h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: abril 2009

La comedianta tortosina

27.4.09

MÉS A PROP DE LA UNITAT INDEPENDENTISTA


MANIFEST SANT JORDI 2009
MÉS A PROP DE LA UNITAT INDEPENDENTISTA


Arribem a aquesta diada de Sant Jordi amb dos elements que ens apropen més que mai a la unitat independentista; una unitat per la qual els homes i les dones del Partit Republicà Català (RC) treballem d’ençà de l’aprovació en el nostre Consell Nacional del document “Crida a la unitat d’acció de l’independentisme català”.
Per una banda, l’èxit de la I Conferència de Debat Independentista celebrada el 7 de febrer a Barcelona ha comportat que un bon nombre de les entitats impulsores i coorganitzadores d’aquella trobada, entre les quals hi ha el nostre partit, hagin eleborat un manifest que porta per títol “Compromís per la independència nacional de Catalunya”, en el qual es fa una crida directa al conjunt dels sobiranistes catalans a presentar-nos tots junts sota una sola sigla en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya previstes per l’any 2010 i a proclamar la independència del nostre país des de la cambra catalana tan bon punt s’aconsegueixin un mínim de 68 diputats independentistes. Aquest manifest es podrà signar a les parades que les entitats que el subscriuen muntaran en aquesta diada de Sant Jordi.
Per un altre costat, i coincidint gairebé en tots els objectius amb el manifest abans esmentat, fa pocs dies es va fer públic que Reagrupament.Cat, a través d’un article publicat per Joan Carretero, reclamava la necessitat que en els pròxims comicis al Parlament de Catalunya es presenti una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària de la cambra catalana; una candidatura que sigui un referent electoral per a l’independentisme sociològic que no para de créixer .
Des del Partit Republicà Català entenem que la coincidència en els objectius d’aquests dos projectes, i d’altres que sens dubte s’hi podrien afegir, és pràcticament total i que això ens situa davant una oportunitat històrica que pot fer possible que l’independentisme català torni a ser determinant en un futur immediat, l’any 2010. Estic convençut que el nostre partit sabrà estar a l’altura d’aquest repte apassionant i des d’avui mateix anuncio el nostre compromís a continuar treballant per fer possible aquesta candidatura unitària de l’independentisme, que aconsegueixi tornar a engrescar els centenars de milers de catalans sobiranistes que elecció rere elecció s’han anat quedant a casa farts d’una classe política covarda, submisa i sotmesa a l’actual marc juridicopolític espanyol, que ha convertit l’exercici del servei públic en el seu “modus vivendi” i que ha traït les esperances de tots aquells que en el seu dia els van fer confiança.
Visca Catalunya lliure! Visca la República Catalana!

Barcelona, 23 d’abril del 2009
Carles Bonaventura i Cabanes. Secretari general d’RC
http://www.partitrepublicacatala.cat/

20.4.09

Presentació de Elles


Dimecres 22 d’abril, Aeditors presenta dos llibres:

Elles de Núria Menasanch i Remeiets de Rosa Sánchez.

La presentació tindrà lloc a la sala polivalent de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa,

a les 19.30 h.

15.4.09

POUS, PER A QUI?


MOBILITZACIÓ
(Nova convocatòria degut a l'ajornament de l'acte per la meteorologia.)
Diumenge, 19 d'abril a les 11:30h.Concentració a Vinallop (Tortosa) en una de les finques expropiades.
POUS, PER A QUI? I, PER A QUE?
Jornada lúdica i reivindicativa, pintada d'un mural, música en directe i altres activitats...
T'esperem!
Plataforma en Defensa de l'Ebre (P.D.E.), Unió de Pagesos, Afectats pels pous de Vinallop

14.4.09

KOSOVO, LA SENYERA, ELS PRIVILEGIS REIALS, I EL TANTO MONTA: LA HISTÒRIA CANVIADA


Que no mos conten sòries
Abril de 2009


Los catalans solem ser molt autocrítics amb natros mateixos, però esta vegada, me’n alegro de tot cor de no sentir-me per a res espanyola, perquè el ridícul amb majúscules que Espanya a fet amb la qüestió de Kosovo ratlla fins i tot l’absurditat més absoluta.

Els socialistes espanyols van cridar no a la guerra d’Irak i sí a la guerra d’Afganistan, perquè segons ells, la primera no respectava la legalitat internacional i la segona sí. En canvi, van contra la legalitat internacional amb la retirada de les tropes de Kosovo i aquí no passa res. I tot, perquè este país, després de patir un vergonyós genocidi, ha triat democràticament la seua independència. Els unionistes radicals espanyols se van atacar dels nervis quan el Putin los hi va dir que s’anessen preparant les barbes perquè prompte els afaitarien, ja que tant Catalunya com lo país Basc hi anirien al darrera. Me’n he alegrat molt de que les dos úniques banderes que estan al meu cor siguen la de Tortosa i la senyera. En cap cas me considero part d’una bandera: la espanyola, que fa un ridícul tan gran.

I parlant de banderes. Alguns haurien de saber que la propaganda espanyola, canviant la història a benefici propi, ha funcionat sempre a les mil meravelles tant si manen pretesos demòcrates, reis o fins i tot dictadors.

Els pretesos privilegis reials d’alguns reis il·legítims a la nostra ciutat no són més que un intent més d’emmascarar una realitat que no els convenia gens. Una realitat que ja fa temps que va sortir a la llum i que distingia a Tortosa per la seua defensa contra l’atac dels de fora. O és que al costat de la Plaça d’Alfons no hi tenim un carrer als màrtirs de 1640? I no és veritat que ja al 1933, en plena república, se va historiar degudament este període i es va aconseguir traure de l’escut de la ciutat les palmes i el vergonyant “fidelísima y ejemplar” imposat pel rei espanyol a l’escut de la ciutat de Tortosa per a rentar-se la cara?

I és que els espanyols conten la història com volen, i si no se la inventen i es queden tan amples. Els franquistes eren uns especialistes amb això. Los nostres pares van mamar durant molt de temps, al col·le, la dita: Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. La història és que el rei Ferran II de Catalunya i Aragó tenia com a divisa al seu escut el tanto monta, que volia dir que tant és tallar com desfer. La dita era de la resposta d’Alexandre el Gran al tallar el nus gordià amb la seua espasa en lloc de desfer-lo. Lo que passa aquí, és que els espanyols i sobretot els franquistes, que justament no eren molt feministes que diguéssem, no suportaven que dels dos reis catòlics la fèmina fos la seua i, especialistes en canviar la història com eren, se van inventar la coeta: Misión cumplida, nos volvemos para casa. Ui, no! Esta és una altra història canviada...

4.4.09

Surt a la llum la novel·la: ELLES


Títol: Elles
Autora: Núria Menasanch i Martí
Edita: Dimesnou Aeditors
ISBN: 978-84-936438-1-2
661 pag.
preu:24€


Nota de la editorial
En aquesta extensa crònica de la vida de tres dones durant els anys de la República i la Guerra Civil, entre Tarragona, Tortosa i el Perelló, en estaments diferents, amb vides i destins ben diferents, Núria Menasanch ens endinsa en el món femení de la Catalunya del sud, on les dones texeixen un univers propi i riquíssim, ancestral.
I a més en una parla, l'ebrenca, antiga, fronterera, que ens diu de mescla de cultures, de vells esplendors, i que és encara ben viva i activa.

NOTA DE L´AUTORA

A mida que anava coneixent la història dels avantpassats dels meus fills, alhora, anava descobrint la història d´un país, lo meu país, Catalunya, que m´havia estat privada durant los meus anys d´ensenyança escolar.
La generació nascuda a la dècada dels 60, nets d´estos personatges, descobrim ara uns fets que mos van arribar esbiaixats a través d´històries curtes i anècdotes familiars, contades pels nostres pares. Estes històries se contaven, quasi sempre, en veu baixa o no comportaven cap càrrega política.
En molts casos es va imposar es silenci.
Silenci per tradició heretada de les seues mares.
Silenci per no remenar ferides.
Silenci per promoure l´oblit
Silenci per temor a represàlies.
Silenci en definitiva a les nostres raïls.
Confesso que, a vegades, lo que anava descobrint a través de diaris, entrevistes, llibres..., me superava anímicament i havia de parar de escriure perquè els sentiments me desbordaven. Un sentiment d´amargor barrejat amb ràbia, frustració i tristesa.
Estes pàgines que van sorgir a partir de la meua idea de crear-los-hi l´arbre genealògic als meus fills, espero que serveixen a tots los que les llegeixen, com m´han servit a mi, per entendre i aproximar-mos a uns fets que han estat aparcats durant quasi vuitanta anys dins del calaix de l´oblit.
Este llibre tot i ser una novel·la, i així s´ha d´entendre com a tal, és una novel·la històrica basada en vivències reals.
Les històries de les tres dones protagonistes Maria, Conxita i Cinta, estan ambientades en tres poblacions diferents: Tarragona, Tortosa i el Perelló, respectivament.
Los llocs, los paisatges, les costums, la taula, les normes socials, la vida quotidiana de la primera meitat del segle XX i en particular de la dècada dels anys trenta, comporten un gruix important dins d´esta obra.
Hi ha també un especial èmfasis en la descripció de com era la vida de les dones en aquella època i les estrictes normes socials que els hi imposaven des de menudes.

Núria Menasanch i Martí

3.4.09