h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: septiembre 2007

La comedianta tortosina

30.9.07

Una imatge val més que mil paraules.


Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Com molt bé mos indiquen los nostres bons amics de Unitat Nacional Catalana, lo 28 de juny també es va fer foc a Reus. Eren seguidors del Madrid.

A la foto es pot veure perfectament les cares dels qui ho van fer. Han estat a acusats?

Cada u que pense lo que vulgue. Jo, ho tinc claríssim.

Carretero guanya al casal més important d'Esquerra


UI...... Carod, Puigcercós i companyia los deuen tindre ficats al coll...

Artícle publicat a e-notícies

La ponència de Reagrupament.Cat ha guanyat al casal de l'Eixample de Barcelona, la secció local més important d'Esquerra, segons ha sabut e-notícies.

L'esmena a la totalitat a la ponència oficial, a càrrec de Joan Ridao, ha tret un 71% dels vots amb 43 vots a favor, 11 en contra i sis en blanc.

La ponència, que porta per títol,“Redreçar l’estratègia per rellançar l’independentisme”, ha guanyat de moment en 12 assemblees locals: Badalona (Barcelonès), Sant Cugat, Castellar del Vallès i Matadepera (Vallès Occidental), Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), Roses (Alt Empordà), Torredembarra i la Secuita (Tarragonès), Almoster (Baix Camp), Bellver de Cerdanya i Puigcerdà (Cerdanya).

A Sabadell i a Argentona es van registrar empats entre vots a favor i en contra de l’esmena, i a localitats com Manresa, Lleida, Vic, Blanes, Granollers, Cornellà i el districte de Gràcia de Barcelona l’esmena a la totalitat ha obtingut percentatges entre el 25 % i el 45% dels vots. Al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, l’assemblea vas aprovar un seguit d’esmenes parcials que recullen bona part de l’esmena a la totalitat d’RCat. Fins al moment, RCat té constància de la celebració de 23 assemblees locals arreu del país.

Qui assessora la monarquia?

Qui assessora la monarquia?
Per Agustí Soler. Article publicat a "El Punt"


Si el rei vol corona
corona li darem
que vingui a Girona
i el coll li tallarem

Aquestes estrofes de la peça Si el rei vol corona amb lletra d'anònim del s.XIX i música de Mesclat (en un magnific CD totalment recomanable) ressonaven amb força el passat divendres dia 14 de setembre a la plaça del Vi de Girona. De la lletra original s'havia canviat tan sols Barcelona per Girona. Centenars de gironins mostraven la seva repulsa per un fet inaudit en qualsevol democràcia avançada: el fiscal de l'Audiència Nacional (d'Espanya, entenguem-ho bé) havia obert diligències per a poder encausar per injúries al rei a dos xicots a qui sembla se'ls va cremar una fotografia on hi havia algun element de la família reial espanyola, aquella que paguem, amb abundosa generositat, els súbdits de la corona.
El lector em perdonarà que hi posi un to irònic al comentari perquè, si no fos per la gravetat que implica l'actuació de la fiscalia, és francament esperpèntic. Tota una Audiencia Nacional posant la seva pesada maquinària en marxa per tal de castigar aquells a qui la monarquia imposada pel General Franco no els agrada prou. Déu n'hi do!
Ens hauríem de preguntar si de debò estem en un Estat de Dret i on està la llibertat d'expressió en la suposada democràcia espanyola. L'actuació de l'Audiencia obre molts interrogants. Alfons Lopez Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, ens recordava el mateix dia que als Estats Units es permet fins i tot cremar la bandera nord-americana. Però ja ho sabem: allò és el Salvatge Oest i de fet només tenen democràcia des de finals del segle XVIII...
Per acabar-ho d'adobar, el fiscal exigia al Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya la ràpida identificació dels dos elements sospitosos. Ens preguntem si els Mossos d'Esquadra, la nostra policia, que també paguem amb els nostres impostos, no té una feina més seriosa que no pas l'encomanada des de Madrid. Un caramel enverinat pel senyor Saura, ai làs! el qual, de protestar (diuen) contra la repressió, ara li toca fer el paper de repressor. Què farà aquest cop? A Barcelona encara recordem un desplegament policiac fora de lloc per tal d'impedir les protestes contra la detenció de la gironina Núria Pórtulas.
Tot plegat faria pensar que, de Madrid estant, algú treballa amb afany per a acabar d'enfonsar el crèdit minvant que té la monarquia a casa nostra. Per això ens preguntem: qui assessora actualment la monarquia? Fa vint-i-cinc anys, el 23-F del 1981, algú -que sabia el pa que s'hi coïa- deuria aconsellar al rei que apagués ràpidament el foc colpista de Tejero, Milans i companyia o es veuria aviat a l'atur com el seu cunyat Constantí gràcies al suport que donà al cop d'estat dels coronels perdent la monarquia l'endemà mateix de restaurada la democràcia a Grècia. Bon assessor el de l'any 1981. Però i el d'ara? Fa tan sols cinc anys algú posava en boca del rei, durant el lliurament dels premis Príncipe de Asturias, allò de “nunca fué el castellano lengua de imposición”. Per llogar-hi cadires!
I fa unes setmanes assistíem a l'espectacle deplorable del segrest d'una publicació satírica per una portada sobre, sembla, algun membre de la família reial. Com a Turquia, vaja. I en el súmmum dels despropòsits el senyor jutge ordenava requisar un aparell que fa vint anys que ja no s'utilitza al món de l'edició. Aquest senyor jutge, Juan del Olmo, és el mateix que va portar el sumari del cas Egunkaria i de l'atemptat de l'onze de març del 2004. Amb tots els respectes però, davant de tants despropòsits, n'hi ha per posar-se les mans al cap. Clar que amb una institució hereva del tristament famós Tribunal de Orden Público franquista qualsevol cosa pot passar. Una institució que alguns experts manifesten atònits que es contradiu amb la mateixa Constitució espanyola!
Així anem. Algun malpensat dirà que el qui assessora actualment la casa reial deu ser republicà, antimonàrquic furibund, i que està aconseguint amb una eficàcia extraordinària que el descrèdit de la casa reial pugi com l'escuma per tal que en poc temps es pugui proclamar la Tercera República Espanyola.
Nosaltres si més no, de Catalunya estant, hauríem de treballar per a que sigui realitat ben aviat una República Catalana, independent de veïns que no ens volen bé. I en quant als assessors reials espanyols... doncs, la veritat, ja s'ho faran.


Agustí Soler i Regàs

28.9.07

Presentació de Guia de les Terres de L'Ebre



El proper divendres 28 de setembre, a les 10 de la nit, tindrà lloc al Casal Jesusenc la presentació de la Guia de les Terres de l'Ebre de Vicent Pellicer. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i blocaire prioratí Jesús M. Tibau. Aquest llibres ha estat editat per Cossetània edicions de Valls i es tracta d'un llibre il·lustrat que inclou diversos mapes i fotografies de llocs emblemàtics de casa nostra que poden atraure el turista. Creiem molt interessant el resum que ens aporta l'editorial: "Aquesta guia —per a fer amb cotxe—, ens invita a gaudir de l’atractiu natural, paisatgístic, historicoartístic, arqueològic, cultural, gastronòmic... de les Terres de l’Ebre. Ens invita a conèixer una realitat molt propera a nosaltres: el potencial turístic d’unes comarques que tenen el riu Ebre com a eix vertebrador del seu desenvolupament.Al llarg dels dotze itineraris que ens proposa, hi trobem la percepció sensible i humana de la gent i dels pobles, la reivindicació del nostre patrimoni, la nostra història, les tradicions culturals i festívoles, la gastronomia, l’estimació a la natura, la flora i la fauna. L’autor ens invita a endinsar-nos en els racons i indrets més formosos de les Terres de l’Ebre, a descobrir l’esperit acollidor dels seus pobles, i a assaborir-ne la vida, que brolla arreu, a cada pas".

A TORTOSA, PER FI, FAN DISSABTE L’ONZE DE SETEMBRE

RC cantant "els segadors" l'onze de setembre a dalt de la
torre de la Minyona.

Enguany, l’onze de setembre a Tortosa, va onejar per primer cop, únicament, la senyera. Proposta avortada reiteradament any rere any pels espanyolistes tant d’esquerres com de dretes. No havia estat possible per culpa d’aquells, que l’any de commemoració dels 75 anys de la segona república, van acovidar a l’infanta a inaugurar l’Expo-Ebre.

Això demostra que el pacte entre sobiranistes funciona. I si funciona a Tortosa, perquè no pot funcionar a la resta del país?

Aplaudixo l’iniciativa d’ERC a Tortosa de demanar el control del castell de la Suda per a la ciutat. A vore si poden parlar amb los seus superiors i el pacte entre sobiranistes és possible, com ho ha estat a Tortosa. Després de la traïció que va protagonitzar el Sr. Mas amb l’estatut (pacte Mas-Zapatero) que s’ha demostrat completament contraria als interessos de Catalunya, estic disposada a confiar en este polític quan diu que vol refundar el catalanisme. Però que mos ho explique ben explicat i que no marege la perdiu per marejar-la. La idea d’unir forces no és nova.

Lo Pacte de Tortosa, celebrat al S. XIX, també volia unir forces. L’alternativa catalana contava amb los aragonesos, mallorquins, valencians i catalans.

Tots junts serem més forts per lluitar contra l’ocupació invasora, que a Tortosa la vam patir en dia 15 de juliol de 1708, quan van entrar 30.000 soldats borbònics, comandats pel Duc d’Orleans, després de patir setge des del mes de juny del mateix any. Barcelona des d’allavons estava perduda, perquè la història sempre mos ha ensenyat, que Tortosa és la porta de Catalunya, i que una vegada se perd o se guanya, tota la resta ja va coll avall. Exemples molt clars els tenim ben a la vora amb la guerra civil.

El terrorisme militar que va patir Tortosa des de l’entrada del borbons, faria esgarrifar a consevol. Res de cremar fotografies dels reis (simbolisme que no fa mal a ningú però pel qual te poden tancar a la presó). I és que estos borbons sempre han gastat un absolutisme radical, al qual per n’estes terres hi estem massa acostumats. Sabeu que actualment el rei, per llei, té immunitat total per fer consevol barbaritat? I què vol dir allò de que a la filla de la Leti la porten a un col·legi públic però restringit?
Lo Partit Republicà Català, al qual vaig representar en les darreres municipals a Tortosa, va voler celebrar l’onze de setembre fora de la pantomima en que s’ha convertit la diada a Barcelona i fent un exercici de memòria històrica, el va celebrar a Cardona. Allí, a Cardona, RC no es va gastar los 50 milions que ha costat lo vermut de Barcelona i que ham pagat tots, però sí que vam viure un dia de germanor molt especial.

Des d’ara, treballarem per a que el referèndum del 2014 per la independència de Catalunya sigui una realitat. Així, potser podrem fer un dissabte perpetu amb la bandera espanyola i dixar-la, definitivament, a la bugaderia.

Que no mos conten sòries. Núria Menasanch i Martí

EN REBUIG "A LA CORONA"

Jo no estic a favor de cap mena de violència però lo que passa aquí és completament desproporcionat. Los mossos s'haurien de dedicar a buscar lladres i assassins i no a perdre el temps (que paguem tots) engarjolant a jovens per la seua manera de pensar i sentir.
Noticia publicada a e-noticies.
Cremen un pòster gegant del Rei Joan Carles a la UB
Unes 200 persones s'han manifestat contra la Corona espanyola i han cremat una imatge de grans dimensions del Rei a la Facultat de Física de la UB perquè "rebutgem la Corona espanyola". La protesta s'ha fet en senyal de suport suport a l'Enric "per la seva citació a l'Audiència Nacional relacionada amb la crema de les fotografies dels Reis". En declaracions als mitjans, el portaveu del Sindicat d'Estudiants, Lluc Salelles, ha manifestat que el principal motiu de la protesta és la "persecució política que estan rebent els joves independentistes". D'aquesta manera, volen mostrar la seva "solidaritat amb l'Enric", estudiant de la Facultat. El portaveu ha instat a la societat catalana a "a fer un pas endavant a criticar la política que s'està duent des de les instàncies judicials".Salelles també ha tingut paraules per al conseller d'Interior, Joan Saura i ha dit que "de Joan Saura l'únic que hem rebut són el Mossos d'Esquadra" i ha qualificat el comportament de la policia catalana de "desproporcionat".

25.9.07

ELS 15.000 € QUE FALTEN? per Carles Bonaventura (RC)


Hi ha municipis de països poderosos agermanats amb municipis d’altres països menys poderosos que, producte d’aquest agermanament, donen ajudes econòmiques per col·laborar a resoldre algunes de les necessitats bàsiques dels ciutadans d’aquestes localitats menys afortunades. També hi ha governs d’estats, comunitats autònomes, municipis, equips directius d’entitats i organismes diversos que compleixen amb l’obligació, ara per ara i malauradament només eticomoral, de donar el 0,7 per cent dels seus pressupostos per l'ajut al desenvolupament. Trobem, així mateix, unions d’estats, com la UE per exemple, en què, amb un límit de temps i de manera decreixent, s’estableixen mesures econòmiques correctores segons les quals els països més desenvolupats i més forts econòmicament destinen una part pactada de la seva riquesa a ajudar els països menys rics i als nous estats membres a posar-se al nivell mitjà dels països que formen part de la unió. Fins i tot hi ha estats, amb models territorials diversos, en què, fins a uns límits raonables i pactats, un territori (cantó, estat, “land”…) lliura una part del seu PIB al desenvolupament d’altres zones d’aquell mateix Estat menys desenvolupades.


Doncs bé, cap d’aquests casos té res a veure amb el model espanyol que, de manera insultant, ha batejar això del reequilibiri territorial com a “solidaritat”.


A l’Estat espanyol no hi ha límit en el temps, no hi ha pacte entre iguals, no hi ha topalls pel que fa a la quantitat, no hi ha voluntarietat, no hi ha transparència, no hi ha balances fiscals... És molt senzill, només hi ha robatori.


Els catalans hem de mantenir tres quartes parts d’Espanya amb els nostres diners, amb el nostre treball, amb la riquesa que som capaços de generar, una part molt important dels beneficis de la qual no es reinverteix en les nostres infraestructures, els nostres hospitals, les nostres escoles, els nostres serveis socials, els nostres habitatges protegits…


És un sistema que a la llarga tan sols aconsegueix fer més pobres els “pobres” de les comunitats “riques” i més rics els “rics” de les comunitats pobres, segons han afirmat alguns experts en la matèria.


Deia Alfons López Tena fa pocs dies que el dèficit fiscal de Catalunya és d’uns 19.200 milions d’euros cada any. Si tenim en compte que el pacte al qual acaben d’arribar Pedro Solbes i Antoni Castells situa la inversió de l’Estat a Catalunya pel 2008 en 4.291 milions, la conclusió és que Espanya encara ens en deu uns 15.000.


Uns milions que administrarà el govern de l’Estat espanyol i que destinarà a crear xarxes clientelars en altres territoris.


Aquest és el resultat de la Catalunya de la dependència, de la unitat d’Espanya: els ciutadans catalans no som beneficiaris de tota la riquesa que generem i cada any hem de discutir amb l’Estat quina part dels diners que són nostres ens retorna, i sempre hi sortim perdent.


Per altra banda, i tot i la satisfacció que ha generat l’acord Solbes-Castells en alguns sectors i l’adhesió d’Esquerra i ICV, ningú pot assegurar que aquests 4.291 milions s’acabin invertint a Catalunya perquè gairebé mai allò que s’ha pressupostat s’acaba executant en la seva totalitat. Uns diners destinats a Catalunya que no arribaran, que l’Estat s’estalviarà i que aniran acumulant un superàvit que el govern espanyol de torn després podrà destinar a fer campanyes electoralistes, com la que han anunciat José Luis Rodríguez Zapatero i la ministra d’Habitatge, Carme Chacón per trepitjar competències a la Generalitat de Catalunya i promocionar aquesta senyora com a cap de llista per Barcelona en les properes eleccions espanyoles.
Carles Bonaventura
Secretari General del Partit Republicà Català

24.9.07

RC CREA LA SECCIÓ LOCAL A REUS.



Lo passat dijous dia 20 de setembre, se va celebrar l’acte de creació de la local del partit Republicà Català, amb la presència del president del partit, Sinyor Agustí Soler i el president de la secció local a Reus, sinyor Manel Fort.
Indiscutiblement, RC avança, i es presentarà com a única alternativa veritablement independentista a les pròximes eleccions generals on de ben segur, lo sinyor Manel Fort encapçalarà la llista per la demarcació de Tarragona.

20.9.07

ALS HEROIS FILLS DE TORTOSA de Francesc Mestre i Noè



Foto: Francesc Mestre i Noè


Ara que encara coeja l'onze de setembre, hai volgut penjar esta poesia del nostre patrici tortosí Francesc Mestre i Noè, la qual està inspirada en la guerra dels segadors i de successió. Ara que els borbons volen tancar a la presó a la gent que crema les seues fotografies, potser aniria bé una mica de recordança del que va passar. Francesc Mestre i Noè, que va aconseguir traure el fidelissima...etc de l'escut de Tortosa i que va aconseguir que es posés el nom d'un carrer de Tortosa als màrtirs de 1640, sabia molt bé com les gastaven los borbons.
A Tortosa el 15 de juliol de 1708, després d'un setge des del mes de juny, van entrar els 30.000 soldats comandats pel Duc d'Orleans, i van escampar per tota la ciutat, aquell terrorrisme militar tan gastat per les castelles. Res de cremar fotografies. Assassinats purs i durs.
Després van vindre los anys de represió. La universitat de Tortosa va ser tancada , la llengua prohibida, Tortosa menyspreada, etc, etc.


Als herois fills de Tortosa

Si bé roden los segles la història no us oblida,
Los vostres fets heroics seran sempre immortals,
Donàreu per la pàtria lo cor, l’alè, la vida,
Vosaltres sou los únics que heu tancat la ferida
Que obriren a Tortosa perduts fills deslleials.
Darrera la cobdícia, buscant honres estranyes,
Deixaren les de casa superbs aduladors,
Homes sens fe ni pàtria, sens cor, passió, ni entranyes,
Besaven mans odioses cegats en ses hassanyes
Pel brill de l’or que encisa herència de traïdors!
Vosaltres despreciàreu l’honor estrany, riquesa;
La fe de vostres avis al Juny no va esclatar,
I al crit de Déu i pàtria! La flama fou encesa,
Més ai! Aquesta flama fou aviat sotmesa,
Per l’ardit mercenari del repugnant tirà!
La sang que vessàreu en nostre cor no corre,
Encara sentim migrança, encara no us oblidem,
Mentre la pàtria ens cridi i l’orbe no s’ensorri,
Vostre record heroic no penseu que s’esborri,
Al crit de Via fora!
Germans vos venjarem.

19.9.07

Redrecar l'estratègia per rellançar l'independentisme

"Les intencions són bones, però els que manen dins d'ERC estan molt ben agafadest a la mam..."
Article penjat a la pag. web de reagrupament.cat
"Reagrupament.Cat presenta el text de l’esmena a la totalitat i ponència alternativa per a la Conferència Nacional d’ERC que tindrà lloc el proper dia 20 d’octubre. El document ha estat redactat per la Comissió d’Estratègia d’RCat, formada per més de quaranta militants d’ERC adherits a RCat.
A diferència de la ponència redactada per la comissió nomenada per la direcció d’ERC, la ponència alternativa d’RCat parteix de l’anàlisi de la situació política actual al nostre país, per proposar un procés per aconseguir una majoria social per a la independència aglutinada al voltant d’una ERC majoritària. RCat proposa recuperar l’eix nacional com el prioritari en l’acció política d’ERC, s’oposa a la continuïtat del partit al govern de la Generalitat de Catalunya si no es modifiquen d’arrel les bases del pacte i vol que ERC lideri una Candidatura de Dignitat Nacional, que compti amb el suport de les organitzacions socials que defensen el dret a decidir de la societat catalana.
RCat planteja una canvi de rumb estratègic per construir un partit que, de manera desacomplexada, vulgui ser el primer partit del nostre país. Per fer-ho possible, el pas inicial serà l’aprovació, per part de la militància d’ERC, de la ponència alternativa d’RCat.
RCat destaca la transcendència de la Conferència Nacional d’ERC per al futur del partit i de l’independentisme català, i fa una crida a la militància d’ERC a participar-hi i a donar suport a la ponència alternativa, en tant que veritable full de ruta cap a la independència."

CRÒNICA DE LES FESTES DE LA CINTA 2007


Divendres. Comença la festa. Amb tot, segons la meua opinió, lo més notori ha estat, de ben segur, lo pregó a càrrec del sinyor Gerard Vergés. Un pregó arraïlat a casa nostra, incisiu, i gràfic, que els que no estàvem pendents de xarrar a “veu plena”, per comentar lo guapota que estava aquella pubilla, o lo tovetes que estaven les vienes de la barra tortosina, vam tindre l’oportunitat d’escoltar i xalar. Un discurs que n’hi havia per a sucar-hi pa, posant cada cosa al seu lloc, repassant la nostra gran història i intentant que, tot i les dificultats a les que mos veem abocats la gent d’estes terres, no fos extremadament derrotista, llançant, finalment, un cant a l’esperança i a l’optimisme.
Dissabte. Participàrem com a club a l’ofrena de flors i fruits. A la coa. Estàvem col·locats amb la resta de clubs esportius mortals, que no tenen la sort de pertànyer a la divinitat omnipotent del futbol, i que vam sortir, a les fosques, passades de llarg les nou de la nit. A vore-les passar. Amb l’optimisme, que mos va injectar el sinyor Vergés, mos vam dirigir a estrenar, en sessió de ball, lo nou pavelló firal situat a Remolins. Va durar poc. Literalment, als balladors se mos en va anar l’ànima als peus, al comprovar la brillant idea, que va tindre el sinyor arquitecte del pavelló, de volguer matar dos pardals amb un tret i considerar que les parelles de ball podríem practicar dos esports en un: Ball de saló i escalada (Donat lo costeruda de la flamant nova pista de ball). Tenim constància que al ball de saló ja se’l considera un esport, també a l’ajuntament de Tortosa, però carregar-mos, a més a més, amb la penitència de pujar a Caro mentre ballem, potser ja és massa.
Domenge. Amb la imatge a la retina d’una Lira Ampostina, que mos va passar la mà per la cara a la processó, ne mon a la catedral. Pujant per les escales de la vergonya, comprovem que aquella esquerda de la fatxada travessa ja tota la catedral i que s’ha fet més ampla que mai. Potser ans de que arreglen les escales ja haurà caigut la catedral sencera. I allavons, penses en les paraules del nostre il·lustre pregoner d'enguany, que mos repassava la llista d’inversions que mos donen de fora (centrals nuclears, cementeris nuclears, molinets de vent al delta, canals de transvasaments, faraònics dipòsits submarins de gas...etc) i una, se pregunta: Alguns d’estos diners no els podrien invertir arreglant un patrimoni de la ciutat i del territori com és la catedral de Tortosa? Mirant amunt i comprovant les humitats del sostre de la catedral mentre dos rata panades volen atarantades d’un finestral a un altre, penso que la cosa va tan per a llarg com les altes columnes gòtiques, que volen posar-mos en contacte amb lo cel, i crido a veu plena. Visca la Cinta! Visca Tortosa!
Article publicat a la revista ebrenca l'ESTEL
Núria Menasanch i Martí

18.9.07

LO PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ CELEBRA L’ONZE DE SETEMBRE A CARDONA.


Senyera voleiant des de dalt de la Torre de la Minyona, al castell de Cardona.


Fugint de la pantomima en que s’ha convertit, o millor dit l’han convertit, l’onze de setembre a Barcelona, lo partit Republicà Català va celebrar la diada a Cardona, fent un exercici molt enriquidor de memòria històrica. A Cardona s’hi va lluitar aferrissadament i van aconseguir que les tropes borbòniques no entressen. Tot hi així i davant del xantatge dels borbons que van ficar com a moneda de canvi les vides de milers de barcelonins quan Barcelona ja s’havia rendit, Cardona també es lliurava davant la promesa castellana de no vesar més sang catalana. Una vegada més la van incomplir.
D’acord, no mos vam gastar els 50 milions que va costar el vermut de Barcelona, vermut que per altra banda el paguem tots, però sí que vam poguer xalar d’un dia de germanor on vam renovar la promesa de continuar lluitant contra les forces invasores i treballar per al futur referèndum de 2014 per la independència.
Foto: President del partit de RC, sinyor Agustí Soler, parlant des del claustre del Castell.

7.9.07


Benvolguts companys,

Com ja sabeu, el proper Onze de Setembre el nostre partit realitzarà els actes centrals de la Diada Nacional a la localitat de Cardona, fugint de la"pantomima" en què malauradament s´ha convertit aquesta data a Barcelona amb tot tipus d'actes folklòrics que no tenen res a veure amb lacommemoració de la derrota del 1714.

El castell de Cardona és un simbol de la resistència dels catalans (tal com us vam explicar en el darrer correu electrònic) i és per això que nosaltres, el PartitRepublicà Català, volem tornar a recuperar el significat real de la nostra Diada Nacional.

Tot seguit, us passem l´agenda d´activitats del dia Onze de Setembre:

- A les 11 del matí, visita al castell.
- A les 12,15, al Claustre, acte polític amb la intervenció president nacional, Sr. Agustí Soler, i del secretari general, Sr. Carles Bonaventura.
- A les 12,45, pujada a la torre Minyona i hissada de la senyera amb el cant d'Els Segadors.
- A les 14,00, dinar.

Carod s'escriu amb C?


Tinc davant meu una foto del túmul del Memorial Gandhi, a Delhi, que una catalana va immortalitzar poquíssimes hores després que Carod l'hagués abandonat amb un cotxe oficial de banderola rojigualda. S'hi veu la flama permanent, les ofrenes anònimes i una corona de flors amb una gran cinta espanyola. Una corona rodona com una plaça de toros; airosa com un pasdoble; enorme com en Manolo, el del Bombo.

També davant meu, la invitació per anar demà a la Fête nationale de la Catalogne que se celebrarà a París. Remitent: el vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat, 08002, Barcelona. Al sobre, hi consta el meu nom, l'adreça, el codi postal, la població (amb errada toponímica) i una «Espagne» ben subratllada. Ni una referència a la comarca, menys a la nació.

Definitivament, per on passa Carod, la E hi queda subratllada.

Però Carod diu que no, que ell s'escriu amb C i em convoca a autodeterminar-me el 2014, que és quan ja no quedarà ningú perquè els seus protegits del PSC sí que saben de què va això de la política. Aleshores, feliçment retirat, podrà lliurar-se a millorar el nivell de portuguès i riure's d'aquells càndids de l'RC («te'n recordes, Teresa?»), d'aquell embrió separatista que, set anys abans, mentre ell menjava petit-fours a París, preparava un 11-S a Cardona lluny de la pantomima, lluny d'aquesta C transfigurada en E uncial gràcies al bigoti espès que la travessa pel mig com una llengota.


Ramon Sargatal

3.9.07

LOS TAURONS MOS ENTREN A CASA




Indubtablement, la notícia anecdòtica de l’estiu, és que a la platja del Miracle de Tarragona, a tocar d’aquí, mos han vingut a visitar els taurons! Esta notícia mos ha sobtat i mos ha atarantat tant, com si els taurons mos haguessen entrat pel desguàs de casa nostra i se mos haguessen embotit a la banyera. Si els taurons haguessen estat a una de les platges del Carib, on segur que alguns de natros hi ham anat est estiu, no hagués passat res. Però a una platja de casa nostra! És com si mos haguessen envaït la nostra intimitat.

I és que quan mos toquen més lo voraviu, és quan creem que han envaït lo nostre territori, la nostra propietat, finca, habitatge, o cotxe. Però que potser això ja no ho fan contínuament los amos i custodis del poder?
Potser lo que vaig a dir no és ecològic, ni políticament correcte, inclòs m’atreviria a dir que fins i tot és tabú. Sinyors, avui en dia, si no ets constructor o alguna cosa pareguda, no ets amo de casa teua. Los taurons arriben fins a lo més íntim dels teus havers, encara que siguen propietats de la teua família durant segles, i te diuen que estàs il·legal. Que a casa teua no pots plantar-te un aixopluc per als cotxes, que no pots fer reformes i que si els hi ve bé, passar-te una autopista pel mig, t’expropiaran la casa per quatre duros perquè (encara que has estat pagant una contribució caríssima durant tota la teua vida) estàs a precari. Ja en pots tindre de terreny. Ja pots mirar de tindre cura de la terra, dels garrofers i les oliveres, que això no compta per a res.
Ara sí! Si resulta que al promotor de torn, se li ocurrix plantar dos hotels a la vora de la mar, o plantar lo residencial “Agua para todos”, al mig del no res, amb piscina inclosa per a cada xaletet. Aquí no passa res! Ell sí que pot arrencar oliveres mil·lenàries o el que fasse falta, a part d’arrencar-te uns quants quixals a l’hora d’anar a pagar. Si resulta, que quan surts a la finestra d’aquesta casa, que t’ha costat lo que t’han volgut fer pagar, te trobes ja a la casa del costat, tranquils! Això és completament legal i ecològic!

Això, senyors, a casa meua li diuen especulació pura i dura. Una estafa consentida pels taurons que tenim al poder i que entren a casa nostra encara que no sigue el seu hàbitat natural. I encara que a alguns d’estos taurons també els han caçat com al de la platja del Miracle, i els han emmanillat i tancat a la garjola, encara en tenim uns quants (per no dir molts) fent cercles al nostre voltant i mirant d’envair la nostra intimitat, que tants d’esforços i treballs mos ha costat aconseguir, per a fumar-hi quixalada.

Núria Menasanch i Martí (Que no mos conten sòries. Revista ebrenca l'Estel)