h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: mayo 2013

La comedianta tortosina

6.5.13

LA DIADA DE SANT JORDI


Què ho farà que una llegenda pagana, de la que ja es té constància fa tres mil anys abans de Crist, haigue arribat fins al segle XXI amb tanta força?

Això mateix me preguntava mentre armada amb lo meu boli, una camisa fineta i un somriure d’orella a orella, m’afanyava a arribar a la primera llibreria per a firmar la segona edició del meu llibre: ELLES. Havia esmorzat bé, contundentment, pos ja no era novençana. Sabia que seria un dia dur, un no parar amunt i avall, anant de bòlit de llibreria en llibreria per a firmar dedicatòries i trobar-te amb altres escriptors, alguns coneguts, i altres per conèixer.

Lo dia acompanyava, i tot i que l’airet era més aviat gelat, lo sol ja lluïa amb tota la seua intensitat. Les ulleres de sol, una cadira... i a començar! Tortosa responia, com sempre, a la crida, com també ho feien les altres poblacions de Catalunya. A mida que el sol anava rostint les pells encara blanques de l’hivern, los carrers s’anaven farcint de remenadors de llibres, fins quedar plens com un ou. Les matutines excursions escolars van dixar pas als que aprofitant l’hora de dinar ja donaven una primera repassada a les parades. I així va passar el dia volant: la gent remenant llibres, estelades penjant dels balcons, els enamorats regalant-se roses, llibreteres nervioses i exhaustes, salutacions amb amics, coneixences amb lectors, converses substancioses... Si fa o no fa, com l’any passat.

Des del segle XV que Catalunya celebra el dia dels enamorats lo 23 d’abril, amb la costum de que el xic regale una rosa roja, com la sang del drac que matà Sant Jordi, a la seua estimada. Lo dia del llibre, vindria més tard, a principis del segle XX, ja que el 23 d’abril coincidia amb l’enterrament de Cervantes, la mort de Shakespeare, i més tard, la de Josep Pla. Va tindre tant d’èxit que la UNESCO al 1995 va declarar lo 23 d’abril dia internacional del llibre.

Diuen que els forasters, la primera vegada que venen a vore la festa, queden tan impressionats, que sempre procuren tornar cada any per repetir-ho. I és que el nostre país, la nostra gent, ha sabut donar a la diada de Sant Jordi, un reconeixement internacional que mos avala fins a l’últim racó del món, i mos aplana el camí cap a la nostra pròpia llibertat. Una festa que exporta cultura, alegria primaveral, orgull de ser qui som, amor, i sobretot esperança d’un poble, que fins i tot davant de l’adversitat, sap sortir al carrer i amb un somriure, xalar i contagiar alegria als demés.

Que no mos conten sòries.
Maig de 2013
Núria Menasanch i Martí