h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: febrero 2010

La comedianta tortosina

27.2.10

S'HAN DE DIR LES COSES PEL SEU NOM


Que no mos conten sòries. Per Núria Menasanch i Martí

Què passa amb lo tema de la immigració a este país? Per què un tema que està recurrentment al carrer és vetat sistemàticament per la classe política i pels mitjans de comunicació fins al límit d’intentar tapar notícies relacionades amb la immigració i els problemes que comporta sobretot en temps de crisis? Podríem parlar del per què l’alcaldessa socialista de Cunit va intentar tapar la boca a la mediadora cultural amenaçada per un iman, però crec que no cal anar tan lluny. Aquí a casa nostra ja en tenim molts exemples. Amb los socialistes, tot era volgué arribar a 40.000 habitants a qualsevol preu. S’acceptaven al padró tot de nouvinguts amb tan sols un rebut de la llum. Autobusos sencers feen coa davant de la porta de l’ajuntament per a empadronar-se i l’ajuntament no vea la càrrega en serveis socials que això comportava, si no que tan sols volia vore, les subvencions que podria demanar. Lo servei de menjador escolar gratuït i laic del que en feen ús, es va haver d’adaptar amb menús especials per a musulmans amb la carn de pollastre matada de cara a la Meca. Tortosa va arribar a aproximar-se al 30% de població immigrada. Van començar a haver enfrontaments amb la població autòctona, com ara l’assalt d’un bar a la plaça dels farols per part dels usuaris de la mesquita del costat amb l’excusa de que s’hi volia vendre alcohol (cosa que els musulmans tenen prohibida). No deixa de ser anecdòtic, però, que molt a prop hi hague un bar regentat per immigrants al que li haguessen pogut fer competència directa, perquè si no com és que no es van ficar amb los pernils penjats que hi tenen a l’adrogueria del costat? Bé, ara tot això és història passada i l’actual ajuntament sembla que no li fa tanta gràcia arribar a 40.000 habitants a qualsevol preu. Regularitzant lo padró municipal, s’ha pogut reduir la població immigrada a un 22’85%. Però la hipocresia continua instal•lada a l’ajuntament. Per a aconseguir-ho, hem de pagar justos per pecadors, perquè com sempre, no es diuen les coses pel seu nom i als autòctons, també mos fan passar un calvari per un simple canvi de domiciliació. Fins a 1.500 € per cèl•lules d’habitabilitat, nombrosos tràmits a gent que vivia feia, no fa tant, a la ciutat i que per motius diversos se n’havien anat a viure fora i ara es troben en moltíssimes traves per a poguer tornar a empadronar-se a casa seua. Burocràcia, hores perdudes i molts de diners per a maquillar un tema del qual no en som responsables però que sofrim molts ciutadans sense entendre ben bé per què. Molts acaben desistint d’empadronar-se a la Tortosa que els ha vist nàixer i continuen figurant a un altre lloc. Pares, germans, fills, que administrativament viuen separats però que en realitat viuen junts. Tot això, per no volgué dir les coses pel seu nom.

15.2.10


12.2.10

ÉS QUE SI PETA, PETEM TOTS!



Que no mos conten sòries. Per Núria Menasanch i Martí


Davant de la presentació de la candidatura d’Ascò per a acollir el cementeri nuclear m’agradaria poguer transmetre amb claredat unes quantes consideracions:
Seguretat: S’ha dit que este cementeri és 100% segur. Cóm poden afirmar una cosa així sense caure’ls-hi la cara de vergonya? Cóm poden dir això, quan no fa tant, vam viure episodis de fuga radioactiva a les centrals nuclears d’Ascò, que van intentar tapar (deixant que escolars anessen a visitar-les posant en perill la seua vida), i que s’han saldat amb unes quantioses multes a les empreses que ho gestionen? Cóm poden dir que este cementeri, que arreplegarà tota la brossa radioactiva de l’estat espanyol, és 100% segur, quan tota esta merda anirà transportada per trens i carreteres que, sense pensar amb cap atac terrorista, ja són per elles mateixes ben poc segures? Val la pena arriscar-mos quan avui en dia ja s’està produint electricitat de la merda dels tocinos?
Economia: Diuen que ho fan a canvi de la supervivència econòmica d’estes terres. Sí que és cert que pel poble d’Ascò se veuen sovint circular BMW d’alta gamma. Però això afecta a quatre i el cabo. Com s’ha dit, la futura residència que es farà a la Ribera d’Ebre, produirà molts més llocs de treball que els que pugue generar de bon tros este cementeri. A part, està assumit, que cap altra empresa d’altre sector, no es voldrà posar al costat d’un cementeri que provoca tant de rebuig social com este. A més a més, altres sectors econòmics com l’agropecuari i el turístic es voran seriosament afectats i molta gent anirà a parar amb los seus ossos a l’atur. Gent que avui en dia ja posa als seus vins un número de sèrie per a no identificar l’origen del producte. Gent que s’ha rascat la butxaca, quan no s’ha hipotecat de per vida, per intentar tirar endavant un negoci (cases rurals) que ara veuen que se’ls hi anirà en orris.
Solidaritat: Per tot això crec que el poble d’Ascò ha demostrat falta de solidaritat cap al territori i cap a Catalunya, a l’anar en contra del que va aprovar el parlament. Ha fet seua la idea que tot s’hi val per a aconseguir tindre llocs de treball a qualsevol preu (parlem d’altres casos com Ercros o Gallardo). Ells saben que lo que han fet és tancar els ulls i parar la mà i tot lo demés són sòrieries i excuses de mal pagador. Això a casa meua no se li diu valentia, si no covardia. Crec que la resta de les Terres de l’Ebre hem de tindre molt en compte això que ha fet Ascò. Ells han passat de natros i ara natros hauríem de passar d’ells. Que no es queixen si los nostres xiquets no volen, per exemple, anar a jugar a futbol als seus impressionants camps poliesportius. Ja fiquem prou en risc la vida dels nostres fills i hipotequem prou lo seu futur (tota la eternitat). Perquè Ascò sap, que ell ha decidit per natros, però que si tot això peta, petem tots!