h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: enero 2013

La comedianta tortosina

11.1.13

SOLIDARITAT EBRENCA I APROFITATS: Agraïment i indignació.

La nostra vegueria, no reconeguda legalment, se distingeix de la resta del país pel seu alt grau de solidaritat envers los més desafavorits. Actes solidaris per a la gent de l’Aldea, cadenes solidàries per a donar-mos la mà, etc. Una bona mostra la vam tindre el passat desembre en la gran recapta d’aliments. Gràcies a la meravellosa organització de Càritas i a la col•laboració dels ciutadans ebrencs, se va més que triplicar el volum d’aliments aconseguits l’any passat. I és que lo de la gana remou consciències i porta records dolorosos d’una postguerra de la qual encara molts se’n recorden. Als nostres grans no cal que ningú els hi explique lo què és passar gana, lo mal de panxa, i lo traure menjar fins i tot de davall de les pedres. Feia goig vore gent de tota classe social col•laborant, en lo que podia, en funció de les seues possibilitats. Un paquet d’arròs o unes llaunes de sardines, fesols o llenties, tot era donat amb un somriure a la boca. I ho haig de dir: hi havia gent que no es veia precisament sobrada de diners, sinó més bé tot lo contrari. Esta lliçó, que molts pares van saber donar als seus fills, que miraven en uns ullets oberts i sorpresos, sabent que estaven fent el bé, esta lliçó, no l’han après en cap moment molts dels nostres polítics. Què ha passat amb l’hospital de Mora? Cóm se justifica que en plenes retallades els diners per a sanitat haiguen estat desviats per a la Fira de Reus? Per què continuem sense tindre la vegueria de les Terres de l’Ebre per molt que no vulguen des de Madrid? Per què continuem enviant als nostres fills en trens del tercer món, sense horaris, i en condicions vexatòries, cap a Barcelona? Ells allà dalt de la trona, agafen diners dels aturats per a comprar-se mobles i pagar la menjadora del partit. Dirigents de partits que es diuen catòlics i que tenen la barra de insultar-nos tractant-mos de tontos al volguer-mos fer creure les seues mentides. Lo senyor Duran i Lleida, màxim responsable d’Unió democràtica, diu que li apareixien mobles per casa com a rovellons i que no sap que els han pagat en diners dels aturats. També diu, que es sacrifica pel bé del país, no dimitint. Ara ja entenc la seua oposició visceral al procés d’independència de Catalunya! Ara ja entenc que històrics del seu partit com Vila d’Abadal estripen lo carnet, al vore l’unionisme i los pals a les rodes que Duran i Lleida fica al procés independentista! Una sentència que baixa de 7 anys de presó a menys de 2, una cosa que no s’havia vist mai de la vida, ha de tindre per part del govern espanyol algunes promeses fetes per este senyor. Com dirien per aquí, lo tenen ben agarrat per allí on no sona... Jo demanaria als representants d’Unió a les nostre terres, gent que em consta que van de bona fe, que siguen fidels als seus principis, i no donen lo seu consentiment a que tota esta colla de vividors continuen robant i mantenint lo poder a costa dels més necessitats.

NÚRIA MENASANCH I MARTÍ

Febrer de 2013.