h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: junio 2007

La comedianta tortosina

25.6.07

Neguen que Joanot Martorell utilitzés el català

Article publicat a e-noticies

Un curs d'estiu sobre la literatura medieval organitzat per la Universitat d'Alacant, en el qual s'inclouen les obres de Joanot Martorell i Ausiàs Marc, referents de la literatura en català, ha servit perquè el blaverisme torni a negar la unitat de la llengua. En un article recollit a València Hui, s'assegura que "si els preguntéssim a Joanto Martorell o Ausiàs Marc en quina llengua escrivien, contestarien que en valencià". Una afirmació que pretén enfrontar-se, a més, a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que defensa la unitat del català i un dels membres del qual, Rafael Alemany, és, precisament, el responsable del curs universitari.

Lo Tortosí i el Valencià són tan catalans com lo català de Barcelona.
Per això Tirant lo blanch, és una obra cabdal del català.
Per cert, ja seria hora que als llibres de text dels nostres xiquets, los hi ensenyessen a utilitzar correctament i per escrit l'article LO.

19.6.07

PACTE NACIONAL A TORTOSA!


Article publicat a la revista ebrenca Estel
Acabem de saber que per fi s’ha produït lo desitjat pacte nacional a Tortosa (CiU + ERC). Des d’este humil apartat, no puc fer res més que felicitar als Sr. Ferran Bel i al Sr. Ricard Fores.
Ara no toca parlar d’altres qüestions, com per exemple, si els protagonistes d’este pacte s’han vist més o menys obligats pels números a pactar entre ells. Ara, toca, saber guanyar. Ser magnànim amb los perdedors i no mirar endarrere sinó endavant.
Mirar de complir les promeses fetes durant la campanya als tortosins i a les tortosines, que han deixat clar amb lo seu vot, que volen una Tortosa transversal i catalanista. Que han deixat clar que volen, un ajuntament que treballe per a fer una Catalunya més independent i per a fer una Tortosa cruïlla dels Països Catalans.
El nostre partit, RC, amb los més de 160 vots darrere,(3 vegades més vots dels que va tindre a Tortosa, fa tan sols uns mesos, amb les autonòmiques, a on ne va obtenir 50), que li donen força per a poguer parlar, estarà vigilant, durant estos quatre anys, que les promeses se compleixen i que este pacte soberanista, que per fi s’ha produït a Tortosa, mos serveixe sense cap mena de complexos, per a ensenyar a la resta de Catalunya que els catalans són molt més forts quan s’uneixen, que no quan se divideixen. Que la qüestió de dretes i esquerres és un enganya bobos al que ja no estem disposats a jugar i que ans de xupar-mos la sang amb impostos i amb imposicions castellanes, estem disposats a treballar, tots junts, per a que algun dia, Catalunya, pugue dir-li a tothom que és un pais lliure.
Moltes felicitats a tots!

Núria Menasanch i Martí

15.6.07

Model Esgotat

Model esgotat
Estem en ple mercadeig postelectoral: Tu què em dones...Jo t´ofereixo...Busquem soci de govern....Jo a tu no però a l´altre si perquè em dóna més...Jo vull aquell càrrec amb un bon sou...I després els polítics es pregunten perquè el poble no va a votar. Doncs no hi va perquè s´ha adonat que el seu vot se'l passen pel .forro.Crec que ha arribat el moment de canviar tot el sistema. S´imaginen que les llistes electorals fóssin obertes i els candidats s´haguéssin de "currar" els vots? S´acabaria el control i direccionisme que representa el partit o organització. S´imaginen la desaparició de les dedicacions exclusives? Que en definitiva vol dir assignar-se un sou a compte dels ciutadans i, naturalment, com més alt millor. I amb això no vull generalitzar perquè segur que en molts casos és necessari però en molts altres no. S´imaginen un sistema on els ciutadans poguéssin fer un seguiment dels candidats electes per, simplement, poder demanar explicacions en cas que no compleixin amb les obligacions del càrrec o no duguin a terme el programa pel que van ésser elegits? I per què no convocar al poble a referèndums per causes o circumstàncies importants? Si ja ho diu la Constitució que la sobirania recau en el poble, per què no ha de poder exercitar-la quan convingui?I per què darrerament es dóna el cas que a vegades el partit més votat no pot governar i s´ha de quedar a l´oposició?.I com aquest molts més exemples. Doncs canviem el sistema!En definitiva, crec que el sistema vigent desde la recuperació de la democràcia (L' anomenada Reforma Política) està totalment esgotat, sense sortida i atzucac.Hem d´ anar a un altre model i sense perdre temps si no ens volem trobar que d´aquí dos dies no vagi a votar ni Déu, amb el conseqüent perill que representa per a la subsistència del propi sistema.Això és el que hem posat sobre la taula en les passades eleccions municipals els candidats del Partit Republicà Català(RC) i ho continuarem fent el temps que sigui necessari.Per acabar, vull manifestar a tots els ciutadans que ens van votar l´agraïment del Partit Republicà Català(RC) i no dubteu que peti qui peti les nostres propostes les defensarem mentre calgui i ens doneu el vostre suport.Som un projecte molt jove, però amb molta il.lusió. No en tingueu dubte, els membres que l´integrem som gent acostumada a reptes difícils.
Josep Boladeras
Membre del Consell Executiu Nacional del Partit Republicà Català (RC)

14.6.07

Vendrell va començar "posant bombes"

Noticia publicada a E-noticies:

Pilar Rahola retreu a Xavier Vendrell la guerra bruta contra Àngel Colom i ella mateixa després de l'escissió del PI en un article a l'Avui. La periodista i escriptora replica així el recent llibre del dirigent d'Esquerra:

"Que una persona que comença la seva vida pública posant bombes acabi escrivint un llibre és un èxit de la democràcia. En el cas que ens ocupa, a més, l'èxit és la constatació de la intel·ligència amb què Àngel Colom, Carod-Rovira i altres dirigents de l'època van saber crear les condicions per acabar amb la temptació violenta, i així donar sortida als que obtusament s'hi havien capbussat. Dic tot això perquè, a diferència dels amics que se'n foten, personalment celebro que Xavier Vendrell es dediqui a la literatura. És bo que el xicot, entre conspiració política i parlamentària, aprengui a elaborar un text de selectivitat. Tal vegada s'anima i s'apunta a la UNED per treure's un títol. Però com que aquests mateixos amics em diuen que en Vendrell torna a dedicar-me bestieses, i com que la paciència bíblica colomina no decora les meves virtuts, he decidit que explicaré alguna cosa. No del llibre, sinó de la llarga crònica de difamació que alguns vàrem patir i que, segons sembla, encara no es detura. El que pugui dir el pamflet actual no serà pitjor que les mentides que circulaven per ERC sobre les nostres vides, gràcies a la bona feina dels soldats del Puigcercós, amb en Vendrell de sol·lícita madame. Tampoc no serà pitjor que algunes de les acusacions que ens varen formular quan vàrem viure la crisi. Han dit tantes bestieses sobre l'Àngel Colom, sobre mi i, globalment, sobre la gent que va anar-se'n d'ERC que probablement l'actual bomba fètida deu ser un joc floral. Però és curiós això de la psicologia. A vegades hom decideix dir prou amb una esgarrapada, després d'haver patit grans ferides. Aquestes són, doncs, algunes de les coses que he decidit dir en veu alta, bo i avisant als lectors que no diré tot el que sé, perquè encara em resta estima pel vell partit de la meva família. I perquè no tothom que està a ERC va participar del fangar de la baixa política. Aquest respecte em fa desar al calaix els aspectes més sòrdids d'una llarga i immoral guerra bruta.

PRIMER. D'AIXÒ FA MOLTS ANYS i fa molt que ni m'ocupa, ni em preocupa. De fet, he tingut diverses ofertes per a escriure algun llibre, i sempre ho he declinat, tant perquè no li veig la utilitat, com perquè sóc massa feliç amb el present per burxar amb les misèries del passat. Ara bé. Com que observo que els Vendrell i companyia, tot i estar al poder, gaudir de sou públic, sortir als diaris i remenar la cua, encara em tenen a les seves oracions, he decidit acceptar la seva amable invitació. Obro la finestra del passat, doncs, però deixo la porta tancada. Lamento que en surti una mica de la mala olor. Segona qüestió. En el moment en què es varen produir tota mena d'atacs públics contra la gent que se'n va anar d'ERC, alguns d'ells clarament difamatoris, vaig plantejar presentar una querella criminal. Hi estava ben decidida i només em va frenar l'Àngel Colom, que estava tan trist amb el que estava passant que sols volia retornar al silenci. Amb el temps, penso que fou savi, que només hauríem embrutit encara més l'atmosfera i que, ull contra ull, tots bornis. Tercer punt. Vull excloure explícitament alguns noms propis d'ERC de la guerra bruta. Per molt que mantingui diferències, no seria just posar-los al sac comú. Persones com Josep Huguet, Jordi Portabella, Ernest Benach, Josep Bargalló i el mateix Carod-Rovira varen participar de la batalla interna, però no varen fer servir ni les vides privades, ni les tendències sexuals, ni les famílies, ni cap altre territori adobat a la calúmnia. Ara que ha passat el temps, el meu agraïment, tot i deplorar que no ho evitessin. I quart punt, la guerra. La crisi d'ERC va ser, fonamentalment, una guerra a la cúpula, i l'estructura de poder que Puigcercós havia bastit, des de les joventuts, es va usar, amb mà vendrelliana de ferro, per crear, durant dos anys, una sistemàtica degradació de la imatge de l'Àngel Colom i dels qui li fèiem costat. Una autèntica cacera a la persona, on tot valia, trucar familiars, inventar rumors de ludopatia i, fins i tot, de pràctiques sexuals perverses, desprestigiar amb mentides i desfer la feina política que -amb encerts i errors- intentàvem avançar. Els periodistes se'n delien. El més delirant és que els mateixos que arribaven a perpetrar els atacs, després demanaven que els omplíssim els actes que organitzaven. En els anys que he estat a la política, mai no havia vist una brutícia tan considerable, fins al punt que puc dir que a ERC he viscut el millor de la política -la lluita per unes idees- i el pitjor que es pot viure. Podria continuar si obrís la finestra de bat a bat, però em fatiga recordar-ho. Aquí deixo el fragment de testimoni que volia donar, acceptant la invitació que em fa en Vendrell en recordar-se dels meus pobres ossos. Perdonin si no compro el llibret, però ja em sé l'argument.

UNA PETITA I DARRERA COSA. En Mikimoto també em va dedicar algun carinyo, el dia de la presentació. La veritat és que m'honora. Trobo molt normal que una persona que ha aconseguit que tots els catalans li paguem els viatges que es munta per tot el món, a la recerca de la barretina perduda, em doni lliçons de periodisme. Certament, davant la seva ingent aportació al pensament català, això meu no és res més que periodisme de perruqueria".

12.6.07

CRIDA DE RC A LA UNITAT D'ACCIÓ DE L'INDEPENDENTISME CATALÀ

El dissabte passat 9 de juny a Sabadell, més d’una cinquantena de militants del Partit Republicà Català, reunits en representació de la totalitat de la militància, en la Conferència Nacional del partit, van aprovar un document titulat Crida a la unitat d’acció de l’independentisme català.

Mitjançat aquest text, RC decidideix obrir converses amb la resta de forces, corrents o organitzacions civicopolítiques sobiranistes per tal de treballar per acoseguir la màxima unitat d’acció de tots aquells que defensen que Catalunya té dret a decidir amb plena llibertat el seu futur nacional.

El Partit Republicà Català considera que el debat intern que hi ha a Esquerra i a Convergència, el creixement de les CUP i la presència d’altres propostes nacionalistes i independentistes presents al territori han de fer possible que entre tots plegats siguem capaços d’oferir al poble de Catalunya una alternativa el màxim d’unitària possible amb la perspectiva de celebrar en l’horitzó de l’any 2014 un referèndum per la independència, que només estarem en condicions de guanyar si tots els que creiem que Catalunya ha de disposar d’un estat propi treballem plegats deixant matisos ideològics de banda.

En la Conferència Nacional del partit també es van aprovar altres qüestions relatives a les properes conteses electorals, la diada de l’Onze de Setembre, l’expansió territorial i el primer Congrés Nacional, que previsiblement es farà la propera tardor.

LA JUNTA ELECTORAL DESESTIMA EL RECURS DE CIU AL PERELLÓ

Quin mal perdre que té este Pallares!
Si pensava de veritat que la Genoveva Margalef no es podia presentar, perquè va dixar que la gent la votes? Que hagués presentat ans lo recurs, no? O és que pensava que perdria i ell continuaria fent d’alcalde vint anys més?
RC creu amb la limitació dels mandats justament per a que no passe lo que ha passat al Perelló, que l’alcalde ja es pensava que tenia el càrrec assegurat fins que es jubilés.



Quin mal perdre que té este sinyor! Crean esta mala marò al poble, tan sols ha aconseguit demostrar que el Perelló l'importa tres pitos i que l'únic que vol és la seua promoció personal.

11.6.07

El Partit Republicà Català s'esforçarà per unir l'independentisme sota un mateix moviment"

El Partit Republicà Català va reunir ahir al vespre a Sabadell, a Can Balsach, una cinquantena de representats catalans per celebrar la seva Conferència Nacional. Una trobada que va servir per acordar els punts cabdals per al futur del partit com la nova estratègia política a seguir després de les Eleccions Municipals o la data del Congrés Nacional que ha de celebrar-se abans d'acabar l'any 2007. El president de la secció de Sabadell, Josep Ruaix, ha assenyalat que una de les prioritats és "la voluntat de col.locar el partit seguint l'ideari de l'independència transversal, és aglutinar tot el moviment independentista i nacionalista sota el mateix moviment, i anar tots junts cap al mateix objectiu".
Ruaix també ha assegurat que el número de vots aconseguits en les darreres municipals, ha animat el partit a nivell general a esforçar-se per l'expansió a tot el territori: "Al Parlament havíem tret sis mil vots, i ara, presentant-nos només a 17 localitats, n'hem tret més de tres mil". Ruaix també ha remarcat que "ara el que volem és començar a treballar en diferents accions, com conferències, presentar propostes... i fins i tot es parlava de fer una escola d'estiu. No només per presentar el partit, sinó també l'ideari". L'elecció del Vallès Occidental per fer la trobada no es gratuïta i respon al fet que la comarca va ser pionera en l'expansió territorial del Partit i ha experimentat un fort creixement en nombre de militants des de principis de l'any 2007. La Conferència Nacional reuneix la totalitat dels militants els quals poden exercir el seu dret a vot en les qüestions que s'hi tracten. La darrera Conferència es va celebrar a Barcelona el passat dia 20 de gener.

8.6.07

Els compromisos del pacte CiU-ERC

Lo pacte nacional a Tortosa pinta molt bé. Aqui van los compromisos de CiU+ERC amb la ciutadania dels quals m'hai permès senyalar els que he trobat més importants i m'han agradat més.

“Atesos els resultats obtinguts a les eleccions municipals del 27 de maig, i tenint en compte la voluntat de la ciutadania, les forces polítiques de CiU i ERC a Tortosa impulsem un pacte de govern amb els acords següents:
  • 1.- Amb caràcter prioritari i amb l'objectiu de reflectir les principals actuacions d'aquest mandat, es redactarà un pla d'actuació municipal (PAM) per al període 2007-2011. Aquest pla es farà públic i s'aprovarà en el termini de tres mesos.
  • 2.- Elaboració d’un pla estratègic amb la participació del teixit socioeconòmic que establirà les directrius que s’han de seguir en els pròxims quinze anys a la ciutat de Tortosa.
  • 3.- Seguiment i impuls de la constitució i posada en funcionament de la vegueria de les Terres de l’Ebre.
  • 4.- D’acord amb els principis de la nova cultura de l’aigua, treballar fermament per la defensa del riu Ebre i dels nostres recursos naturals.
  • 5.- Impuls de forma immdediata de l’execució del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) sense renunciar a efectuar-hi les modificacions puntuals necessàries.
  • 6.- D’acord amb la situació estratègica de Tortosa, fer del nostre municipi un veritable nexe d’unió dels Països Catalans en l’àmbit turístic, cultural i socioeconòmic.
  • 7.- L’eficiència i l’eficàcia en la gestió serà prioritària a l’Ajuntament de Tortosa. Impulsarem una política de control de la despesa, de reducció de dedicacions exclusives i càrrecs de confiança, i de transparència en la contractació.
  • 8.- Impuls de forma immediata d’un pacte de ciutat vers la immigració a l’efecte de regular l’arribada de nouvinguts a Tortosa i implementar polítiques que permetin la integració dels nous tortosins.
  • 9.- Prioritzar les polítiques d’atenció al ciutadà, tenint especial cura dels col·lectius de persones més desateses i amb major risc social.
  • 10.- Millora de la qualitat dels serveis per a les tortosines i els tortosins, amb la creació de nous equipaments adreçats als infants, joves i gent gran.
  • 11.- Fer de Tortosa una ciutat mediambientalment més sostenible amb la posada en marxa de mesures d’eficiència energètica, de millora de la mobilitat, de la gestió dels residus i del nostre entorn.
  • 12.- Elaboració d’un pla de xoc d’acord amb les associacions de veïns per resoldre les deficiències de manteniment i neteja dels carrers dels barris i pobles de Tortosa.
  • 13.- Política activa de promoció econòmica, així com un impuls a l’activitat firal per tal que Tortosa sigui una ciutat en projecció i atractiva per a les inversions locals i foranes.
  • 14.- Un nou model de gestió esportiva de la ciutat amb la participació de totes les entitats esportives. Construcció de nous equipaments que permetin a Tortosa exercir el lideratge que li correspon en les diferents disciplines esportives.
  • 15.- Potenciar el patrimoni artístic i històric de Tortosa. Millorar l’oferta cultural i afavorir la producció pròpia.
  • 16.- Fer de Tortosa una destinació turística de primer ordre amb una política activa de promoció orientada al turisme de qualitat.
  • 17.- Dotar d’habitatge, comerç i serveis el nucli antic, així com optimitzar el Pincat.
  • 18.- Fer de Tortosa una ciutat més descentralitzada i més cohesionada, apropant els serveis a les persones, amb la creació d’entitats municipals descentralitzades (EMD) en aquells pobles que ho desitgin.
  • 19.- Impuls d’una veritable política d’habitatge amb la promoció de nous pisos a preus assequibles, així com implementar polítiques de lloguer. Vetllar perquè els habitatges de Tortosa reuneixin les garanties d’habitabilitat.
  • 20.- Crear de forma immediata la figura del regidor de barri, que serà l’interlocutor dels veïns per a resoldre les qüestions relatives al veïnat.
  • 21.- Treballar per la millora de la seguretat ciutadana, amb l’increment de la plantilla de la policia local i els seus mitjans, i amb la creació de la figura del policia de barri.
  • 22.- Implicar la societat civil de Tortosa en la gestió de la ciutat per assegurar un bon govern, més eficaç i més proper al ciutadà, amb una col·laboració màxima entre totes les institucions i associacions de la ciutat i l’Ajuntament.
  • 23.- Treballar conjuntament amb les administracions superiors per facilitar i impulsar la consecució d’aquells grans projectes que Tortosa necessita per afrontar el futur amb garanties.”

Presentació a Tortosa d'Estius a l'Ebre


La presentació d'Estius a l'Ebre, a Tortosa, serà avui divendres 8, a les 19.20, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Estius a l'Ebre és un recull de relats curts, escrits per més de vint autors ebrencs.
La editorial,Aeditors del Perelló, continua així una col·leció encetada amb "un Altre Nadal" i que ha tingut molt bona acollida entre els lectors.

El tripartit tocat pels mals resultats d'ERC i ICV


Noticia publicada al web del partit republicà català

Les eleccions del 27 de maig han significat un dur cop d’atenció per als socis minoritaris del tripartit i sobretot per a la direcció d’Esquerra, ja que bona part dels seus electors s’han revoltat i han desautoritzat, deixant-los de votar, la línia de pactes en benefici del PSC-PSOE impulsada pels líders d’aquest partit.

Això s’ha traduït en una reculada d’uns 75.000 vots (43.000 a la ciutat de Barcelona), que han anat a l’abstenció, al vot en blanc o a altres opcions com la nostra –en una quantitat encara poc significativa, però creixent– a les CUP, o que han optat per CiU com a vot útil antitripartit, per exemple a la ciutat de Barcelona.

Pel que fa a Iniciativa, desapareixen de la ciutat de Tarragona i reculen a tot arreu excepte al municipi de Girona.

No obstant això, el conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, insistia cegament a TV3, malgrat les crides a la rectificació que fan sectors significatius de les bases d’aquest partit, a mantenir el govern tripartit a la Generalitat i a continuar amb la política d’acords d’ERC amb els socialistes, els quals, tot i que perden vots elecció rere elecció, tenen cada cop més poder i controlen més institucions gràcies als favors, en forma de pactes que els fan Esquerra i ICV.

Carretero admet contactes amb els altres crítics d'ERC

Noticia publicada avui a E-noticies


L'impulsor de Reagrupament.Cat, Joan Carretero, ha reconegut que el seu corrent crític ha tingut contactes amb el nou sector crític d'ERC, Esquerra Independentista. L'exconseller ha dit que comparteix "al 100%" el manifest impulsat pels diputats i membres de l'executiva Uriel Bertran i Pere Aragonès, considerats pròxims a l'aparell del partit. Confia que recolzin la proposta que RCat presentarà al consell nacional del 7 de juliol per avançar el congrés previst per al 2008.

Carretero, ha aprofitat la presentació d'un inèdit llibre d'Arrufat sobre el primer president de la Generalitat republicana, Francesc Macià, per contraposar la "mística" i els "ideals" del fundador d'Estat Català i ERC amb la falta de lideratge "dels polítics professionals" d'avui.

Carretero també s'ha servit de Macià per carregar contra l'estratègia del catalanisme social assumida per ERC a la Generalitat del socialista José Montilla. "No es pot deslligar l'alliberament nacional del progrés social", ha dit. Però després ha sentenciat: "La política social no farà Catalunya independent i la pluja fina no és el que volia Macià", en al.lusió al catalanisme defensat pel líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Malgrat tot, Carretero s'ha mostrat obert a aparcar la demanda si s'avancen les eleccions generals. ha explicat que tampoc forçaran el congrés recollint el 10% de firmes exigides estatutàriament. Entén que és la direcció d'ERC la que s'ha de sotmetre a "un vot de confiança" i consultar a la militància els canvis estratègics que sembla que comencen a imposar-se després del 27-M.

Carretero també ha assenyalat que la presentació pública de RCat el 30 de juny no implicarà la constitució immediata com a corrent.

7.6.07

PACTE NACIONAL A TORTOSA!


Acabem de saber que per fi s’ha produït lo desitjat pacte nacional a Tortosa (CiU + ERC). Des d’este humil bloc, no puc fer res més que felicitar als Sr. Ferran Bel i al Sr. Ricard Fores.
Ara no toca parlar d’altres qüestions, com per exemple, si els protagonistes d’este pacte s’han vist més o menys obligats pels números a pactar entre ells. Ara, toca, saber guanyar. Ser magnànims amb los perdedors i no mirar endarrere sinó endavant.
Toca complir les promeses electorals i treballar per una Tortosa cruïlla dels països catalans.
Visca Tortosa!
Art publicat a l'Estel.
LO PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ HA GUANYAT!!!

Escric este article a cinc dies vista de les eleccions municipals. A hores d’ara, ja tots sabreu qui ha guanyat les eleccions, sense enquestes més o menys partidistes i sense lloc a l’especulació.
Lo partit Republicà Català, que es presentava per primer cop a les municipals de Tortosa, ha sofert una campanya dura. No deixa de ser curiós que un partit al que alguns mitjans han anomenat de mediàtic, tingue problemes seriosos en poguer fer arribar el seu missatge a la ciutadania. Crec, sincerament què perquè et penges quatre vegades més que un altre partit a les faroles de Tortosa, la gent no et votarà més o menys. I si els partits creuen lo contrari, crec que tenen en molt poca consideració al poble. Què es pensen que no podem pensar per natros mateixos? Un altra cosa molt diferent és que la informació que el Partit Republicà Català volia fer arribar al poble, fos deliberadament tapada i censurada. Hem hagut de patir, destrosses de cartells a les poques hores d’haver estat posats (per cert, prou alts per a necessitar una escala per arribar-hi). Però el grau màxim d’esta situació va arribar amb lo gran debat que es va fer a l’auditori Felip Pedrell al qual no mos van deixar participar. Potser tenien temor d’una dona?
Tot i així, i després d’escoltar atentament un debat ensopit i extremadament avorrit, en el qual, los partits se repetien amb programes meravellosos i en moltes ocasions completament calcats uns dels altres, un debat, en el qual, ningú va voler explicar clarament a la ciutadania los seus pactes preferencials que a hores d’ara, quan tots s’han tret ja les caretes, tots vostès deuen saber per fi; vam pensar que tampoc era tan estrany que no mos vulguessen al debat. Un partit com lo partit Republicà Català que avisava clarament que ERC tornaria a fer alcalde a Sabater, i que deixa ben claret que ell, no pensava pactar amb cap partit espanyolista, no interessava al debat. Un partit com RC, que vol llistes obertes, limitacions de mandats a 8 anys, que es digen, ans de les votacions, clarament los pactes preferencials, per a no enganyar més a la ciutadania i que volia mecanismes de sanció als partits que ara incompliran estos programes de contes de fades, no interessava que pogués parlar als debats. De totes maneres, mos tenim de felicitar per la gran experiència viscuda. Hem participat del joc democràtic, i hem dit lo que pensàvem sense que ningú mos tapés la boca. Jo no sé qui ha degut guanyar, però lo que està clar, és que el Partit Republicà que partia de 0, segur que ha guanyat en vots. A lo millor, és l’únic partit i tot que pot dir que ha guanyat en vots perquè si com se preveu l’abstenció és altíssima, qui més que menys, haurà fet una davallada en vots totals. Per tot això, podem cridar ben fort: Lo partit Republicà Català ha guanyat!!!

5.6.07

Comunicat de Reagrupament.Cat


1. El grup promotor del corrent d’opinió d’ERC Reagrupament.Cat (RCat) constata que la desorientació política de la direcció d’ERC, de l’actuació de la qual no es desprèn cap altra estratègia que la satel·lització respecte del PSC, ha provocat un important retrocés electoral en les eleccions del proppassat diumenge, dia 27 de maig, que aprofundeix en la línia descendent iniciada a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre de l’any passat.

2. D’acord amb les previsions que havíem fet abans de les eleccions del 27-M, anunciem que l’acte de constitució de RCat, que compta hores d’ara amb 736 militants d’ERC adherits, tindrà lloc a la ciutat de Barcelona el proper dissabte, dia 30 de juny.

3. RCat, des del convenciment que la militància d’ERC és capaç de donar al partit un nou impuls que superi la situació actual, promourà, en el proper Consell Nacional d’ERC del proper dia 7 de juliol, la presentació d’una proposta de resolució de convocatòria d’un Congrés Nacional extraordinari que tingui lloc durant la propera tardor, l’ordre del dia del qual hauria d’incloure, com a mínim, la fixació d’una estratègia política per als propers anys i l’elecció d’una nova direcció nacional.

Rut Carandell, Jaume FernándezPortaveus, en representació dels 35 integrants del grup promotor

Carod i Puigcercós han estat "deslleials" a Catalunya

Noticia publicada a e-noticies avui.
Salvador Sostres, en el programa en el què col.laborava.

L'escriptor Salvador Sostres defensa la proposta que l'exconseller Joan Carretero va fer per convocar un un consell nacional. En un article a l'Avui, acusa el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el secretari general de la formació, Joan Puigcercós, de ser "deslleials al partit i a la nació" per reeditar el tripartit al govern de la Generalitat. L'escriptor afirma que l'impulsor d'un dels moviments crítics amb ERC, Reagrupament.Cat, "té moltes possibilitats de poder convocar finalment aquest consell nacional i força possibilitats també de substituir l'actual direcció d'Esquerra".Per això, afirma que "la deslleialtat ets tu", en referència a Puigcercós i afegeix que "el que més s'assembla al que Esquerra és en puritat, allò que més lleial és a l'essència d'Esquerra és l'èmfasi de Carretero a l'hora de defensar els grans interessos de la nació per damunt de les mediocritats personals; i el que més ha afeblit Esquerra han estat els personalismes interessats, les vanitats de fira i la poca intel·ligència dels qui es creien més llestos que els altres i s'han passat tot aquest temps servint-se de la nació en lloc de servir-la".D'altra banda, considera que "si hi ha alguna cosa profundament deslleial a l'essència d'Esquerra, aquesta cosa és vendre ideals a canvi de poltrones, i acceptar de fer el mesell a canvi de poder seguir cobrant del poder. Tal és l'afany dels dirigents d'Esquerra de mantenir llurs càrrecs, que sembla que Montilla hagués guanyat les eleccions per majoria absoluta".En aquest sentit, assenyala que "és això el que els votants d'Esquerra retreuen als seus dirigents: no pas una qüestió etnicista sinó d'actitud, tal com els catalans no ens hem fixat en la sang ni en els cognoms de ningú i si parlava en català i estimava la nació de seguida l'hem fet un dels nostres, segons la tradició de totes les grans nacions de l'occident".

4.6.07

I si ens replantegem el futur de l’independentisme?


Estem en època de valoració de resultats electorals. Aquest cop, però, a part de les típiques consideracions de sempre: tots han guanyat, l’abstenció ha tornat a pujar, etc. hi ha un fet evident: bona part dels electors d’Esquerra s’han revoltat i han desautoritzat amb el seu vot (de fet, amb el seu no-vot) la línia de pactes en benefici del PSC-PSOE de la direcció d’aquest partit. Han dit prou a la política de liquidació de l’independentisme que encapçalen Carod-Rovira, Puigcercós i tots els altres. Això a la ciutat de Barcelona s’ha traduït en una reculada d’uns 43.000 vots, que han anat a l’abstenció, al vot en blanc o a altres opcions com la nostra –en una quantitat encara poc significativa, però creixent– o que han optat per CiU com a vot útil antitripartit.Esquerra, malgrat la política de maquillatge que ha suposat el seu ascens en nombre total de regidors, producte, en la seva majoria, de llistes presentades com a Acció Municipal –un fet relativament assequible quan es té en les pròpies mans una conselleria de tant poder com la de Governació, però que suposa un escàs rèdit amb vista al futur perquè en gran mesura a la gent que s’hi apunta el que menys li importa és la ideologia de la formació per la qual es presenta–, baixa en benefici del PSC on justament deien que pujarien a costa del PSC –àrea metropolitana– i baixen en els seus feus tradicionals, baixen allà on la gent els votava perquè eren l’opció més ben situada de l’independentisme català, una gent que no els havia “fet confiança” perquè dilapidessin aquest capital polític en forma de vots lliurant-se als braços de l’esquerra espanyola a canvi de càrrecs ben remunerats i rebaixant el discurs nacional al simple eix dreta-esquerra, com si l’elector fos tan ximple d’empassar-se que la nació catalana és com la Rioja o la Comunidad Murciana.El degoteig constant d’antics militants d’aquest partit que l’han abandonat els darrers mesos, alguns dels quals ara estan entre les nostres files; les crides a la direcció perquè rectifiqui, que es fan aquests dies des de la ciutat de Barcelona, des de Vic i des d’altres llocs del territori; o la consolidació i l’enfortiment del sector crític intern que encapçala Joan Carretero han de fer replantejar als líders d’ERC la seva línia política suïcida per a l’independentisme català abans que aquesta formació arribi a un punt de no retorn d’aquí a pocs anys. Un replantejament que jo crec que no només s’ha de fer al si d’aquest partit sinó en tots els sectors sobiranistes i independentistes d’aquest país, començant també per nosaltres mateixos o per les CUP, que també han d’entendre que, malgrat el seu bon resultat del 27 de maig no n’hi ha prou només amb el treball municipal per assolir l’alliberament nacional.Cal que tots plegats entenguem que el principal objectiu de l’independentisme polític no ha de ser gestionar la comunitat autònoma amb el permís d’Espanya, sinó acumular forces per derrotar l’espanyolisme –un espanyolisme cada com més desacomplexat i contra el qual Catalunya ara està desarmada– en un futur no gaire llunyà. Fóra bo que en la perspectiva de l’any 2014 tinguéssim clar que l’obligació de tots aquells que creiem en la nació catalana és aconseguir la màxima unitat d’acció de l’independentisme i apostar per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
Carles Bonaventura i Cabanes.
Partit Republicà Català (RC)

2.6.07

Programa d'actes IV Fira del llibre ebrenc

Diumenge 3 de juny ·
Fira8.30-10.00 h Esmorzar popular per a tots els visitants matiners.

10.30 h Inauguració oficial de la Fira, a càrrec d’Eduard Voltas, secretari del Departament de Cultura. Hi intervindran: Albert Pujol, director de la Fira; Joan Josep Duran, regidor de Cultura, i Josep Solé, alcalde de Móra d’Ebre. Tot seguit, benvinguda i visita a tots els estands participants per part de les autoritats.

11.00 h Primera tanda de presentacions de llibres ebrencs Miquel À. Pradilla · Amposta (Onada Edicions), Javier Caballero · Bouesia 2006 (Arola Editors), Viqui Carles i Carme Julià · La cara de la reina (Graëllsia, Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental), Emigdi Subirats · Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (Consell Comarcal del Baix Ebre), Núria Menasanch · Contalles i cançons ebrenques de la iaia velleta. Peret i Marieta (Cinctorres Club), Fina Font · Xirolet o el beneit (Fundació El Solà), Àlex Ferrer · L’estiu a l’Ebre (Aeditors), Miquel Bort Juan · Com evitar un accident de trànsit (Silva Editores)

11.30-12.00 h “Signa’m lo llibre”. Signatura de llibres al vestíbul del teatreGlòria Fandos · Porta a l’horitzó (autor editor), M. José Fernández · Amb els cinc sentits (autor editor), Jesús M. Tibau · Contes coordinats (Editorial Montflorit), Xavier Garcia · Empaitant gent a París, 1974 (CCG Edicions), Cinta Curto, Clara Segura i altres · La cuina senzilla (Cinctorres Club), Miquel À. Pradilla · Amposta (Onada Edicions), Javier Caballero · Bouesia 2006 (Arola Editors), Viqui Carles i Carme Julià · La cara de la reina (Graëllsia), Emigdi Subirats · Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (Consell Comarcal del Baix Ebre), Núria Menasanch · Contalles i cançons ebrenques de la iaia velleta. Peret i Marieta (Cinctorres Club), Fina Font · Xirolet o el beneit (Fundació El Solà), Àlex Ferrer · L’estiu a l’Ebre (Aeditors), Miquel Bort Juan · Com evitar un accident de trànsit (Silva Editores)

11.30 h Espectacle infantil “Faci, faci”, a partir d’elements de la literatura popular, de la companyia L’Udol Teatre d’Alcanar, a Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre (entrada gratuïta).

11.45 h IV Jornada del Llibre EbrencTema: “Història i patrimoni com a recurs per a la literatura”. Lloc: La Llanterna Teatre MunicipalParticipants: Viqui Carles (Graëllsia · Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental), Josep Santesmases (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner), Àlex Ferrer (editorial Aeditors), Artur Quintana (Associació Cultural del Matarranya), Jordi Viladrich (llibreria Viladrich), Ester Valls (Institució de les Lletres Catalanes). Moderadora: M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner

13.00-14.00 h Programa especial “Coses de Ràdio · Llibresebrencs.org” de Ser · Ràdio Móra d’Ebre, en directe des del recinte firal.

13.15 h Segona tanda de presentacions de llibres ebrencsTeresa Bertran · Terres de salabror (autor editor), Francesca Aliern · Camins (Cossetània Edicions), Ramon Miravall · El Camí de Sant Jaume. Ruta per l’Ebre català (L’Estel), Josep Igual · Poemes escollits (Onada Edicions), Josep Sánchez Cervelló · El republicanisme a les Terres de l’Ebre (Fundació Josep Irla), Elena Espuny · La terrissa del iaios (Aeditors), Albert Curto · Vides aixorejades (La Veu de l’Ebre), Elisenda Belenguer · Neus Català, memòria i lluita (Fundació Pere Ardiaca)
13.45 h “Signa’m lo llibre”. Signatura de llibres al vestíbul del teatreTeresa Bertran · Terres de salabror (autor editor), Francesca Aliern · Camins (Cossetània Edicions), Ramon Miravall · El Camí de Sant Jaume. Ruta per l’Ebre català (L’Estel), Josep Igual · Poemes escollits (Onada Edicions), Josep Sánchez Cervelló · El republicanisme a les Terres de l’Ebre (Fundació Josep Irla), Elena Espuny · La terrissa del iaios (Aeditors), Albert Curto · Vides aixorejades (La Veu de l’Ebre) i Elisenda Belenguer · Neus Català, memòria i lluita (Fundació Pere Ardiaca)
14.30-17.00 h Tancament del recinte firal.

17.15 h “III Premi Llibresebrencs.org de relats curts a Internet per a jóvens ebrencs”, a la terrassa del teatre. Veredicte i entrega dels premis, a càrrec de Montse Perelló, coordinadora territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre. 18.15 h Espectacle poètic “El rastre de l’instant”, a càrrec de Cinta Massip, poetessa de Tortosa, a la Biblioteca Comarcal (entrada gratuïta).
19.00 h Tercera tanda de presentacions de llibres ebrencsRemei Franch · Contes de Marta i Arnau (Edicions del Pirata), Biel Pubill i Josep M. Raduà · Quan anàvem a estudi (Associació Cultural Lo Llaüt), Albert Guiu · De la mà de la meva filla (Aeditors), Andreu Carranza i Esteban Martín · La clau Gaudí (Edicions de la Rosa dels Vents), Xavier Garcia · Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, vol. 1 i 2 (Cossetània Edicions), Josep de Flix · Formigues (Viena Edicions), Josep Ramon Suñé · La Germandat (1904-2006) (Centre Cultural Sant Isidre de Batea), Miquel Biarnés · Dosis para el éxito (Maikalili Ediciones), Rafael López-Monné · A peu per les comarques de Tarragona IV (Arola Editors)

19.30 h “Signa’m lo llibre”. Signatura de llibres al vestíbul del teatreCinta Massip · Amurada (Lleonard Muntaner Editor), Joan Todó · Los fòssils (al ras) (La Breu Edicions), Remei Franch · Contes de Marta i Arnau (Edicions del Pirata), Biel Pubill i Josep M. Raduà · Quan anàvem a estudi (Associació Cultural Lo Llaüt), Albert Guiu · De la mà de la meva filla (Aeditors), Andreu Carranza i Esteban Martín · La clau Gaudí (Edicions de la Rosa dels Vents), Xavier Garcia · Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, vol. 1 i 2 (Cossetània Edicions), Josep de Flix · Formigues (Viena Edicions), Josep Ramon Suñé · La Germandat (1904-2006) (Centre Cultural Sant Isidre de Batea), Miquel Biarnés · Dosis para el éxito (Maikalili Ediciones), Rafael López-Monné · A peu per les comarques de Tarragona IV (Arola Editors)

20.00 h Cloenda de la IV Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs, a càrrec dels membres de la comissió organitzadora de la Fira.

20.15 h “Espectacles ebrencs, lletres nostres”, amb l’espectacle Lletres d’aigua del cantautor Jesús Fusté, a La Llanterna Teatre Municipal.

20.30 h Tancament del recinte firal.

Tots els actes són gratuïts i adreçats a totes les edats.
L’organització es reserva el dret de fer canvis en la programació.

1.6.07

de l'avís de l'1-N a la trompada del 27-M



Els que coneixem el món municipal sabem que no és un conjunt homogeni. Els recursos materials i humans a l’abast d’alcaldes i regidors als grans ajuntaments i als petits municipis no s’assemblen gens. És com comparar les condicions en les que juguen a futbol els jugadors del Barça amb les d’un equip de tercera regional: practiquen el mateix esport, amb les mateixes regles, però no tenen res a veure.
Les diferències entre ajuntaments de municipis grans i petits no es limiten a les facilitats per a la tasca dels càrrecs electes. El diferencial de participació entre uns i els altres en les eleccions del passat diumenge prova que els petits ajuntaments (on van ser freqüents votacions del 70 o 80% del cens, o més encara) són realment sentits com a propers pels ciutadans, que, en canvi, se senten ben allunyats dels ajuntaments de les ciutats grans (o dels polítics que els regeixen), com va demostrar l’altíssima abstenció que s’hi va produir.
Tampoc és el mateix l’impuls principal que guia el vot dels veïns dels pobles i de les localitats amb més habitants. En els primers, la pràctica totalitat de la gent decanta les seves preferències en funció de les qualitats dels candidats o, si és el cas, de la seva gestió anterior al consistori. A mesura que el tamany de les poblacions augmenta, s’incrementa el nombre de ciutadans que emeten el seu vot en funció dels partits que representen les diferents candidatures al municipi, i de la seva línia d’actuació a escala general. Als sondeigs preelectorals publicats per La Vanguardia, una significativa tercera part dels enquestats de les ciutats de Girona i Tarragona responien que decidien el seu vot en funció del partit, i poc més de la meitat deien que ho feien segons el candidat a l’alcaldia. A Barcelona hi havia més respostes (45%) afirmant que allò primordial per a decidir el vot era el partit que no pas el candidat que el representa a la ciutat (38%).
La interpretació diferenciada del vot en els municipis petits i en les ciutats és clau per analitzar els resultats d’ERC en les eleccions del passat diumenge. Els resultats d’ERC han estat dolents segons l’opinió de la majoria d’observadors, i han deixat un regust ben amargant entre la militància, però des de la direcció (Carod, amb posat de satisfacció, la mateixa nit electoral, o Xavier Vendrell el mateix dia que escric aquestes ratlles, 30 de maig, a l’AVUI) s’insisteix en dades objectives que, aparentment, conviden a l’optimisme, com l’augment del nombre de regidors i de consellers comarcals, al costat d’un matisat descens (del 12,78% a l’11,67%) del percentatge de vots.
Però la percepció de derrota d’ERC no és equivocada. Esquerra perd vots justament a les ciutats, allà on més compten les sigles i menys els candidats. Si hi descomptem Mollet del Vallès, on ERC va presentar-se dins una candidatura amb altres grups polítics l’any 2003, i per tant no poden establir-se comparacions acurades, al Principat de Catalunya hi ha 22 ciutats de més de 50.000 habitants, de les quals ERC ha millorat el seu percentatge de vots en 2, i l’ha empitjorat en 20. L’any 2003 va obtenir-hi 50 regidors, i enguany 37 (n’ha perdut 14 i n’ha guanyat 1, al Prat de Llobregat). Ha perdut la seva representació a la segona ciutat de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat, i a Cerdanyola del Vallès.
ERC ha perdut en les ciutats de més de 50.000 habitants més de 78.000 vots dels prop de 80.000 que ha perdut a Catalunya. Si al Principat ha perdut, aproximadament, el 19% dels vots absoluts obtinguts el 2003, a les ciutats de més de 50.000 habitants n’ha perdut el 41%. Poca broma!
Si ampliem el ventall a les poblacions d’entre 20.000 i 50.000 habitants (de les que excloem Ripollet i Sant Pere de Ribes per la mateixa raó que hem exclòs Mollet), on les pèrdues ja han estat força més moderades, trobem que el número de vots obtinguts el passat diumenge en el conjunt de poblacions que superen els 20.000 habitants va ser inferior en més de 87.000 als obtinguts el 2003. En conseqüència, en els municipis de menys de 20.000 habitants en el seu conjunt ERC va guanyar vots absoluts malgrat el descens de la participació.
Els guanys en la franja de municipis menors de 20.000 habitants s’explica perquè aquí (i molt especialment entre els municipis més petits, per sota dels 5.000, o fins i tot dels 1.000 habitants) van concentrar-s’hi gairebé totes les 140 noves candidatures presentades per ERC. És en els municipis més petits, doncs, en els que el vot a les eleccions municipals té menys en compte la component de partit (fins el punt que moltes de les candidatures són llistes associades en les que ni tan sols hi figura el logotip d’ERC), on s’han obtingut els millors resultats, que han permès maquillar l’evident descens a les àrees urbanes.
Està clar, doncs, que s’han perdut més vots allà on la conjuntura política nacional pesa més en la decisió del vot dels ciutadans. Malgrat això, els dirigents nacionals d’ERC (Carod, Vendrell) insisteixen que l’estratègia del partit a nivell nacional no té res a veure amb la davallada electoral. Quina n’és la causa, doncs? Que el retrocés se l’han guanyat a pols els regidors, els candidats i els militants de les ciutats més grans perquè han fet una mala feina? Aquesta és la conclusió que es dedueix del posicionament dels nostres dirigents, i que ha fet enfadar de valent molts companys i companyes d’aquestes ciutats.
Jo penso més aviat que és l’estratègia de la satel·lització respecte del PSC, que molts denunciem de fa temps, la causant de la batzacada. Una estratègia en la que s’entossudeixen els nostres dirigents negant l’evidència (tot i que, mentre vaig escrivint, veig que Jordi Portabella, un dels principals damnificats, s’ho comença a repensar). Una estratègia que cada cop comparteixen menys militants i, el que és pitjor, menys electors, que ja van avisar-nos les últimes eleccions al Parlament. Com que els nostres dirigents no van fer-ne cas, de l’avís de l’1-N hem passat a la trompada del 27-M.
No puc deixar passar, abans d’acabar, que la pèrdua de vots a les ciutats s’ha produït, també, a les de l’àrea metropolitana de Barcelona. Allà on la nostra aposta per fer president Montilla “gratis total” ens havia de portar a substituir el PSC com a referent de l’esquerra, hem reculat amb força. Ja ho deia Joan Carretero a l’AVUI, el 21 de gener: “La direcció d’ERC manté que l’estratègia del partit l’ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l’esquerra catalana, per nacionalitzar-la. Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d’un govern encapçalat per un socialista” quan “per fer forat entre l’electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement?”
Un últim destacat: a més del Priorat, l’altra comarca on ERC ha guanyat les eleccions és la Cerdanya, superant CIU per primer cop, i augmentant el nombre de vots absoluts, malgrat la menor participació. Algun malpensat s’ha atrevit a dir-me que aquesta victòria és significativa…
Per acabar, un reconeixement als milers de persones que han participat, arreu dels Països Catalans, en les candidatures d’ERC i en la preparació de les eleccions del 27-M. Ells són els mariners que amb el seu esforç han aconseguit que, mentre el comandant i la resta de la tripulació gaudien tranquil·lament de les seves cabines de luxe, amb la carta de navegar perduda de fa temps, el vaixell, malgrat la trompada, continuï surant. Ells són els que, si no queda més remei, pujaran aviat al pont de comandament i redreçaran el rumb.
Albert Pereira i SoléMembre del grup promotor de Reagrupament.Cat
(Article publicat al diari AVUI el 31 de maig del 2007)

Puigcercós discrepa de Montilla i Ridao sobre la immigració


Ara dic blanc i ara dic negre, bla,bla,bla...
Ara també son xenòfobs els d'ERC?

Art publicat a e-noticies

Joan Puigcercós, s'ha desmarcat del presidnet de la Generalitat i el portaveu d'ERC al ParlamentEl secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha aprofitat la seva visita a Vic (Osona) per a desmarcar-se de les posicions del president de la Generalitat, José Montilla, i del portaveu del seu propi partit, Joan Ridao, sobre immigració. Puigcercós ha afirmat que "qui vulgui condemnar els votants de la Plataforma s'equivoca" en referència a la formació de Josep Anglada, que ha esdevingut la segona força política la capital d'Osona. Advertit per e-notícies que estava rectificant tant el president de al Generalitat com el portaveu d'Esquerra ha assegurat que "hi ha moment en què els polítics hem de dir el que pensem" i ha insistit que "ens equivoquem si condemnen a una mena de pou de l'ostracisme als votants de la Plataforma"."Hi ha problemes i s'han d'afrontar sense demagògia" ha afegit. El secretari general d'Esquerra ha posat com exemple l'Ajuntament de Manlleu, amb 53 nacionalitats diferents, on l'alcalde Pere Prats, d'ERC ha assolit majoria absoluta. "La immigració són persones amb drets i deures", ha reiterat.

Satel·lització i eutanàsia

Article publicat a la Web d'unitat nacional.
Autor :Heribert Barrera
Fa una trentena d'anys, quan jo era secretari general d'ERC, un amic del PSC (aleshores influent, ara retirat de la política activa), en conversa de cafè i a títol purament personal, intentava de convèncer-me que el que convenia a Catalunya era que els nostres respectius partits reprenguessin l'aliança estable que l'Esquerra i la Unió Socialista havien mantingut des de la fundació de l'Esquerra el 1931 fins a la dissolució de la Unió Socialista el 1936. Com que la relació de forces s'havia totalment invertit, en la nova aliança -afegia- s'haurien també d'invertir els termes i l'Esquerra hauria de resignar-se al paper de satèl·lit que en els anys de la República la Unió Socialista havia acceptat. El meu amic només veia avantatges en un tal acord: es barrava el pas al centredreta, es posaven a ratlla els comunistes i, sobretot, s'aconseguia que la declinació del catalanisme, que ell veia ineluctable, es produís sense traumes. El meu amic, en efecte, creia que el catalanisme ja no tenia futur. No ho lamentava, i davant meu almenys, no se n'alegrava. Simplement ho constatava. Des del seu punt de vista el franquisme, en aquest aspecte, havia triomfat de manera irreversible i l'evolució del món no feia sinó consolidar el seu triomf. Era només qüestió d'unes quantes generacions perquè Catalunya esdevingués una segona Occitània i l'últim reducte del català fossin quatre poetes floralescos. Els polítics responsables havíem d'assumir aquesta realitat i encarrilar les coses perquè aquest final fos el menys dolorós possible. El nostre darrer deure envers el catalanisme havia de ser assegurar-li una bona mort, és a dir, ajudar-lo en l'eutanàsia. Els meus companys de l'Esquerra d'aleshores, i jo mateix, no ens avinguérem a aquests plantejaments. Vèiem el catalanisme malparat, però no ferit de mort. Teníem fe en Catalunya i confiàvem que una jove joventut, no contaminada pel franquisme, redreçaria la situació. Com que érem conscients de la nostra feblesa, hauríem acceptat col·laborar estretament amb el PSC des d'una posició subordinada, si el PSC hagués estat un partit independent, com ho fou la Unió Socialista. Però vèiem que el PSC era poc més que un fragment del PSOE i sabíem que el PSOE, encara que amb més suavitat que la dreta, continuaria fent seu l'assimilisme espanyol. Per tant ERC va seguir la seva via de fidelitat al pensament de Macià, que havia estat el capdavanter dels seus fundadors, i això segurament va permetre que el partit lentament recuperés força i esdevingués la peça clau que és avui. Han passat trenta anys des de la conversa que ara evoco. I bé, humilment haig de reconèixer que el meu amic socialista veia les coses més clares que jo, perquè finalment és ell qui ha triomfat. ERC, a canvi de poder administratiu, que permet resoldre problemes personals de tot tipus, ha acceptat joiosa la satel·lització que aleshores refusàrem. I el futur del catalanisme és més negre que mai. Sense projecte nacional, la nova immigració només pot fer que aombrar-lo. De tots costats l'eutanàsia ja s'ha posat en marxa. Convergència, impacient de tornar al poder, es deixà enganyar pel tarannà de Zapatero i, quan el Parlament encara era a temps de retirar la proposta d'Estatut, n'acceptà una versió emasculada que l'Esquerra es va quedar sola a rebutjar. De moment no veiem venir ni més diners ni les indispensables infraestructures i Iberia i la Renfe segueixen ignorant-nos. Com que no convenia a Zapatero, que prou feina té amb ETA, s'ha decidit de no recórrer la llei espanyola de dependència, malgrat el parer unànime del Consell Consultiu. Amb més solemnitat que mai s'ha acceptat, doncs, de renunciar a una de les poques competències que quedaven ben especificades. I el president Montilla i els seus consellers, rebutjant enfrontaments, evitant fer soroll i ponderant la discreció, van fent revisionisme nacional, és a dir, van administrant els calmants necessaris al procés d'eutanàsia. ERC, per la seva banda, n'elabora els principis teòrics: despolitització de la llengua i substitució del catalanisme titllat d'identitari pel "catalanisme social", una invenció aplicable sense límits geogràfics que prescindeix del fet diferencial, que era la base mateixa del catalanisme de sempre. Reconec que fa trenta anys no vaig saber adonar-me de quin costat bufava el vent. Però sóc massa vell per canviar d'idees i durant el poc temps que em queda de vida continuaré fent meva la divisa d'aquell tenaç lluitador contra els espanyols que fou Guillem el Taciturn: no cal esperar per emprendre, ni reeixir per perseverar. I mala sort si al final jo no puc fer altra cosa que portar un ciri a un altar llunyà, que vaig veure a Praga fa seixanta anys, consagrat a l'apòstol Judes Tadeu, el patró de les causes perdudes.
Heribert Barrera
Expresident del Parlament de Catalunya i d'ERC

Carod: No m’importa tant lo partit com lo país.



“Total lo partit tan sols està des de 1931 i Catalunya ja existia abans.” Així de contundent ha estat Carod en les seues declaracions als matins de tv3.
També el president d’ERC, ha deixat la porta oberta a marxar, a tots aquells militants d’ERC que segons ell, no volen a Montilla president de la Generalitat pels seus orígens, quasi bé acusant-los de xenòfobs i ha dit que potser ara s’ha de recular una mica (referint-se al retrocés en vots) per a que entre un altre tipus de gent a ERC.
Pos jo li dic al sinyor Carod, que si la gent està cremada amb la cúpula de ERC, no és pels orígens del president Montilla, sinó pel espanyolisme pur i dur del president de la Generalitat de Catalunya, i pel seguidisme que hi fa ERC a este espanyolisme. La fira de Frankfurt, les senyeres retirades, l’estatutet al qual el vam obligar les bases a dir que NO, la tercera hora de Castellà, la invasió de competències, acceptar el pressupost del rei...etc, etc. No, els orígens sinyor Carod. Les actuacions! Les actuacions, que recolzen vostès des de fa temps i que no fan bandera de l’independentisme ni del país.
Perquè han perdut completament de vista les idees independentistes que promulgaven des d’este partit al que ara vostès volen canviar o rebutjar i que el sacrifici del catalanisme polític, envers el progressisme i les polítiques d’esquerres, és inútil davant una gent (los socialistes) que es diuen d’esquerres però que fan una política de dretes amagada d’espanyolisme pur i dur.
Ja fa temps que Carod vol canviar lo procés assembleari dins ERC, suposo que també vol canviar l’independentisme com a punt més important del seu ideari.
I jo me pregunto, si Carod vol canviar tantes coses dins d’ERC: Renovar les seues bases foten fora als que no pensen com ell(cas de Vic), canviar el procés assembleari, canviar l’independentisme com a punt central transformant-lo en pluja fina, pactar sigue com sigue per obtenir lo poder,etc, etc.
Perquè no és ell el que se’n va del partit i en fa un de nou?
Potser així, la gent veritablement independentista, seran menys, però podran treballar per Catalunya amb més llibertat i tranquilitat.