h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: noviembre 2013

La comedianta tortosina

12.11.13

COL·LOQUIS, NO TAN INSIGNES, DE LA CIUTAT DE TORTOSA

― Xeic! Bon dia sinyor Cinto! A on va vostè tan content i amb tantes presses?

― Tant se’m nota, sinyor Maso? És que esta nit passada he tingut una idea que ha sigut com una revelació; i que si la sé portar bé, me pot proporcionar més quartos que els de la Grossa de Nadal.

― Guai..., aspere home, aspere un momentet! ―li diu lo Sr. Maso quan lo Sr. Cinto fa intenció de marxar― Se pot saber quina idea és esta, que el fa estar tan nyerviós i que el no pot dixar parlar ni un ratet amb lo seu amic?

― És que em tancaran l’oficina de patents i marques, l’OEPM, i tinc temor que algú se m’adelante i em passe al davant. Puc confiar amb vostè, sinyor Maso?

― Pos, que no ho sap que sí, home de Déu? Conte’m, conte’m, què és lo que l’amoïna?

― No és cap sorieria, no... com ja li hai dit, me pot fer ric. Però fem una mica d’història. Vostè ja sap que hi ha hagut un unionista de Castelló, que ha anat a l’OEPM i ha patentat l’estelada. La bandera esta que des de fa temps vostè, com jo, podem vore penjada per molts dels balcons de Tortosa, no?

― Um..., sí..., pero no sé a on vol nar a parar... ara no’l pesco...

― No sé si sabrà que este empresari pensa fer-se d’or cobrant permisos per utilitzar l’estelada. ―lo sinyor Cinto baixa la veu mentre mira al seu voltant per si hi ha algú escoltant. No passa ningú...― De fet, diu que ha arribat a tindre ofertes de sis ceros!

― Ah, sí? Això no ho sabia, veus?

― Pos sí. I per a més INRI diu que ja no podrem penjar ni utilitzar cap més estelada sense el seu permís.

― No sé a on vol nar a parar, sinyor Cinto, la veritat...

― Sí, home, sí. Pense, pense. A on li hai dit que em dirigia? A L’oficina de patents, no?

Vaig a registrar al meu nom unes quantes coses.

Lo Sr. Maso fa cara de sorpresa, però no diu res. Se nota que el seu interlocutor ja està embalat i que, sense demanar-li, continuarà explicant-li les seues intencions:

― La primera cosa que registraré sirà la roda. Imagines si en faré de diners amb este invent! Qui no utilitza la roda avui en dia? Me faré ric! Una vegada ja tingue diners, ja em dedicaré a patentar altres coses que no vulgue que s’utilitzen sense lo meu permís. L’escut, este, que utilitza l’ajuntament de Tortosa, amb la corona reial i les palmes sirà el primer. Com he sabut que no està registrat, lo registraré jo, i ningú, ni l’ajuntament, lo podrà utilitzar sense el meu permís. I es poden asperar sentats! perquè com ja tindré molts diners del registre de la roda... I com l’altre dia se’m va menejar el llit de casa, la següent cosa que penso registrar són los terratrèmols, sinyor Maso, que a mi, com a vostè, mos agradaria poguer dormir tranquils per les nits!!!

Per Núria Menasanch i Martí





AGRAÏMENT DES DE LES TERRES DE L’EBRE

Jo hi vaig ser-hi, sí, jo i tota la meua família. Carregats d’estelades i amb crits d’independència, vam anar al tram 92, on vam fer Via, agafats de les mans en senyal de germanor. No hi cabia ni una agulla. Què puc dir? Què puc transmetre? Principalment, agraïment. Agraïment als organitzadors, i sobretot, als col•laboradors. La Sra. Carme Campos i Gilabert va ser la nostra responsable de tram. Ella es va encarregar de guiar-mos, d’animar-mos, i d’organitzar-mos correctament. Una festa familiar que va tindre el suport del poble del Perelló, que durant tot lo dia va estar organitzant actes i acollint a la molta gent que havia vingut de fora. Paelles populars, actes commemoratius recordant als màrtirs caiguts de les nostres terres, tot això amerat sempre amb un somriure a la boca i amb l’amabilitat que distingís als ebrencs. Agraïment a la gent de Lleida, que, alguns fent més de 300 kilòmetres, van baixar fins aquí per a omplir lo nostre tram de Via, tan extens i tan poc poblat demogràficament. Agraïment a la gent de la capital de Catalunya, que es va bolcar a les nostres terres, col•lapsant, durant bona part del matí les vies de comunicació. Tota esta gent que van vindre amb les seues famílies, no tan sols van vindre amb un somriure a la boca, sinó que van vindre sabedors de la importància que tenia arribar fins al riu Sènia, ja que natros, amb tanta extensió de terreny i tan poc poblat demogràficament, ho teníem magre per a omplir-ho tot. Aquí es va demostrar com per a Catalunya i la seua capital som d’importants, i com, en un futur no molt llunyà, quan siguem un país lliure, podrem avançar amb el seu suport incondicional. Les Terres de l’Ebre forment part de Catalunya, com lo cor, una mà, o un braç forma part d’una mateixa persona. Si aquesta persona vol avançar, ho farà tota ella, sense deixar-se cap de les seues parts pel camí. Si algú en tenia dubtes, estos, lo dia de la diada, van desaparèixer com lo fum es desfà a l’aire. Lo Sr. Alcalde de Tortosa potser hauria de dixar d’intentar sortir als mitjans cridant independència i passar a dotar de contingut les seus paraules, fent que Tortosa no quede a la coa d’un moviment que ja no té aturador. Quina consulta a fet Tortosa als seus conciutadans emulant molts de pobles del voltant? Com és que no fa res per canviar un escut que no mos representa i mos lliga a una corona desacreditada i corrupta? Com és que està desmantellant les festes majors de la Cinta? És normal que en plenes festes majors lo meu carrer, per exemple, romangués tots los dies completament a fosques i haguéssem d’anar a paupentes? És normal que el dissabte a la nit, Tortosa done una imatge tan pobra a la gent que ve de fora a vore-mos? Unes festes que commemoraven los 150 anys del reconeixement de la Verge de la Cinta com la nostra patrona, no es mereixen el tractament que des de l’ajuntament a través de la seua regidoria de festes a continuat fent de les nostres festes majors. Solucions: Renteu-li la cara a la ciutat i doneu-li llum, canvieu símbols, com l’escut de la ciutat, que no mos representen, noms de carrers i places com la d’Espanya, com han fet los pobles del voltant, pengeu estelades dels balcons, i en lloc de sentir-vos ofesos per qüestions que tan sols veeu vosaltres, sentiu-vos agraïts a un país, que mos ha fet costat, i que mos considera una part molt important seua. Així, tots junts, en germanor, avançarem cap a la llibertat! Núria Menasanch i Martí