h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: mayo 2014

La comedianta tortosina

26.5.14

LA INDEPENDÈNCIA MOT MÉS A PROP!

Que no mos conten sòries.


Després de les eleccions europees, les coses estan ja molt més clares, diria que cristal·lines respecte a la voluntat dels catalans i dels ebrencs. Esquerra Republicana de Catalunya, indubtablement independentista, després d’haver recuperat la R i la C, que havia perdut feia uns anys, i amb lo liderat gloriós i enriquidor del Sr. Oriol Junqueres, ha guanyat les eleccions per primera vegada des dels temps d’aquella Segona República tan esperançadora, que fou estroncada vilment per l’aixecament dels militars espanyols. Una altra victòria dels catalans són los resultats de Convergència i Unió, que ha millorat en més de 100.000 vots els seus resultats des de les últimes europees i que haurien sigut molt més si no fos per la campanya d’Unió i la guerra bruta del grup Godó, o molts menys si no hagués arribat el benaurat pinçament d’esquena que ha retirat de circulació els últims dies de campanya al Sr. Duran i Lleida, del qual se’n va recuperar miraculosament el mateix dia dels resultats. Per primera vegada, des de la recuperació de la democràcia, a Tortosa, Amposta i a moltes altres poblacions ebrenques, ha guanyat ERC, això albira unes municipals de 2015 força interessants, la meua felicitació i reconeixement.  Potser Tortosa, ara, podrà recuperar per fi lo seu escut sense la taca de les paumes i la corona, tal i com ja va decidir l’ajuntament durant la Segona República. Los socialistes en caiguda lliure, després del seu traspàs de vots a esquerra. Aquí haig de donar el meu reconeixement als socialistes catalanistes ebrencs, dels més valents de Catalunya, perquè s’han de tindre les coses molt clares per a que persones que portaven militant més de 40 anys en un partit, puguen prendre les decisions que han pres i no s’haiguen venut per una cadira, com sí ho han fet altres exalcaldes de Tortosa, que així els hi va. La gent això els hi ho reconeix i ho valora, en poden estar ben segurs.
Ara, los del TRUST, aquells que criden i s’esmeleguen apel·lant a les majories silencioses, aquells que no saben comptar i que on n’hi han 2 milions ne veuen quatre gats, busquen aixopluc en la gent que no va anar a votar. Què mos diuen hòmens de Déu? Que els independentistes hem anat tots a votar i els unionistes s’han quedat tots a casa calladets? Des de quan los que no voten tenen veu? Qui calla atorga, senyors meus. Esta és una de les lleis més bàsiques de la democràcia. Haurien de vore que sempre que puja la participació, la independència també puja. Això indica una voluntat majoritària de la gent, que va creixent, i que arribarà al moment culminant lo dia 9 de novembre, on Catalunya finalment podrà començar a treballar per a un futur millor per als seus fills, despresos ja, del pes mort que representa pertànyer a un país com l’estat espanyol, que sempre mos ha estat ofegant econòmica i culturalment. Visca Catalunya! Visca les Terres de l’Ebre!
Per Núria Menasanch i Martí



TORTOSA I ELS TORTOSINS IL·LUSTRES



Lo Sol acariciava la pell encara desprotegida i blanca després de passar l’hivern. Si no hagués estat per la data, lo 23 d’abril, s’hauria dit que la gentada s’havia tirat al carrer per a rebre esta desitjada carícia, durant tants de mesos enyorada. Se feia difícil transitar pel Coll de Sant Joan, carrer de Sant Blai, Plaça de l’Àngel, d’Agustí Querol i de la Rosa. Matí tranquil premonitori de la bogeria de la tarda. En definitiva, un any més una festa, la nostra festa de Sant Jordi, envejada arreu del món.
Movent-me per Tortosa, firmant el meu darrer llibre: “La Tortosa antiga a través dels ulls d’infantesa de Francesc Mestre i Noè”, un rumor s’escampava per tot: Gerard Vergés ha mort! Quina ironia, quina paradoxa! El dia de les lletres catalanes, mort un dels fills més il·lustres de les lletres ebrenques. Un núvol negre es va interposar entre els raigs de sol i la pell assedegada de vitamina D. Finalment la tossuderia del desig va triomfar, homenatjant al personatge amb la compra i lectura del seu poemari “El Jardí de les Delícies”, èxit de vendes.
Sabrà Tortosa trobar l’homenatge just a uns dels seus tortosins més il·lustres? Quin nom de carrer, quina plaça, passeig, entitat o monument portarà el seu nom? Sabrà buscar, sense canviar la història de la pròpia ciutat, el lloc adequat per a recordar i homenatjar a este gran escriptor? Si repassem com Tortosa ha actuat fins ara, ho posaríem en dubte. Quan en plena efervescència de la seua mort, se n’ha recordat dels seus personatges il·lustres, ha canviat noms de carrers històrics, perdent així part de la seua pròpia història, com si a Tortosa no hi haguessen més carrers! Així va passar amb la plaça de la Font, a qui se li va posar el nom del gran Agustí Querol o així va passar amb lo carrer del metge oftalmòleg inventor de la vacuna del còlera Jaume Ferran, mentre places i carrers sense rellevància històrica per a la ciutat, com la Plaça d’Espanya, de la Constitució i altres perles, resten enganxades com a puces xucladores de sang a la nostra ciutat. També pot passar, que després del primer moment, Tortosa abandone a l’oblit al tortosí il·lustre, i inclús desapareguen sales i llocs que desprès de remodelats perdent el nom, com ha passat amb la sala de Francesc Mestre i Noè que hi havia al palau Oliver de Boteller. O que la indiferència no la porte a investigar la casa on va nàixer, i posar una placa commemorativa de record, on els tortosins i tortosines puguen anar a visitar, o tan sols en tinguin coneixença. Tortosa pot molt bé oblidar-se de commemorar el 200 i 150 aniversari del naixement de Jaume Tió i Francesc Mestre respectivament, que celebrarem al 2016. Sabrà Tortosa estar a l’altura? Qui es posarà al davant d’esta tasca?
Voldria donar un vot de confiança al nostre ajuntament, i esperar que sàpigue homenatjar degudament a la figura de Gerard Vergés. Tortosa i la seua gent no es mereixen menys. Deixem que el Sol pugue travessar este núvol negre i pugue lluir en força per a escalfar-mos de cultura, literatura i coneixement.
Per Núria Menasanch i Martí