar cap a la independència ha de tenir gent d'esquerres i de dretes". L'exconseller també ha reconegut que "m'agradaria que el TC trinxés l'Estatut" per després obtenir "la Independència", i en cas que no s'apostés per aquesta via, Carretero ha expressat que "si voleu continuar així perquè sou així de mesells, jo que vols que faci".Finalment, el dirigent d'ERC ha reconegut que "hagués apostat per govern de concentració: CiU, PSC i ERC", ha deixat clar que "és impossible que Renfe anés tant malament si ho gestionéssim nosaltres", i ha reconegut que " a mi el que em sap greu que Montilla és digui José, s'hauria d'haver canviat el nom".

Comunicat enviat per la PDE a ebrencs.


Plataforma en Defensa de l'Ebre

Us fem arribar aquest comunicat fet per Josep Sabaté , membre de la PDE que va patir una acusació que sempre hem pensat que ha estat injusta i falsa. Realment, les coses s'han posat al seu lloc.

Fem arribar el nostre reconeixement a Josep i la mes entranyable felicitació a la seva familia i els seus amics i amiques que sempre l'han recolçat.

La lluita per la defensa del Riu i del territori es veu engrandida per la participació de persones que com Josep demostren una capacitat enorme d'estima i dedicació per un futur millor per a les Terres de l'Ebre.

Josep Sabaté absolt !


el dia 28 de febrer es va saber que Josep Sabaté , membre de Jóvens en Defensa de l'Ebre i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre , acusat d'agredir l'exdelegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre Francesc Sancho, ha estat absolt de tots els càrrecs.

Josep va ser acusat d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat i d'una falta de lesions per la qual cosa li demanaven dos anys i sis mesos de presó. En el judici que va celebrar-se el 22 de gener de 2004 van demanar 540 euros de multa per ser " autor responsable d'una falta de respecte i consideració deguda a l'autoritat" i com autor "d'una falta de lesions", sentència que es va recòrrer.

Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i des de Jovens vam entendre aquest judici contra Josep Sabaté com un intent de criminalitzar i escarmentar el moviment antitransvasista i en especial els jovens.

Avui , desprès de gairebe cinc anys d'aquell 11 de Juliol de 2002, podem assegurar que no hem fet ni un pas enrera. Josep ha estat absolt i continuem lluitant amb il.lusió, defensant el Riu i el territori alhora que ens solidaritzem amb totes les persones que per la seva lluita pateixen repressió.

Lo Riu és vida !

Ni un pas enrera

Josep Sabaté