h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: diciembre 2007

La comedianta tortosina

19.12.07

FINLÀNDIA I EL PAÍS DE LES MERAVELLES.



Primera quinzena de desembre. Que no mos conten sòries. Publicat a les revista ESTEL.

Avui els proposo un joc. Tots coneixent ja el clàssic: buscar les vuit diferències. Lo meu joc anirà per aquí. Els proposo buscar les semblances i fins i tot, buscar LA semblança. Qui en trobe tan sols una, té premi.
Lo model que els exposaré és lo model d’educació finlandès. Model que està el primer de bon tros dins de l’informe PISA, del qual hem sortit tan mal parats. Dins del rànquing Espanya està a la coa i Catalunya a la coa d’Espanya. Si en troben una se podran considerar afortunats. Volen jugar?


MODEL FINLANDÈS


  • Mestre, pedra angular de l’ensenyament. Els mestres estan molt ben formats. Tenen una carrera que dura sis anys i se’ls hi exigeix saber idiomes. Alt prestigi social. Tan sols estudien per a mestre los millors. Los mestres estan molt incentivats.

  • Alta inversió en educació. Elevat percentatge del PIB destinat a l’educació. L’Estat posa molt diners per a la despesa educativa. Ha entès que s’ha d’invertir en capital humà.

  • Més del 90% de l’educació és pública. La privada és completament anecdòtica però també és gratuïta.

  • Gratuïtat complerta. Material escolar, llibres, transport, menjador...etc. Tot absolutament de bades. Hi ha gratuïtat fins a la universitat, a la qual arriben més del 70%.

  • Mitja de 15 alumnes per aula a secundària. 300 alumnes per centre.

  • Autonomia de centres. Que no serveix per a fiscalitzar, sinó per a incentivar.

  • Absència d’immigració.

  • Cultura familiar de l’esforç. Religió luterana.

  • Compatibilitat vida familiar i laboral. Relació constant escola-família. Participació de les famílies en les decisions escolars.

  • Se llegeix molt i es gasta poca tele, plays...etc. Les biblioteques sempre estan plenes i n’hi ha una bona xarxa.

  • Equitat entre tots els alumnes. No s’incentiva la competitivitat individual. Els alumnes s’ajuden uns als altres. No deixen que ningú es quedi ressagat.

  • Temps diari dedicat als deures. ½ hora diària! Els acaben i encara els sobra temps.

  • Fracàs escolar del 0’4 %. De fet l’han ficat per ficar alguna cosa.

    Per Núria Menasanch i Martí

18.12.07

Silvestre Hernandez guanya el premi Leandre Colomer de novel·la històrica en català d'Òmnium



notícies llibres ebrencs
L'escriptor de Vall-de-roures, Silvestre Hernández va rebre, el passat divendres 14 de desembre a Reus, el 7è Premi Leandre Colomer que dona Òmnium Cultural en la 56a Nit de Santa Llúcia · Festa de les lletres catalanes per l'obra " El manuscrit de Wadi al-Abmar". L'obra està ubicada l'any 1071, en plena dominació àrab de la Marca Superior i ambientada al Matarranya, Alcanyís i l'antiga ruta que portava a Santiago de Compostela des de Barbastre i Jaca.
Silvestre Hernández Carné, és Psicòleg i Sociòleg i exerceix de professor i director de secundària. Ha guanyat premis en llengua castellana com el II Premi internacional de novel·la "Emilio Alarcos Llorach" l'any 2002 amb la novela "Las tres flores de lys", i en llengua catalana com el XIII Premi Ciutat de Badalona i el XVII Premi Països Catalans-Solstici d'estiu amb "Àigües tèrboles". A més és un gran col·laborador en diversos temes culturals a la comarca del Matarranya i Baix Cinca, així com articulista en diversos diaris i revistes de la província de Terol. Des dels inicis ha col·laborar i a participat en diverses edicions de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs presentant algún dels seus llibres.
El premi Leandre Colomer cerca novel·les originals i inèdites en català, basades en fets reals de la Història de Catalunya. Caldrà que les obres respectin l’essència de la Història de Catalunya i, per tant, no podran contradir els coneixements actuals sobre el temps i les circumstàncies que recreïn. La dotació del premi és de 1.500 euros, en concepte d’avançament de drets d’autor. El jurat està format per Ignasi Aragay, Borja de Riquer, Josep Colomer, el guanyador de la convocatòria anterior i un membre de Viena Edicions.
La Nit de Santa Llúcia es remunta l’any 1951, quan Josep Maria Cruzet, responsable de l’Editorial Selecta i fundador de la llibreria Catalònia, amb la col·laboració dels editors Aymà, van posar en marxa un certamen literari. La jornada anava més enllà dels dos premis que es lliuraven en aquella època a Catalunya: el Nadal i el Ciudad de Barcelona, tots dos per a obres en castellà. El premi més important que es dona en aquesta vetllada és el Premi Sant Jordi amb una dotació enguany de 60.000€.

ERC amaga les 700 signatures a favor de Lluís Aragonès


La direcció d'Esquerra a Tarragona ha decidit no fer públiques les 700 signatures que suposadament va recollir en favor del candidat oficial a encapçalar la llista a les generals, Lluís Aragonès, que finalment va ser l'elegit per la direcció nacional del partit. El candidat crític, Jaume Renyer, es queixa en una entrada al seu bloc del president del Parlament, Ernest Benach: "Finalment, pel que fa a les suposades 700 signatures del manifest "Ja n'hi ha prou", em diu Josep Andreu que Ernest Benach ha defensat que no es facin públiques apel·lant al dret a la intimitat dels firmants. O sigui, serveixen per aparèixer a la premsa atacant-me a mi i com a cohartada per a que l'Executiu posi a Lluís Aragonès com a primer de llista, però no poden contrastar-se públicament". Renyer anuncia també que "en els propers dies iniciaré els tràmits necessàris per a dirigir-me a Ernest Benach i Lluís Aragonès per conèixer directament el seu capteniment sobre aquesta assumpte i, en tant que afectat directament per l'ús que s'ha fet d'aquest manifest, conèixer la veracitat i la identitat de les signatures".

15.12.07

CAROD JUSTIFICA EL BETO A LÓPEZ BOFILL PER XENÒFOB

Com ja me va dir fa un temps Anna Simó, lo procès assembleari dins d'ERC té els dies comptats. Després de que els obliguessen (a la direcció) a canviar aquell ridícul SÍ crític i aquell penós Nul Polític.
La cúpula del partit ha segrestat lo vot independentista i ha obligat a la bona gent que encara creu en Catalunya a pactar amb l'esquerra més espanyolista dels últims temps.
Fa un temps Roquet de Deltebre m’enviava el següent comentari :

a l'igual que la ultra-dreta (la razon, abcm ...), e-bruticies utiliza la demagògia per difamar contra ERC, que pel que sembla li molesta, igual que tu com a ex-militant (crec).
la militància tarda 3 mesos en fer-se efectiva, i el senyor lòpez-bofill (al qual admiro i he llegit alguns dels seus assajos) no la tenia activa al moment del congrés.Diria que a hores d'ara ja tindrà el seu carnet disponible.
per altra banda el senyor pinyol, com a ex-militant tindrà més problemes en tornar a entrar.
12:42 PM

Notícia publicada a e-notícies després d'este comentari de Roquet:

SEGONS 'EL PERIÓDICO'
Carod justifica el veto a López Bofill per "xenòfob"
El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, no permetrà, "mentre sigui president", l'ingrés a ERC d'Hèctor López Bofill, com a conseqüència d'un article que l'escriptor va publicar al diari 'Avui' el passat 24 de setembre, segons publica 'El Periódico' en el seu apartat 'BCN Confidencial'. Carod creu que l'esmentat article de Bofill, titulat 'Premiar el Gueto', era de caràcter "xenòfob", ja que criticava la immigració que va arribar a Catalunya als anys 60 des de diferents punts de l'Estat. En aquest article, Bofill atacava "la bossa de la immigració espanyola no assimilada", en la figura del "més il·lustre representant del gran gueto, el Molt Honorable José Montilla". "A Catalunya ens hem dedicat a premiar la no integració i, en concret, hem premiat una persona d'un perfil formatiu molt baix en comparació amb els mateixos nouvinguts", lamentava Bofill, a més de retreure que "entre tots hem tolerat i fomentat la pervivència del gran gueto" i denunciar que la Corpo està "infestada de referents espanyols".L'article de l'escriptor s'iniciava tot afirmant que "a diferència de la majoria de països europeus, la inquietud que genera la nova immigració entre nosaltres no ve tant perquè d'aquí a un parell de generacions els xinesos de l'Arc de Triomf continuïn parlant només en xinès sinó perquè ho facin en castellà. No cal dir que, si la imminència d'aquest risc es percep amb tanta intensitat, això té la seva causa en el quadre sociològic anterior: el d'una immigració massiva d'arrel espanyola que en gran part s'ha mantingut en un horitzó mental aliè al país. Els problemes de desintegració social que deriven dels petits guetos de la nova immigració amenacen els fluxos de continuïtat de la cultura catalana, perquè entre tots hem tolerat i fomentat la pervivència del gran gueto: la dels fills i els néts de la immigració atiada durant el franquisme que, amb certs matisos, viuen a les ciutats catalanes com si visquessin a Leganés o a Dos Hermanas"."Tot i que després ens diuen que no som respectuosos amb el pluralisme, vet aquí que tota la política catalana per acció o per omissió gira al voltant d'aquest col·lectiu. Per acció, perquè els complexos de l'esquerra catalana, parapetats en sofisticades construccions intel·lectuals com l'independentisme no nacionalista i el catalanisme sense patriotisme, han catapultat a la presidència de la Generalitat el més il·lustre representant del gran gueto, el Molt Honorable José Montilla, que de tant en tant es permet la gosadia d'afirmar que la qüestió de la identitat és allò que llasta el progrés del país. Però la bossa de la immigració espanyola no assimilada també domina la política catalana en allò que no es fa. El pacte entre forces nacionals (encara majoritàries al Parlament de Catalunya) que propulsin un procés d'autodeterminació es retarda ad calendas graecas (o com a mínim fins al 2014) per por que es dinamiti la tan venerada cohesió social. Se suposa que davant la imminència d'un gest democràtic com el d'un referèndum de sobirania les masses del Baix Llobregat s'aixecaran en defensa de la nació espanyola i rebentaran la pau civil instaurada des de la Transició (o hauríem de dir des de la fi de la Guerra Civil), un escenari preocupant, sobretot perquè el primers que el posen per davant de tota acció política són l'independentisme governamental. ¿No seria més aviat tasca de Montilla, d'Iceta o de Manuela de Madre demostrar-nos que la coherència amb els seus discursos no nacionalistes reclama que s'abstinguin d'omplir estadis brandant banderes espanyoles quan decidim independitzar-nos?", afegir Bofill.Hèctor López Bofill també recordava que "de moment, com assenyala el professor Joan Ramon Resina en un recent article publicat a Criteri -cosa que pot corroborar aquest cronista amb tota la legitimitat que li proporciona la condició d'anomenar-se López, que, sigui dit de passada, el fa immune a tota acusació de nacionalisme ètnic-, hem elevat a la màxima institució del país un immigrant que ha fet carrera política com a immigrant i que mai abans del seu accés a la presidència havia mostrat cap mena d'inclinació a participar del rerefons cultural i lingüístic que defineix la nostra consciència col·lectiva. Com remarca Resina, Madeleine Albright, Henry Alfred Kissinger o Arnold Schwarzenegger han ocupat o ocupen càrrecs rellevants a les administracions americanes malgrat haver nascut com a ciutadans d'altres nacionalitats, però han accedit a les respectives institucions a causa de la seva profunda implicació en l'univers cultural i patriòtic americà en el qual han excel·lit. Entretant, a Catalunya ens hem dedicat a premiar la no integració i, en concret, hem premiat una persona d'un perfil formatiu molt baix en comparació amb els mateixos nouvinguts".Finalment, l'escriptor reconeixia que "és clar que d'això en són responsables diversos agents del catalanisme amb tota la seva pilota de complexos, de falsos progressismes, de grans cabrioles ideològiques amb què encobrir l'absència de fermesa i d'autoritat que ha de revestir el poder. Des del mateix sector catalanista del PSC s'han dedicat durant més de vint anys al funambulisme polític amb artefactes incomprensibles com provar de convertir al federalisme una societat profundament mononacional com l'espanyola i encara avui el president Maragall es llança a predicar la fantasia del Partit Demòcrata com un il·luminat a mig camí entre Ramon Llull i el rei Lear arrossegant els parracs dels seus discursos utòpics per tot Europa i passant el platet entre la classe empresarial autòctona. Com que no arreglem Espanya, ni superem la nostra situació de dominació nacional, la vanitat sense límits ens porta a pensar que encara arreglarem el continent i el món. Però vet aquí que al PSC i a la plaça Sant Jaume han acabat manant els menys federals, els menys cosmopolites, els que promouen una Corporació Catalana de Ràdio i Televisió infestada de referents espanyols, i els que entenen que per ser catalanista no cal ni que es consideri que Catalunya és una nació. "Però el més greu és que aquesta ha estat la realitat avalada i legitimada per l'independentisme no nacionalista, per una direcció d'ERC encara tenallada per aquest temor propi del comunisme hegemònic durant el tardofranquisme de no ser prou d'esquerres si no es pacta amb l'obrerisme espanyol, que ara es dedica a proposar grans salts endavant incompatibles amb un acord de govern nacionalment de mínims. ¿Assumirà Montilla que els propers anys es traci el full de ruta cap a la sobirania? Mentre esperem el moment d'impulsar el gest secessionista, l'evaporació de la nació potser ja haurà entrat en una fase tan accelerada que no quedarà res per decidir", sentenciava Bofill.(Llegir l'article de Bofill)

14.12.07

Presentació del llibre sobre el Centenari de l'Observatori de l'Ebre


presentacions
Observatori de l'Ebre. El passat dimarts 11 de desembre a les 12:30 hores va tindre lloc a la Biblioteca de l'Observatori de l'Ebre la presentació de llibre "Observatori de l'Ebre. Un segle d'història (1904-2004)", obra de Manuel García Doncel, professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Antoni Roca Rossell, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquest llibre, editat per commemorar el Centenari de l’Observatori de l’Ebre, il·lustra els cent anys d'història d’una Institució poc comú al nostre país per com va ser concebuda, per la peculiaritat i l’abast de les seves línies de treball i per la seva dilatada trajectòria científica. Els autors han estructurat les 310 pàgines del llibre en diferents etapes, definides segons l’obra de cadascun dels científics que han dirigit la Institució. L’edició, amb 1000 exemplars escrits en català i 500 en castellà, ha estat possible gràcies als ajuts concedits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, i la Província Tarraconense de la Companyia de Jesús.
A més dels autors, a l'acte de presentació hi seran presents la Presidenta del Patronat i Rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas, el President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i el Director de l'Observatori de l'Ebre, Joan Miquel Torta.

13.12.07

PSC SE PLANTEJA UNA ALTRA VOLTA TRENCAR AMB ERC.

NOTÍCA PUBLICADA A E-NOTÍCIES

I ELECCIONS ANTICIPADES
Sectors del PSC demanen a Montilla trencar amb ERC

Sectors del PSC reclamen a José Montilla trencar amb Esquerra, fet que suposaria la ruptura del Govern tripartit català i la convocatòria d'eleccions anticipades, les quals coincidirien amb les legislatives del 9 de març, segons informa elconfidencial.com. En la notícia es comenta que, en aquests sectors s'opina que ERC està travessant una crisi interna i té la perspectiva de no treure bons resultats. Segons les enquestes de què disposen els republicans, perden, fins i tot, el grup parlamentari, motiu pel qual necessiten marcar paquet davant el seu electorat.S'afegeix, segons les mateixes fonts socialistes, que "les tibants relacions de Josep-Lluís Carod-Rovira amb Joan Puigcercós afecten el propi funcionament del Govern. Quan Montilla va formar el seu gabinet, Puigcercós va mantenir un dur pols contra la llei del govern, perquè s'oposava a què Carod fos vicepresident". I també es precisa que el malestar dintre del PSC ja ha estat traslladat a Montilla.La notícia ha estat comentad ja als passadissos del Parlament. El president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Albert Rivera, ha valorat la noticia com que “l’arribada de l’efecte Ciutadans a l’Executiva del PSC perquè les bases i els votants d’aquest partit no estan d’acord ni poden estar d’acord amb que es governi amb els independentistes”. Per això, Rivera ha considerat que “al PSC estan nerviosos”. Rivera també ha recordat que “nosaltres ja havíem vaticinat aquest fet, perquè el tripartit anterior –que tampoc va poder esgotar la legislatura- ha demostrat que és impossible governar amb independentistes”. I ha lamentat que “Montilla es plantegi una ‘cacicada’ estil Chaves a Andalusia per aconseguir uns resultats aritmèticament bons en ajuntar les Eleccions Autonòmiques a les Generals”. Per a Rivera “les sortides de to i les deslleialtats contínues d’ERC són la causa del profund malestar del PSC”. I ha recordat que en poc més d’un any “ERC ha posat a subhasta pública la presidència de la Generalitat i s’ha desmarcat del PSC tant en la manifestació del passat 1 de desembre pel Dret a Decidir com en la reprovació de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez Cascos”.

11.12.07

ANIVERSARIS I REPRESENTACIONS NADALENQUES


Demà és l'aniversari del meu xiquet. Lluís, farà ja sis anys. Per primera vegada li hem preparat una gran festa d'aniversari a on aniran tots los seus amiguets. Lo dissabte dia 15 justament a les set de la tarda, Lluís té una representació de teatre a on farà d'home de poble.

No podré anar a la manifestació de les plataformes però tot i així encoratjo a tots los que sí que hi puguen anar a fer-ho, justament per a defensar això, al nostre poble, que ha estat agredit reiteradament. JA N'HI HA PROU!!

Nou lloc web de l'escriptora Estrella Ramon

Conec a Estrella des de fa molts anys. Vam coincidir a la universitat estudiant psicologia. Aprofito per a encoratjar-la en la seua gran i difícil tasca d'incentivar la lectura infantil.

notícies llibre ebrencs:
L'escriptora tortosina Estrella Ramon estrena nou lloc web, el qual podreu veure clicant el següent vincle http://www.estrellaramon.com/. El lloc web el podrem trobar tant el català com en castellà, per satisfer tots els lectors i públics que l'Estrella té per tot l'Estat. Amb un disseny molt bo, sencill, pràctic i elegant, ens informa d'entrada amb tres elements: una presentació molt acurada i que farà que aquells que no la coneguin vegin tal com és ella, i per aquells que ja la segueixen, dona detalls que fins ara no sabiem. En segon lloc la part més important, el seus llibres. Aquesta vegada, en la pàgina web anterior no ho feina tant, es poden veure les tapes dels seus llibres amb les explicacions de cadascún d'ells, mides, editorial, etc. Molt complerta. Com l'Estrella en gran mesura fa contes per a xiquets, l'element imatge és molt important alhora de després trobar el llibre a les llibreries. I el tercer element, que es c lau en qualsevol pàgina web d'un escriptor i que no tots possen, és la manera de poder contactar amb ella. Tot explicat amb una gràcia i claretat excel·lent, m'atreviria a dir molt de l'Estrella.
Per acabar, la web ens deixa una sorpresa en l'aparat de llibres i que a tots ens fa molt contents. Tots aquells que vulgueu saber-la haureu de visitar-la....

NO HI HAURÀ UN CONGRÉS REGIONAL

notícia publicada a E-notices
Esquerra relega Jaume Renyer de segon per Tarragona

L'Executiva nacional d'ERC ha aprovat, aquest dilluns, les candidatures a les eleccions al Congrés de mes de març i la de Tarragona estarà encapçalada per l'actual senador i president del partit al camp de Tarragona, Lluís Aragonès. Les llistes seran ratificades al Consell Nacional d'Esquerra a Bellpuig. Jaume Renyer, crític amb la direcció d'ERC serà finalment número dos de la candidatura tarragonina, per darrere d'Aragonès i de difícil consecució. Renyer va guanyar les eleccions primàries a candidat pel Tarragonès davant la regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell i ha reclamat la celebració d'un congrés regional d'ERC al Camp de Tarragona perquè els militants poguessin escollir entre ell i Lluís Aragonès com a cap de llista. El portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha deixat clar aquest dilluns que si aquest congrés es fa serà després del Consell Nacional d'Esquerra i que no tindrà cap incidència en l'elecció del cap de llista per Tarragona, ja que el procés d'elecció dels candidats correspon a la comissió electoral, tal i com marquen els estatuts.

10.12.07

NIT DE STA LLÚCIA A REUS


Gabriel Ferrater, eix vertebrador de la Nit de Santa Llúcia 2007 29/11/07 (Redacció ÒC)
Aquest matí s’ha presentat la 57a edició de la Nit de Santa Llúcia en una doble roda de premsa a Barcelona i a Reus, on se celebra l’edició d’enguany. Ferran Madico, director artístic de la Nit de Santa Llúcia; Albert Pèlach, director general d'Enciclopèdia Catalana; Isidor Cònsul, editor de Proa; Empar Pont, regidora de cultura de l'Ajuntament de Reus i Jordi Porta, president d'Òmnium, han desvetllat les característiques de la trobada d’enguany, que estarà dedicada a la figura de Gabriel Ferrater.
La Festa Literària se celebrarà el divendres 14 de desembre al Palau de Fires i Congressos de Reus.
La trobada intentarà fer un recorregut invers per la vivència del poeta reusenc Gabriel Ferrater, des del seu voluntari final fins al seus orígens. Una producció i un disseny d’Elsinor, sota la direcció artística de Ferran Madico i amb l’ajut d’un grup de ballarins i actors dirigits per Miquel Àngel Fernández. Montse Lluçà presentarà l’acte i es preveu també la participació del músic Lluís Gavaldà, que ha composat un tema especial dedicat a Ferrater, i l’actuació de Vicky Peña i Jordi Camell, que ens acostaran a un dels mites del poeta: el dramaturg alemany Bertolt Brecht. A part dels tradicionals premis literaris, en l’edició d’enguany i aprofitant la celebració de l’acte a la capital del Baix Camp, també es lliurarà el Premi Joaquim Bartrina de teatre, un dels Premis Reus més representatius.

6.12.07

JOEL JOAN DIU QUE L'EXÈRCIT NO TÉ TANCS PER ENVAIR-NOS

Art. publicat a e-notícies

"UNA COLLA D'EQUATORIANS"
Joel Joan diu que l'Exèrcit no té "tancs per envair-nos"

L'actor, productor i director, Joel Joan, ha visitat 'El Club' de TV3, on ha confessat "sentir por" de l'article 8 de la Constitució. "Em fot por l'article 8 de la Constitució: un article que diu que si no vull ser espanyol m'enviaran un 'tanque', que a més no tenen i l'han de llogar a Alemanya, perquè no en tenen". Preguntat per Albert Om sobre si ja s'havia informat sobre la qüestió, l'actor ha dit que l'Exercit "seu tenir tancs, però es veu que els B-12 per fer una guerra els han de llogar". Joel Joan també ha ironitzat, entre rialles, sobre la composició de l'Exercit espanyol, en afirmar que serien "una colla d'equatorians i colombians envaint-nos"D'altra banda, l'actor ha aprofitat per replicar també les declaracions del portaveu del PSC, Joan Ferran, que demanava arrencar la "crosta nacionalista" de TV3. Joel Joan ha afirmat que "Joan Ferran pixa fora de test, però molt". Per a l'actor català, que el portaveu del PSC "es fiqui amb gent com l'Antoni Bassas, que ha demostrat una professionalitat extraordinària en tot el que fa, o amb el Miquel Calzada, que són líders d'audiència" suposa estar "insultant 900 mil catalans, perquè els hi diu que són crosta nacionalista". "Les paraules estan pervertides de tal manera que tots piquem quan aquest senyor vol que piquem", ha afegit.D'altra banda, Joel Joan ha assegurat que "conec gent del PP que s'està fent independentista", en veure "un país espoliat i sense cap possibilitat de progrés". L'actor ha deixat clar també que "mai de la vida faria política en un partit polític", tot i reconèixer que "els mítings sí que m'agraden, però ja s'han perdut, perquè els polítics estan molt pendents de quan connecta la televisió".Pel que fa a la seva sèrie, 'Porca Misèria', Joel Joan ha dit que "té un marc nacional que és el dels Països Catalans" i que aquest marc nacional "és el poiciionament polític de la sèrie", tot i remarcar també que "en cap moment pretén ser una sèrie independentista". "El que sí té clar és quin és el seu país i quins són els seus paràmetres".Joel Joan també ha acceptat que "molta gent deixa de venir a veure'm al teatre pel meu posicionament polític perquè deixo de caure-li bé". En aquest sentit ha comparat la seva situació a la de Susan Sarandon i Tim Robbins als EUA, ja que "són molt crítics amb Bush i es mullen molt pels drets dels seus ciutadans". "No crec que mai em vagi malament per motius polítics, perquè som gent civilitzada i som molt més democràtics del que ens volen fer veure".(Veure declaracions de Joel Joan)

FEM BOTIFARRA AL GAS!


ESGOTAT LO PROJECTE DE NAVEGABILITAT DE L'EBRE


Pos sí. Jo també ho crec. Ja es van gastar un munt de diners (que no sé qui els va cobrar) per fer navegable el riu i mira l'èxit que ha tingut. Ara passarà tres quarts del mateix.


Article publicat a l'Avui + A prop:
TERRES DE L'EBRE
Tomàs (PDE) assegura que l'estudi de navegabilitat de l'Ebre de la Cambra de Comerç és un projecte 'esgotat'
El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, ha assegurat que el projecte de navegabilitat de l'Ebre presentat aquest dimarts per la Cambra de Comerç de Tortosa 'no s'atén a la realitat'
El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, ha assegurat que el projecte de navegabilitat de l'Ebre presentat aquest dimarts per la Cambra de Comerç de Tortosa 'no s'atén a la realitat'. Tomàs ha recordat que el projecte és una versió del mateix que ja es va presentar als anys noranta i que ja preveia la construcció de tres assuts per fer electricitat. 'És un projecte esgotat i vell i que planteja més interrogants que solucions', ha manifestat. Amb tot, Tomàs s'ha mostrat preocupat per la defensa que ha fet un organisme com la Cambra de Comerç per un projecte 'de dubtosa viabilitat i utilitat territorial', i que acaba amb la lluita per aconseguir els cabals mediambientals. Pel portaveu de la PDE, l'únic que aconsegueix la construcció d'assuts és 'amagar' que cada cop al riu baixa menys aigua.

5.12.07

SOLIDARITAT AMB ELS REPRESALIATS BASCOS PEL SUMARI 18/98



Sempre vaig creure que això d'il·legalitzar partits mos portaria pel mal camí.

Un dels episodis més vergonyosos i lamentables de la història de despropòsits de la justícia espanyola, el procés contra diferents persones del teixit associatiu sobiranista del País Basc, conegut com el sumari 18/98 pot tenir un final encara més vergonyós i lamentable: l’empresonament de la pràctica totalitat dels encausats. Tots els observadors que han seguit aquest procés han denunciat nombroses irregularitats i la vulneració de drets bàsics i fonamentals dels imputats; no obstant això, la justícia espanyola ha tirat pel dret per aconseguir els seus objectius: una sentència contundent per als encausats. Tant és així que, quan encara no se sap quina serà aquesta sentència, les forces de seguretat de l’Estat i per ordre de l’Audiencia Nacional, ja han procedit a localitzar, detenir i empresonar 46 dels 52 imputats en aquest sumari perquè afrontin unes penes que, com ja ha avançat el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, carregant-se de nou la tan proclamada com inexistent independència del poder judicial, seran altes. D’aquesta manera, ens trobarem que, d’aquí a pocs dies, diversos ciutadans bascos, pel simple fet de tenir una editorial, ser dirigents d’alguna empresa que ha fet donacions a algun grup de defensa de la llengua o de solidaritat amb els presos, pertànyer a alguna entitat sobiranista, etc. ingressaran a la presó. El Partit Republicà Català denuncia aquesta vulneració flagrant de drets fonamentals i acusa l’aparell juridicopolític de l’Estat de mantenir un estat de setge encobert contra una part de la ciutadania d’Euskal Herria. Així mateix, cridem la societat catalana a condemnar aquests fets i a organitzar actes de suport amb els represaliats.

ELS "TONTOS" ÚTILS DE L'INDEPENDENTISME

Avuí he volgut publicar este article perquè m'ajudesseu a investigar sobre un estudi psicològic que estic intentant fer del procès mental que porta a una gent que ha vingut a este pais a guanyar-se la vida (perquè al seu no ho podien fer) i són capaços de mossegar amb tanta ràbia la mà que els ha donat de menjar. Periodistes com este Sergi Fidalgo (que sent generosos, és al menys de quarta fila) i que aquí s'han cregut una notorietat que algú els hi ha volgut donar però que en cap cas tenen.
Els 'tontos útils’ de l’independentisme per Sergi Fidalgo
Primer de tot: que us quedi clar que els 125.000 (em refio més d’El Pais que d’altres fonts) que estàveu a la manifestació no sou el poble català. Joel Joan serà molt guapo, però només és el gat més guapo dels quatre gats que sou. A les properes eleccions tornareu a comprovar que sou una minoria, que no tindreu majoria fins els comicis de l’any 2300 i que vau sortir al carrer tots el que defenseu aquesta causa. Tots? No, tots no. Segur que la meitat del que es van manifestar va ser “tontos útils”, gent que es va unir a la mobilització perquè pensaven de bona fe que era una concentració per a reivindicar el bon funcionament de la infreastructura, i es van trobar amb un acte independentista. A les valoracions dels líders polítics que van donar suport a aquest xiringuito, i dels organitzadors – i futurs clients de la menjadora – es parlava més del “Dret a decidir” i de les ànsies sobiranistes del “poble català” que de com solucionar el desgavell dels trens. Més d’un s’haurà fet creus de veure com havien manipulat la seva participació, i que l'han ensarronat: volien protestar pel funcionament de Rodalies i segons els pares de la pàtria estava reclamant els Països Catalans. Que n’aprenguin, i que el proper cop es quedi a casa seva.
Sergi Fidalgo




Dades demanades, dades entregades.

Com alguns m'ho hau demanat, he posat al meu perfil el meu mail.

Nou rècord d'audiència de la comedianta tortosina


Lo divendres passat, ans de la mani, ja va tindre un nou rècord, però ahir dimarts va ser superat. Gràcies a tots per escoltar-me.

4.12.07

HERIBERT BARRERA LAMENTA LA SUPEDITACIÓ D'ERC ALS SOCIALISTES



Bloc de Joan Piñol:http://joanpinyolmora.blogspot.com/2007/08/heribert-barrera-lamenta-la-supeditaci.html
Heribert Barrera lamenta la supeditació d’ERC als socialistes i reclama un canvi de direcció al seu partit

En declaracions al matí de Catalunya Radio, l’expresident d’ERC i també del Parlament de Catalunya, el molt Honorable Heribert Barrera, a acusat directament Carod Rovira i Joan Puicercós de ser el responsables de la supeditació excessiva d’ERC als socialistes i ha demanat que se’ls rellevi.
Barrera opina que ERC ha de fer un tomb estratègic i prescindir de la supeditació al president Zapatero a canvi de res, o a canvi del menys preu més absolut, l’expresident del Parlament també ha acusat el govern espanyol d’actuar "amb la perspectiva que Catalunya se l’ha de tractar com una colònia" i de menystenir-la en matèria d’inversions.
També sosté que l’experiència del Tripartit ha comportat un desprestigi per Catalunya i una campanya de l’Estatut molt mal plantejada i molt mal portada que ens ha deixat en una situació pitjor que abans de començar.
Aquests son els motius que el fan demanar públicament una rectificació de l’estratègia i un canvi en la direcció al seu partit, sense que això signifiqui eliminar ningú o prescindir de ningú

ESQUERRA A LES TERRES DE L'EBRE HA PERDUT DEFINITIVAMENT LA R.

Ahir i organitzat per l'òmnium a Tortosa, el senyor Jaume Renyer Alimbau va presentar a la cambra de comerç de Tortosa el seu llibre "L'ESQUERRA DE LA LLIBERTAT". amb pròleg d'Heribert Barrera i Costa.
La presentació va ser tot un èxit a l'hora d'explicar la història del republicanisme i la seua posició actual. Un gran pensador que no va tindre l'audiència que es podria esperar a unes Terres de L'Ebre on Esquerra té la representació que té. A on estava la gent del seu partit? Què potser lo republicanisme ja no interessa a Esquerra a les Terres de L'Ebre?
Notíca publicada a e-notíces
DEMANA UNA "ACCIÓ CONTUNDENT"
La direcció d'ERC promou un manifest contra Renyer

Jaume Renyer va participar divendres passat en un acte d'Esquerra Independentista. El president de la federació regional d'Esquerra al Camp de Tarragona, Lluís Aragonès, i d'altres militants han impulsat un manifest en el qual es reclama a la direcció del partit "una acció contundent" i denuncia "fortes dosis de personalisme" en referència a Jaume Renyer després que aquest hagi assolit més de 270 signatures per a la celebració d'un congrés regional que decideixi qui ha de ser el futur cap de llista per a les generals.El manifest és el següent:"Els militants sotasignants veiem amb preocupació i desànim tot un seguit de moviments que només fan que entorpir el normal procediment d’elecció dels candidats i les candidates a les properes eleccions espanyoles"."El posar en dubte de manera constant el funcionament dels mecanismes d’elecció de candidats no fan més que debilitar els òrgans de direcció locals, regionals i nacionals del partit, provocant una pèrdua de credibilitat davant la ciutadania del projecte independentista, republicà i d’esquerres que lidera ERC"."Cal recordar que aquests mecanismes d’elecció de candidats han estat aprovats pel congrés nacional de caràcter assembleari que caracteritza el nostre partit. Anar contra aquests mecanismes d’elecció suposa anar contra l’acord de l’assemblea. L’assemblearisme també vol dir complir i respectar les decisions de l’assemblea. I si el mecanisme s’ha de canviar que ho faci el congrés nacional que és qui ho pot fer"."La situació generada ens ha posat en el punt de mira de les altres organitzacions polítiques i malmet la imatge dels futurs candidats i candidates"."Esquerra és partit de govern a Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat de Catalunya i Govern Balear, perquè són governs que s’han fixat objectius clars, assolibles i també ambiciosos que suposen avançar en la construcció nacional i social de la nostra nació. Ser partit de govern comporta una responsabilitat que ens ha de fer molt exigents tant envers el nostre treball diari com en la percepció que la ciutadania té de nosaltres com a responsables polítics i com a membres del partit"."No és tolerable que el treball diari de tants militants es vegi sovint eclipsat per unes estratègies i uns moviments, amb fortes dosis de personalisme, que res de positiu aporten a l’obra de govern ni al projecte independentista i de justícia social"."És per això que, cansats de tot el desgast que aquestes actuacions comporten, exigim als màxims òrgans de direcció una acció contundent que acabi amb totes aquelles iniciatives al marge del procediment reglamentat".(Veure declaracions de Renyer)

SI ESQUERRA FOS A L'OPOSICIÓ




Víctor Alexandre
Si Esquerra fos a l’oposició
Si Esquerra Republicana hagués optat per estar a l’oposició, en lloc de lliurar el govern del país a un partit que no té més objectiu que la gestió del poder i la preservació de la unitat d’Espanya, ara seria la força més beneficiada de la manifestació del passat 1 de desembre. No li falta raó al PSC quan acusa CiU del dèficit d’infraestructures –un dèficit com el que patim no es genera només en quatre anys-, però també en té CiU, de raó, quan acusa el PSC de votar al Congrés espanyol en contra dels interessos de Catalunya. De fet, va ser el PSC, amb José Montilla al capdavant, qui l’endemà mateix d’aprovar-se l’Estatut va presentar esmenes per convertir-lo en paper mullat. Esquerra, però, va preferir practicar el redemptorisme, convençuda que, gràcies al seu poder de convicció, el PSC acabaria abraçant la causa independentista, i resulta que ha estat ella qui ha acabat atrapada en l’abraçada de l’ós montillista. Ha estat un mal negoci, no hi ha dubte, perquè, sense tenir cap culpa de la política d’engrunes dels governs de Pujol i de l’hispanocentrisme del PSC, els esdeveniments han fet que sigui percebuda per la societat com una força més delerosa de poder que de dignitat.Jo no penso, com diuen alguns, que ERC s’hagi venut, però sí que ha equivocat l’estratègia, i els responsables del desastre haurien de fer un exercici d’humilitat i reconèixer-ne el fracàs tot iniciant una nova etapa. Però, és clar, com pot ERC iniciar una nova etapa dintre del govern si ha estat ella mateixa qui s’ha posat les manilles i n’ha donat la clau al PSC? No hi ha ningú, a la direcció d’Esquerra, capaç d’adonar-se de l’espectacular pluja de vots que rebria el març vinent si ara fos a l’oposició i no arrossegués l’estigma d’haver fet president el secretari general d’un partit profundament refractari als drets nacionals de Catalunya? Per sort, tard o d’hora, la vida acaba posant cadascú al seu lloc; i el lloc on es trobava el PSC, el dia en què Catalunya es manifestava pel dret de decidir, era el mateix que el del Partit Popular i que el de Ciutadans. Quina entesa més il•lustrativa.Víctor Alexandrewww.victoralexandre.cat

FOTOS DE LA MANI







FOTOS DE LA MANI




Fotos de la mani


Entre el cinisme i la renúncia



Les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, dient que la manifestació pel Dret de Decidir es va fer “el mateix dia que es restablia el servei de rodalies”, recorden les que va pronunciar, ara fa uns anys, l’aleshores president del F.C. Barcelona, Josep Lluís Núñez quan, referint-se a Barcelona, va dir: aquesta ciutat que porta el mateix nom que el nostre club”. Va ser una frase lamentable, no hi ha dubte, atès que no és el Barça qui ha donat nom a la ciutat sinó que és la ciutat qui ha donat nom al Barça. Però Núñez no ho va fer amb mala fe. El seu, va ser un lapsus com els que té Joan Clos cada 24 hores. Res més. Fernández de la Vega, en canvi, no va cometre cap lapsus. Les seves paraules van ser molt meditades i estaven carregades amb tot el cinisme que, de sempre, ha caracteritzat el Partit Socialista, tant l’espanyol com el seu apèndix català. La manifestació pel Dret de Decidir no es va fer el mateix dia que es restablia el servei de rodalies, sinó que el servei de rodalies es va restablir el mateix dia que es feia la manifestació pel Dret de Decidir. És molt diferent. Bàsicament, perquè si la manifestació s’hagués convocat el 8 de desembre el servei s’hauria restablert el 8 de desembre. Per tant, com si d’una cadena de televisió es tractés, el Partit Socialista va practicar la contraprogramació per mirar d’afeblir el poder de convocatòria de la manifestació. Aquesta és la veritat. Pensaven que som idiotes i que mossegaríem l’ham en el sentit que, com que ja ens haurien restablert el mateix servei tercermundista de trens, ja no ens caldria sortir al carrer a manifestar-nos. Quin cinisme.És un cinisme marca de la casa socialista, és clar. El cinisme de Rodríguez Zapatero o de la seva ministra de Foment, Magdalena Álvarez, quan se’n foten públicament dels catalans, o de José Montilla, quan diu que el dret de decidir ja s’exerceix cada quatre anys, o del conseller Joaquim Nadal, quan diu que si el Partit Popular governés a Espanya sí que s’hauria manifestat. Déu meu, i pensar que aquesta gent remena les cireres del poder. Tenia raó Jordi Pujol quan va apel·lar a la dignitat dels catalans per mobilitzar la ciutadania i fer-la sortir al carrer. Llàstima que es guardés la dignitat a la butxaca quan donava suport a Felipe González i a José María Aznar i ens mostrés com a gestes gegantines pactes fiscals plens de renúncies, uns pactes que són indestriables del raquitisme infraestructural que patim actualment. Doncs bé, l’atzucac en què es troba avui Catalunya és fruit d’aquest cinisme i d’aquelles renúncies.http://www.victoralexandre.cat/
Víctor Alexandre

3.12.07

L’ENEMIC ESTRENY FILES!


Pos sí, veritablement pareix que la mani del dissabte los hi a fet mal. Vaticino un acostament entre el PP i el PSOE-PSC davant de la gran pujada de l’independentisme. Von recordeu de quan mos dien que no votéssem que no a l'estatutet perquè també ho votava el PP?
Los socialistes mos diuen que hi vam anar enganyats. Que allí no es va protestar per les infraestructures sinó que va ser un clam de l’independentisme. Lo PP tres quarts del mateix, dient que no vam fer cap manifest en contra d’ETA per l’atentat i que vam anar en contra d’Espanya. TV3 bombardejant contínuament en contra de la mani i donant veu als socialistes tant lo divendres com lo dilluns, quan justament van ser los que no hi van participar. Los contertulians del Cuni, en contra de la mani i del pobre Hèctor Bofill que no l’han deixat ni parlar. No m’estranya que haigue acabat dient-los-hi que quan Catalunya haigue aconseguit la independència tots los que ara diuen que no ho són diguen que sí que ho eren, igual que els franquistes durant la transició. Ja vos ho fareu! Los hi ha dit quan a constatat que no volen acceptar l’evidència de que l’independentisme és cada vegada més fort i que això los hi pot explotar a la cara si ho intenten amagar.
Per altra banda, los socialistes d’aquí, periodistes, polítics i de més addictes al règim ebrencs, s’estan tornant més localistes que mai, acostant-se als plantejaments de ciudadanos i al PP. Perquè salvant les cantades dels de ERC a Deltebre i del president de la federació, Gervasi Aspa, en contra de la mani, tots los demés te diuen que si han anat a la mani i no has anat a l’assemblea de les plataformes que es feia al mateix moment, és que estàs en contra del territori. O sigue, que si vols tindre el dret a decidir per Catalunya, no pots voler lo dret a decidir de les Terres de L’Ebre. Quina argumentació més estranya! Jo considero que també estic defensant el territori quan he anat a la mani de Barcelona. Perquè justament van ser los sociates de les Terres de L’Ebre los que mos van demanar el sí a un estatutet que mos avortava la vegueria i que deixava la porta lliure a qualsevol transvasament que es pogués plantejar en un futur des de Madrid.
Com se deia la plataforma que convocava la manifestació? Què ho han oblidat? Pos jo els faré memòria, es deia “Plataforma pel dret de decidir”. Quines entitats i partits polítics recolzaven la manifestació del dia 1? Ara resultarà que Catalunya 2014 no és independentista, o Catalunya Acció, o Sobirania i Progés, o les CUP o PRC...etc,etc. Va home! Pos si tots estava ple d’estelades! Que jo hi vaig ser, i vaig vore amb los meus propis ulls. Milers de centenars de persones cridant independència. Inclòs los que eren a la vora mirant, votaven quan cridàvem espanyol lo que no vote. Lo que me va arribar al cor va ser una velleta que mirava la mani (al menys tenia 80 anys, anava en gallato) que quan vam cridar: Segue, segue, segue, espanyol lo que no segue! Ella, com va poguer se va acotxar perquè no es volia quedar dreta.
Per a que després vaiguen dient estos sociates que hi vam anar enganyats!

PRECAMPANYA PER A LES GENERALS

El Partit Republicà Català propugna "Adéu a Espanya"
El Partit Republicà Català ha exhibit diverses pancartes amb el lema "Adéu a Espanya", una campanya que ha posat en marxa aquesta organització abans de les properes eleccions generals. El PRC presentarà candidatura amb la intenció de fer "una crida especial a tots els votants desencantats amb les actuals direccions i candidats d’Esquerra i Convergència i Unió, perquè el pròxim mes de març no es quedin a casa i s’apuntin a 'l’Adéu Espanya' mitjançant el vot al Partit

2.12.07

ÈXIT DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ


750.000 persones es manifesten a Barcelona amb la Plataforma pel Dret de Decidir amb una presència destacada de militants i simpatitzants del Partit Republicà Català

La manifestació de l’1-D serà una altra mobilització que passarà a la història, centenars de milers de catalanes i catalans –750.000 segons la Plataforma pel Dret de Decidir) van sortir als carrers de Bacelona, problablement per motius diversos, però bàsicament per una qüestió de dignitat, per dir prou a una Espanya que ens impedeix desenvolupar-nos com a nació i com a societat avançada.
Una manifestació que també va ser un bateig de foc per al nostre partit, per al Partit Republicà Català, i que va superar amb un excel•lent. Les dues mil persones que van integrar el nostre bloc durant gairebé la totalitat de la marxa, el fet que siguéssim un dels sectors de la mobilització més actius, amb crits i consignes en alguns casos imaginatives i en altres contundents i que el nostre rètol (el del toro espanyol abandonat a la carretera pels catalans) fos un dels més fotografiats i filmats durant tot el recorregut ens demostren que cada cop són més les persones que s’apunten al nostre projecte sobiranista, interclassista i transversal. Anem endavant. Adéu Espanya!

PRECAMPANYA PER A LES GENERALS

noticia publicada a e-noticies
PRECAMPANYA PER A LES GENERALS
El Partit Republicà Català propugna "Adéu a Espanya"
El Partit Republicà Català ha exhibit diverses pancartes amb el lema "Adéu a Espanya", una campanya que ha posat en marxa aquesta organització abans de les properes eleccions generals. El PRC presentarà candidatura amb la intenció de fer "una crida especial a tots els votants desencantats amb les actuals direccions i candidats d’Esquerra i Convergència i Unió, perquè el pròxim mes de març no es quedin a casa i s’apuntin a 'l’Adéu Espanya' mitjançant el vot al Partit Republicà Català".

TVE ESQUIVA EL SEGUIMENT DE LA MANI


SÍ QUE HO VA FER AMB LA D'IRAQ
TV3 esquiva el seguiment en directe de la protesta
Televisió de Catalunya no ha dedicat a la manifestació un seguiment especial malgrat l'èxit d'assistència. Tant TV3 com el Canal 3/24 no han modificat la seva programació de dissabte on ha destacat també, entre d'altres temes, el darrer atemptat d'ETA al sud de França.