h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: mayo 2015

La comedianta tortosina

14.5.15

FRANCESC MESTRE I NOÈ DESCOBRIDOR DEL LLIBRE DEL PASTORET

Ja al 1880 Teodoro Gonzalez fa vindre un funcionari del cos d’Arxivers per a que revolgue l’Arxiu municipal de Tortosa, amb la finalitat de traure a la llum los documents necessaris per a reivindicar lo dret de propietat de la Llotja a favor de la ciutat. Mestre i Noè, als seus 14 anys, hi va com a ajudant i és just a partir d’este moment que comença a aprendre la tasca d’arxiver. Al 1890, als 24 anys, inicia, per encàrrec de l’Ajuntament, la recuperació i catalogació de l’Arxiu Municipal. Allí hi troba els “Establiments de la present ciutat de Tortosa” fets pels senyors Batlle i Prohòmens en 14/10/1702, on hi figuren les ordinacions pecuàries i agrícoles. A Mestre i Noè li roba el cor la legislació pecuària de Tortosa, considerant-la una de les més meravelloses del món.(1) Com a membre fundador de la Cambra Agrícola de Tortosa des del 18 d’abril de 1892, se n’encarrega de defensar els plets i multes que reben els pastors per part dels propietaris dels terrenys per on passen les vies pecuàries. Mestre i Noè intenta aplicar l’article 26 de la Llei municipal i l’article 13 del R.D. de 13 d’agost de 1892, en el que es declaren los lligallos, abeuradors i atansos bens del domini públic i de tot punt imprescriptibles, sense que en cap dels casos puguen legitimar-se les terres conreades dintre del perímetre dels mateixos. També ho considera cosa bona per als agricultors, que ha falta de les ramaderies, han d’anar a comprar adobs estrangers quan abans s’estalviaven esta despesa.(2) Francesc Mestre i Noè denuncia l’afany acaparador i l’abús dels propietaris, dels que diu que no tenen escrúpols ni remordiments ja que, convençuts de la pèrdua del Llibre del Pastoret del terme de Tortosa, que indicava el recorregut dels camins, sa amplària, los atansos, abeuradors i demés condicions necessàries per a coneixement dels pastors; s’han anat apoderant a poc a poc de totes aquelles terres comunals, convertint-les en propietat. Durant la segona meitat de l’any 1899, Francesc Mestre i Noè és nomenat Arxiver Honorari de la ciutat. Això farà que intensifique encara més la seua tasca d’ordenament i classificació de documents i llibres de l’Arxiu de Tortosa i que enforteixe les relacions amb altres arxivistes i historiadors, entre els quals el cronista i arxiver de Tortosa, En Ramon O’Callaghan, amb el qual hi col·laborarà des de 1895 en organitzar i numerar els còdexs de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa i l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March membre com ell de la Unió Catalanista i més tard de la Lliga Regionalista amb el qual hi té molts de punts en comú.(3) A la tardor de l'any 1899 i amb motiu de la recuperació de la Fira de Bestiar a Tortosa, Francesc Mestre i Noè, investiga els usos dels antics lligallos del terme de Tortosa, per a que hi puguen arribar tranquil·lament i en condicions els pastors que porten els ramats i no estiguin exposats a les denúncies dels propietaris de les terres per on passen els lligallos. A l’arxiu de Castellfort, terme de Morella, es guardava “El Llibre dels Lligallos”, del S. XVI, in folio de1419 pàgines, on estava inclòs el “Llibre del Pastoret” del terme de Tortosa. Però este llibre havia desaparegut. En la seua recerca, Francesc Mestre i Noè remena papers i llibres plens de pols i es posa en contacte amb tots els arxius de que en té abast gràcies al seu nou càrrec d’arxiver municipal. Així es com inquireix al Sr. Manuel Julve, secretari del Municipi de Cantavella, encarregat de custodiar l’ arxiu d’aquesta població del Terol. I llavors fa un gran descobriment: allí hi ha una còpia exacta del voluminós “Llibre dels Lligallos” i escrit en català de Tortosa, amb anotacions en llatí i conservant la seua rica toponímia Renaixentista, hi resta, inserit ,“El Llibre del Pastoret” que tan ell havia estat buscant. No perd el temps, i en sis de desembre de 1899(4) , en un article a la seua Veu de Tortosa, demana a l’Ajuntament tortosí que no deixe estroncar esta font del Dret municipal i que ja que en aquells moments s’iniciava la restauració de fires anuals destinades a la compra i venta de bestiar a Tortosa, s’acorde fer una còpia de la regió que va de Morella fins a Tortosa, tenint Lo Port com a centre geogràfic, i ficant-hi especial atenció en lo referent a l’extensió i amplària dels lligallos. Ell mateix mos explica el perquè: >“...lo meu prec l’apuntava com a urgent i necessari, per la raó que l’espoliació de les terres alligallades se detentaven per la creença dels propietaris usurpadors de que s’havia perdut lo “Llibre del Pastoret”.(5) Com l’Ajuntament va fer cas omís al seu prec, ell mateix en farà una còpia al 1904,(6) per a poder estudiar tant los camins, com lo llenguatge que allí s’empra, ric en topònims que s’utilitzaven ja al segle XVI. Tan és així, que en carta a Mossèn Alcover de 11 de desembre de 1906, aprofitant lo marc del I Congrés Internacional de Llengua Catalana, del qual ell n’és delegat a Tortosa, indica que li envia una còpia al lingüista, especialitzat en llegües dels Pirineus, Jean-Joseph Saroïhandy, gran amic seu.(7) Just al 1909, i a instàncies de l’Associació General de Ramaders del Regne, de la qual en forma part, com a Lligaller major, la brigada forestal comença la tasca de la confecció dels plànols i demarcació dels lligallos que s’especifiquen amb tot detall al “Llibre del Pastoret”. El 1910 es nomenat Secretari General de la Cambra de Comerç de Tortosa i l’any següent, el dia 2 de desembre de 1911 es nomenat Cronista de Tortosa i el mateix any també se’l nomena “Visitador de ramaderia i canyades de la partida de Tortosa”. Però quan al 1915 los esmentats plànols encara no estan enllestits, Mestre i Noè dona a conèixer l’amplària i els antecedents per a facilitar la seua restauració, basant-se amb les notes que va prendre al 1904 en lo seu viatge a Cantavella. “De les notes que conservo resulta que el lligallo, per on devien passar los ramats forasters, tenia seixanta vares d’amplària en tota la seua extensió i a més a més uns llocs entre les terres intermèdies anomenats atansos per a emmurriament o descans dels bestiar. Lo lligallo major davallava des de Coll-Redó, junt a la Basseta dels Jueus, i passant pel barranc dels Còdols s’estenia fins a la Creu del Peiró, seguint després, fent corba, per lo que avui és carretera de l’Estat fins a l’hort d’Abària i des d’allí s’afuava dret a la vora del riu, creuant l’horta d’Olesa que limita amb lo Canyar del Riber.”(8) Lo “Llibre dels Lligallos”, que es conservava a Cantavella, va desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). Gràcies al descobriment de Francesc Mestre i Noè, hem pogut conservar part d’este valuós i interessant document que es pot consultar a l’Arxiu Històric de Tortosa.
(1)MESTRE I NOÈ, F. (Pseudònim ERT) Giripigues tortosines. El Restaurador.N 2007 Pàg. 1. Tortosa, 08/05/1915 (2)MESTRE I NOÈ, F. (Pseudònim ERT) Giripigues tortosines. El Restaurador.N 2007 Pàg. 1. Tortosa, 08/05/1915 (3)Correspondència entre Leonci Soler i March i Francesc Mestre i Noè.Correspondència entre Leonci Soler i March i Francesc Mestre i Noè. EPISTOLARI DE LEONCI SOLER I MARCH. ALSM/46.24 Mes-1. “Els Inicis del catalanisme polític i Leonci Soler i March (1858-1932)”. Per Pilar-Carner i Ascaso. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1999. (4) MESTRE I NOÈ,F. (pseudònim: S. Retabàs). “La Fira de Bestiar i els lligallos del terme de Tortosa” La Veu de Tortosa. N.2.Pàg.3 Tortosa, 06/12/1899. (5) MESTRE I NOÈ, F. “Reivindicació dels lligallos de Tortosa” Correo de Tortosa.Tortosa, 11/08/1924. (6)MESTRE I NOÈ, F. “No havent-se fet res en l’indicat sentit, l’any 1904 vaig anar a n’aquella enriscada població, i una vegada fullejat lo llibre, vaig traure les notes necessàries i donar a conèixer en 1915 l’amplària i els antecedents per a la seua restauració.” “Correo de Tortosa” Núm. 731.p.1 Tortosa, 08/11/1924. “Gracias a la franca cortesía del Secretario de aquel Municipio, don Manuel Julve. Val pudimos admirar algunos de los sellos y documentos que se conservan en el archivo de la villa, sorprendiéndonos, entre ellos, el importante in folio de 1419 páginas intitulado Llibre dels lligallos, en el que se detallan con pasmosa minuciosidad, todos los ligajos del antiguo término de Tortosa con su anchura y condiciones, y otra infinidad de pormenores muy interesantes para el restablecimiento de sus servicios pecuarios, por desgracia tan abandonados en esta extensa comarca. Este precioso libro, conocido aquí por el del Pastoret debía excitar la curiosidad de nuestro Ayuntamiento, y no solamente desde el punto de vista de su estudio, sino en el de preocuparse una copia auténtica del mismo, pues no solo en él se conservan las fuentes de nuestro derecho, en este punto concreto, sino otra de orden económico como es la defensa del patrimonio forestal de la ciudad.”MESTRE I NOÈ, F. “Maestrazgo. Notas de una excursión”. Pàg. 52.Tortosa, 1904. (7)MESTRE I NOÈ, F. “L’amic Mr. Saroïhandy me demana una còpia del nostre “llibre del Pastoret de Tortosa” que jo vaig descobrir a Cantavella.” Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931), a cura de Maria Pilar Perea, Palma: Editorial Moll, 2008. (050_213b). (8)MESTRE I NOÈ, F. (Pseudònim ERT) Giripigues tortosines. El Restaurador.N 2007 Pàg. 1. Tortosa, 08/05/1915. FULL DE MÈRITS, TÍTOLS, I ORGANISMES DELS QUE FORMAVA PART. o 1887. Estrena al Teatre del Círcol d’Artesans de Tortosa les seues obres “lo Cautiu” i “Matilde”. o 1890. Inicia la recuperació i catalogació de l’Arxiu Històric Municipal de Tortosa. o 1890. Organitza l’Exposició d’antiguitats de Tortosa. o 1890. Es nomenat corresponsal de “El Ateneo de Màlaga”. o 1892. Membre de la Real Academia de Buenas Letras de Màlaga. o 1892.Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Prussiana. o 1892.Membre de la Societat Arqueològica del Midi francès. o 1892.Membre de la Societat d’Història Internacional de París. o 18/04/1892. Membre fundador de la Cambra Agrícola de Tortosa o 12/04/1893. Delegat a la ciutat de Tortosa i Comarca de la Unió Catalanista. o 1894. Membre de la Creu Roja Internacional. o 23/02/1895. Estudia i dona a conèixer el Mil·liari romà dedicat a l’Octava Tribunícia Potestat de l’Emperador August, trobat al camí dels Jueus prop de l’Ermitori de l’Aldea, informant a la “Reial Acadèmia de la Historia”. o 1895-1906. Col·labora amb el Dr. O’Callaghan en organitzar i numerar els còdex de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa. o 1896.Membre de l’Associació Artística Arqueològica Barcelonina. o 1896. Delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Tortosa. o 1897. Estudia la troballa d’un ídol ibèric i ho dona a conèixer a la “Real Academia de la Historia”. o 1897. Membre de la “Societé Archeologique du Midi de la France, Toulouse.” o 1899. Arxiver Honorari de Tortosa. o 1899. Descobreix, estudia, i en fa còpia per a l’arxiu municipal de Tortosa del “Llibre del Pastoret” de Morella a Tortosa. S. XVI. Trobat a Cantavella (Terol). L’original va desaparèixer durant la Guerra Civil. o 1899. Membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències aplicades d’Erfut, Alemanya. o 1899. Funda el setmanari “La Veu de Tortosa” o 1899. Descobreix, recupera i estudia el quadre de “La Verge i els Procuradors de Tortosa: SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE NOS!”, encarregant-se de que des del taller dels Cerveto el fassen restaurar. o 1900. Delegat de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, per el trasllat i restauració de la Creu de Terme de la Galera i delegat per a la restauració de la Creu de la Petja, per l’Ajuntament de Tortosa. o 1900. Premi del Jocs Florals celebrats a Tortosa pel seu treball “Descripción histórica i artística del Palacio Episcopal de Tortosa”, consistent en un Crist de plata sobre una creu d’eben. o 1901. Delegat del Diccionari Català-Valencià-Balear per la Regió de Tortosa (Diccionari Alcover-Moll). o 1901. Vocal-Secretari de la Junta del Museu Arqueològic i Arxius de la Ciutat de Tortosa. o 1902. Delegat de l’Exposició de Pintura i Escultura antiga de Barcelona. o 1903. Funda el setmanari “La Veu de la Comarca” o Maig de 1903. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponsal a Tortosa. o 1904. Secretari dels Jocs Florals a Tortosa (1904) o 1904. Membre de la Societat Arqueològica Tarraconense. o 1904. Vocal-Secretari de la Junta de Foment i Defensa de Tortosa. o 1905. Secretari del Jocs Florals a Tortosa. o 1906. Delegat encarregat d’aconseguir, de l’Estat Espanyol, local per al Museu-Arxiu de Tortosa, antic convent dels Pres Dominics. o 1906. Delegat a Tortosa del I Congrés de la Llengua Catalana. o 1908. Vocal del Jurat dels Jocs Florals a Tortosa. o Delegat de Tortosa o Col·laborador del Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. o 1910. Estudia el mosaic d’època romana, anomenat popularment com el “mosaic de Barrugat” i el dona a conèixer a la “Real Academia de la Historia”. o 1910. Conseller provincial de Foment i Defensa de Tortosa. o 1910. Secretari General de la Càmara de Comerç de Tortosa. o 02/12/1911. Cronista oficial de Tortosa. o 1911. Nomenat “Visitador de ramaderia i canyades de la partida de Tortosa”. o 1913. Organitza a Tortosa els Jocs Florals Constantinians. o 1913. Vocal d’Art Cristià de Catalunya. o 1913. Vocal-Delegat de la Comisió Provincial per erigir a Santander un monument a D. Marcelino Menendez Pelayo. o 1913. Col·laborador de l’Institut d’Estudis Catalans. o 24/01/1913. Col·laborador del Diccionari General de la Llengua catalana per Tortosa (Palau de la Generalitat de Catalunya i Barcelona). o 1915. Vocal de la Junta Regional d’Estudis Penitenciaris. o 1916. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana o 1917. President de la Delegació de Tortosa de l’associació “Nostra Parla”. o 1919. Vocal del Certamen Literari “Nostra Senyora de la Cinta”. o 1919. Secretari dels Jocs Florals a Tortosa. o 1923. Membre d’honor de la “Societé Académique d’Histoire Internacional de Paris”. o 1924. Membre Corresponent de la “Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia”. o President de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta. o 1924-1936. President de l’associació de premsa tortosina des de la seua creació. o 1927. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. o 1928. Membre del Jurat del Certamen Literari a Tortosa. o 1929. Presideix el Comitè executiu a Tortosa de l’Exposició Internacional de Barcelona. o 1930. Delegat a Tortosa per l’organització del centenari del naixement de Frederic Mistral. o 1931. Vicepresident de la Federació de Premsa Catalano-Balear. o 1931. Mantenedor dels Jocs Florals de Barcelona en el que dona el discurs de gràcies. o 1930-1933. President del grup PALESTRA. o 1932. Membre de l’organisme gestor del Museu-Arxiu de Tortosa. o 1932. Mandatari a Tortosa del comité Gestor del –centenari de Goethe a Catalunya (Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona). o 1932. Acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. o 1932. Elabora el reglament del Patronat del Museu-Arxiu de Tortosa. o 1935. Presideix el Patronat encarregat de l’orientació i regisme de l’escola d’Ensenyaments Mercantils de Tortosa (Escola elemental de Comerç). o 1936. Majordom de la Arxiconfraria de la Verge de la Cinta.

13.5.15

http://docs.genoom.com/20150510151642_0208_18165706_18165706_daf91f12-078c-4485-9920-d2a20fff98b8_.pdf