h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: marzo 2015

La comedianta tortosina

11.3.15

CRIDA A L’AJUNTAMENT TORTOSÍ PER A UN SOLDAT DESNONAT

Que no mos conten sòries. Març de 2015 Les famílies nombroses tortosines tenien, com en la majoria de municipis, un descompte del 90% en l’IBI per a l’habitatge habitual. Fa uns dos anys, l’ajuntament quasi bé va eliminar este descompte. Per llei, DOGC 139/2010, les famílies nombroses tenen, arreu, un descompte en el transport urbà, però en les línies que depenen de l’ajuntament tortosí, este descompte no s’està aplicant, en contra de l’art. 169 de l’E.A.C. que diu que la Generalitat té la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers dins del seu territori, amb independència de la titularitat de la infraestructura, i que esta competència inclou la potestat tarifària. Després d’un calvari de picades i desinformacions tant a l’empresa HIFE com a l’Ajuntament, la resposta final ha sigut que en el pròxim conveni l’ajuntament aplicarà l’esmentat descompte, però que no sap quan firmarà el conveni. Mentrestant, los autobusos que depenen de l’ajuntament prefereixen anar de buit, que aplicar un descompte que s’està aplicant a tota Catalunya. Un transport públic amb un servei més que deficient sobretot referent als horaris i als preus, lo que fa que a Tortosa, en hores punta, hi haguen unes coes, de cotxes privats, com d’aquí a demà, a les quals els tortosins malauradament ja estem començant a acostumar-mos, a més de vore-ho, ja, com una cosa inevitable. Anant amunt i avall amb lo cotxe sento per la ràdio al conseller Santi Vila, dient que gravaran encara més el transport privat, per a que utilitzéssem més el transport públic, i allavons la indefensió que experimento, ja és total. Dedueixo que la baixada de la natalitat i la constant pèrdua de tortosins que s’està produint en los darrers temps, a l’ajuntament no el preocupa, ja que no veu necessari donar suport a les famílies. Al menys (em consolo) tenim família. Confiem en que la família es preocuparà per natros mentre continuéssem vius i tenim l’esperança que també quan restéssem morts... Els últim anys fa fredor passejar-se per Tots Sants per lo cementeri de Tortosa, empaperat per tot arreu. Quan vam tindre notícia del nou impost dels nínxols, la família va ser la que es va preocupar de que als nostres iaios no els desnonessin. Pobrets, ells que es pensaven que se n’havien anat a descansar en Pau per a sempre, i ara resulta que no. Que encara que tingues en propietat el nínxol, si no es paga l’impost cada any, et fumen fora, sense compassió. Tenim cosins, tortosins absents, que tot i tindre els pares enterrats aquí, no tenen per costum vindre per Tot Sants, i no se n’havien assabentat. Aquí la família extensa va jugar el seu paper, i van poguer traure el paperet de la vergonya del nínxol, ràpidament. Est últim any, però, te queia l’ànima en terra, al vore tot de paperets, encara, donant l’últim avís. Un nínxol me va cridar l’atenció. Era el d’un soldat del S.XIX, que havia mort en acte de servei, i que l’anaven a desnonar. Vaig aturar-me una estoneta al davant seu, i amb pena vaig pensar, que potser si el soldat hagués tingut família... potser no tindria ajudes, potser l’assagetarien a impostos... però al menys, tindria algú que es preocuparia de que no destorbessen lo seu descans etern. Per Núria Menasanch i Martí